diumenge, 13 de març de 2011

Queden DOS dies...



Les forces se li acaben però continua corrent. 
Pessics i fiblades li creuen el pit, li ressegueixen els braços i els turmells. El cap li roda. 
No s’atura: no pot deixar que l’agafin.

6 comentaris:

Sebastià ha dit...

Jo ho he llegit, això que dius

b.a. ha dit...

La veritat és que estic agafant por... :(

Puigcarbó ha dit...

diria sense possibilitar d'errar que demà mancarà o faltarà un dia?

Hi ha un aspecte teu que em té fascinat, un català es el menys autovenedor que conec del seu producte i els britànics van també per el mateix camí, però tu vens el teu producte com si fossis francés que en son els reis de vendre lo seu com si fos únic i irrepetible. Deu serque pel cami entre Catalunya i la Gran bretanya se't va empaltar quelcom de la grandeur de la França. Aixó, i pencar molt, que tot s'ha de dir.

Eulàlia Mesalles ha dit...

tic,tac,tic,tac,tic,tac....

SM ha dit...

No m'havia pensat mai que em dirien que m'assemblo als francesos! M'ho prenc com un compliment! Però això que faig al blog no és ben bé vendre el producte perquè ho faig entre amics. Aquí ens coneixem (vitualment) tots! Els qui us comprareu el llibre ho fareu independentment del que digui o deixi de dir... Però reconec que m'ho passo bé i que el nostre producte és realment únic i rrepetible :-)

Josep ha dit...

"Ignacio, mira mis ojos! Será lo último que veas antes de morir". Frase que li va etzibar Ricardo Sáez de Ynestrillas a Iñaki de Juana durant el judici.