divendres, 11 de febrer de 2011

L'infant interior

Un post de l'Allau m'ha fet recordar un incident que va succeir ara deu fer uns quinze anys en un local proper a la Sagrada Família. Vaig anar amb un amic a dinar a un Pizza Hut i a la carta vam veure ràpidament la opció del Menú Infantil. Vam decidir demanar-ne dos. No és que estiguéssim desganats, al contrari (érem uns ganàpies amb bons estómacs). El que passava és que regalaven unes figuretes fantàstiques del Batman i a l'instant ens vam adonar que necessitàvem incorporar-les a la nostra col·lecció.

Quan vam fer la comanda, el cambrer va mirar estranyat al nostre voltant i ens va preguntar què on estaven els nanos. Llavors els estranyats vam ser nosaltres: li vam contestar que perquè necessitaves un nano per demanar un Menú Infantil. Això li va curticirtuitar les neurones i no va ser capaç de processar cap més unitat d'informació. No podia entendre que algú demanés un plat en funció del regal que l'acompanyava, sobretot tenint en compte que aquests "algú" s'acostaven ja cap a la trentena. Però el que realment el superava era que algú que no fos un infant volgués un Menú Infantil. Era una opció que no es contemplava a la normativa, per tant no podia ser vàlida.

Vam tenir-la muntada ben aviat, perquè l'home no volia cedir i nosaltres insistiem que teníem tot el dret de demanar qualsevol plat de la carta independentment de la nostra edat. Això havia passat de ser un assumpte de col·leccionisme friki a una lluita oberta per defensar els nostres drets com a consumidors i ciutadans. Com que tots dos érem escriptors, els nostres arguments tombaven fàcilment els del pobre cambrer, sense ni tan sols haver d'abandonar el terreny de l'humor i la ironia fina. En veure que perdia peu, el pobre va anar a buscar reforços i es va personar al cap d'uns moments amb el mànager. Aquest element era encara més cabut que ell i només entenia que dos degenerats d'aquests que juguen al rol i maten gent el cap de setmana per divertir-se (eren altres temps) se li havien colat al local i que si calia trucaria a la urbana perquè els fes fora. Al final vam haver d'admetre que no teníem inerlocutors vàlids i que la raó no era una bona arma contra algú que s'ha quedat clavat en un bucle absurd. Com que de fet teníem gana, vam optar per desistir i menjar qualsevol altra cosa, dolguts per haver perdut la possibilitat d'obtenir aquelles fabuloses figuretes.

El que no sabien els del Pizza Hut és que el meu company era un periodista que en aquelles dates tenia uns quants centímetres quadrats a la seva disposició dins La Vanguardia. Uns dies després de l'afer del Menú Infantil, tot Barcelona va saber què malament que tractaven els clients al Pizza Hut de Sagrada Família. Considerant que aquell restaurant es deuria nodrir sobretot de turistes, no crec que els enfonsés el negoci (em sembla que encara funciona), però almenys vam poder dir la darrera paraula.

És clar que ara no tinc aquests problemes: quan vaig a aquests llocs sempre porto un nen amb mi per demostrar que la joguina acabarà a les mans adequades.

18 comentaris:

Clidice ha dit...

Que vosaltres demanéssiu el menú infantil pot sonar estrany, però la reacció del personal és d'aquelles que et fa buscar la càmera oculta. Flipa! :D

Allau ha dit...

Salvador, m'acabes de donar la millor raó per tenir criatures.

Assumpta ha dit...

De veritat al final no us el van voler donar?? Al·lucino!! No m'ho puc creure!! Hahahaha com es pot ser tan... tan... ?

És per morir-se de riure!!

Aquest post és de premi!! :-DD

Nota: En algun lloc visible hi havia la normativa on deia que si eres adult no podies demanar el menú infantil?

És que... mare meva!! M'han entrat ganes de provar-ho :-))

Brian ha dit...

Ostres, mas fet vindre a la memòria un cas molt semblant que em van explicar no fa gaire: a un senyor no li van voler vendre una bossa de ma perquè, segons el venedor, era de dona i no feia per a ell. Absolutament verídic.

Allau ha dit...

El senyor a qui no li volien vendre la bossa de mà em comenta que a McDonalds segueixen la mateixa política amb els "Happy Meals": no els venen a adults.

SM ha dit...

Clidice, va ser una de les teories inicials, això de la càmera.

Allau, surt una mica car, però funciona bé.

Sí, Assumpta: van guanyar ells, tot i que la "llei" estava a favor nostre (enlloc deia que el menú infantil no es podia vendre a adults). Ara fa gràcia, però en el seu moment vam qeudar molt frustrats!!

Brian-Allau: avui en dia el senyor pot deixar verds als de la botiga al seu blog, que la mala fama corre com la pòlvora per internet.

Allau, ara no tinc problemes amb els Happy Meals. L'últim cop hi vaig anar amb tres criatures i em vaig quedar el Shrek aquest que surt a la foto sense cap problema (cap dels nanos n'estava interessat).

Gemma Sara ha dit...

M'han agafat ganes de fer la prova al Kentuky del costat de casa, però no sé si m'hi atreviré (quina tensió) i la pistola d'aigua ja la tinc...
I això per què ho fan? perquè no gastis joguines? perquè el menu no et surti més barat? Per cerrazón??

Galderich ha dit...

Anàveu amb gavardina i pantalons abaixats?
És que sou uns degenerats!

Puigmalet ha dit...

Això no passarà quan arribi Tintín al Happymeal. Ara heu estat pioners, però llavors serem tants que canviaran la política comercial.

El porquet ha dit...

Això els passa als escriptors que van a llocs no d'acord a la seva categoria, homeeee.

Havíeu d'haver anat a algun bar d'aquells de mobles vells i preus moderns, que s'estila més entre la comunitat lletraferida! ;p

McAbeu ha dit...

Ho trobo una situació tan al·lucinant que jo, en el vostre cas, no hauria cedit. O em portaven el que havia demanat o hagués anat a dinar a un altre lloc.

Gabriel ha dit...

Un post surreal com la vida mateixa.
Potser una altre opció hagués estat indicar que volieu rotllo "take away" i que els nanos estaven amb les seves mares a la plaça de la Sagrada Família. No crec que el cambrer hagués anat a la plaça per comprovar que hi havien els nens.
L'autèntic repte ara seria anar al McDonald's i comprovar si passa el mateix.

Aris ha dit...

ha ha ha que bo, segur que era el Sebastià...jo tots els aniveraris de la meva filla els he fet a burger king i macdonalds: et surt barat, li donen un rellotge i un munt de joguines del que sigui...

Elfreelang ha dit...

La realitat sempre supera la ficció! hi ha gent quadriculada que no entén res que no sigui quadriculat! i si haguéssiu estat dos nenes i haguéssiu demanat un menú d'adults també hagués passat el mateix?

Elfreelang ha dit...

Volia dir dos nens

Eulàlia Mesalles ha dit...

Mentre llegia la història no parava de dir-m'ho: "sempre" són els adults els qui compren els menús dels nens! En fi, jo no visito aquests antres de perdició, ni acompanyada de les meves filles. Qui sap si els crearé un trauma, però no puc amb aquesta mena de menjar!
Ara, puc entendre que per un batman facis qualsevol cosa!

Aris ha dit...

es veritat, sempre et pregunten on estan els nens...perquè els nens no els compren...ara me'n recordo que un cop no s'ho creien i vaig senyalar una taula plena de nens i mel van donar...amb ninotet de la guerra de les galàxies! vull el ninotet! En Això el leblansky era un especialista!

jomateixa ha dit...

Ara et deus tenir que "barallar" amb el nen perquè et deixi els seus regals... jeje