divendres, 25 de març de 2011

El dia després (o l'altre)

Com sempre que em fiquen en una marató mediàtica de la promo d'un llibre, acabo amb la veu feta miques (per sort sol aguantar just fins l'última entrevista abans de fer crec). Aquesta vegada he tingut la sort de no ser l'únic que n'ha sortit afònic i esgotat (vegeu la foto), perquè m'he repartit la feina amb l'altre coautor, el Sebastià Roig. Han estat dos dies i mig bastant intensos de passejar el nostre show per les ràdios i els diaris del país, i avui ja han començat a sortir les primeres coses, com l'entrevista a La Vanguardia (que ha acabat generant als comentaris un estrany debat sobre l'educació dels fills) o el videoshow a Vilaweb. Quan tingui un moment us faig cinc cèntims de l'experiència i penjo el recull de premsa.

De moment, si us passeu pel Què llegeixes podeu guanyar un exemplar d'Ullals. Només cal que contesteu correctament unes preguntes. De pressa, que el concurs s'acaba aquesta setmana.

I ja que hi som, feu vos seguidors de la plana d'Ullals al Facebook per estar al dia de tot el que està relacionat amb el llibre (i més burrades). Bon cap de setmana a tots!

13 comentaris:

b.a. ha dit...

Esteu fantàstics, de debò, em penso que faré servir aquesta foto com a foto promocional d'alguna cosa (ara he de decidir "la cosa" propiament dita...). >:)
El vídeo ha quedat rodó i l'entrevista a La Vanguardia una mica més 'rareta' però deu ser l'idioma.
Ja ha arribat el llibre al meu poble.
Felicitats!

XeXu ha dit...

Nen (o nens), tu t'ho has buscat. Ara que ja s'ha acabat la feina guapa d'escriure, toca la bruta de vendre's. Però és el que hi ha, no? Què opinen els teus estudiants de les teves escapades per promocionar llibres? D'això no n'has parlat mai, no? M'agradaria saber com et veuen ells.

zel ha dit...

No sé si em feu riure o pena o enveja.... però vaja, enhorabona!

Ninona ha dit...

Moltes felicitats!
Una amiga de l'Amadeu que et segueix.

SU ha dit...

Està clar que desperteu l'instint maternal...

Que vagí bé i resistiu!!!

SU

Brian ha dit...

Com que no l'he vist al bloc de divulgació, ho comento aquí.

Molt interessant l'article d'ahir a El Periódico. En particular m'han cridat la atenció dues coses.

Una, això de que "El càncer és, doncs, un cas extrem de mala sort. (...) Que sigui possible només s'entén si pensem que el cos humà el formen cent bilions de cèl·lules"

M'ha recordat el que diu Lovelock sobre la vida: "un succés extremadament improbable amb possibilitats quasi bé infinites de succeir". L'altre, que facis menció de "l'absurditat del concepte de disseny intel·ligent." Per nosaltres és un fet de pur sentit comú, però no és habitual veure-ho escrit en mitjans de comunicació de llarga tirada.

La meva maleta ha dit...

Diuen que "Sarna con gusto"... :-)
Me'n alegro molt per vosaltres. Això de les promocions és tot un art, que no tothom sap portar amb tanta dignitat; Per molts anys, i que us divertiu!

Deric ha dit...

Si val la pena tot l'esforç, el cansament és el de menys!

SM ha dit...

gràcies b.a. Usa la foto per promocionar la dura vida de l'escriptor (segur que espantes a més d'un). La de la Vanguardia la vam fer en català, la traducció va venir després. I esperem espantar tota la gent del teu poble!

XeXu, tu ho has dit: si no ens volen als mitjans ens queixem, i quan hi sortim ens queixem perquè és cansat. Els escriptors som la pera. Procuro amagar la meva doble vida als estudiants (és fàcil, ja que passa en un altre país), però els meus companys de feina si que ho saben. I flipen una mica quan els dic que vaig a promocionar una novel·la de por!

Una mica de cada, zel! Gràcies.

Benvinguda Ninona, gràcies per comentar.

SU, ha ha! Instint maternal! Bé, més val això qeu res.

LA meva maleta, no sé si al final la dignitat ja l'havíem perdut una mica :-)

Tens raó, Deric. El que importen són els resultats. A veure si ara la gent compra el llibre!

Virgínia ha dit...

Ostres, ostres... que interessant tot plegat. me'l penso comprar. La foto és el resultat de la ressaca d'un estat d'eufòria desbordada?

SM ha dit...

Virgina, compra-la, que val la pena. T'ho dic jo ;-). Hi havia eufòria i simple esgotament físic de repetir la mateixa història set cops al dia...

XeXu ha dit...

Bé, quan deia estudiants em referia als teus estudiants de doctorat, tècnics, post-docs i tota la pesca. Suposo que a aquests et refereixes quan dius companys de feina. No m'estranya que flipin molt, no està malament tenir un cap tan polifacètic. No et demanen per llegir-te?

SM ha dit...

Ah, aquests sí que ho saben, XeXu. De fet, una d'elles és castellanoparlant i ja s'ha llegit els meus llibres. Flipen una mica, però per sort encara cap no ha llegit Mugrons de titani :)