dilluns, 25 d’abril del 2011

Dilluns musical: la millor orquestra del món.



Aquest vídeo m'ha encantat. Conté tres de les meves coses preferides: dones tocant instruments, teclats clàssics dels anys setanta i Mike Oldifled. Suposo que la majoria de vosaltres no compartireu les meves perversions, però tot i això val la pena que us el mireu. La música la reconeixereu: és el final de la primera cara de Tubular Bells, el tros on els diferents instruments van entrant un a un. Aquí la melodia se la reparteixen aquestes noies, algunes ben lleugeres de roba, que toquen autèntiques peces de museu (he de confessar que els ulls se'm van més cap als moogs i els korgs que cap als bikinis). Alguna de les màquines fa uns xerrics espectaculars que a menys que sigueu fans de l'electrònica més dura segur que fa temps que no sentiu. Tot plegat, una meravella. The Brooklyn Organ Synth Orchestra, Tubular Bells (Part 1 finale).

11 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Molt curiós. El mostrari d'aparells de fer música és espectacular. Però preferisc la peça original d'Olfield (la primera versió, bàsicament).

Lluís Bosch ha dit...

Coincidim en una de les tres preferències. Previsiblement: les dones que toquen instruments. Tot i no ser fan de l'Oldfield, aquesta sí.

Galderich ha dit...

Entre l'estètica del Comalade i la de les noies em decanto pel que ens ofereixes.

El tema de reciclatge d'instruments té la seva conya i la versió de l'Oldfield sona realment curiosa. M'agradaria saber la seva opinió.

Anònim ha dit...

SM, en Leblansky t'ha posseït! Exorcisme!!!

Mr. Aris ha dit...

En el meu Yamaha PSR E223 tinc tots aquests sons però no en tenia ni idea de com eren els teclats originals, es al·lucinant!. Jo no se tocar, però té una funció de demostració que els utilitza tots a l'hora com aquest video. Genial. Estic amb el tirantloblog, el Leblansky t'ha posseit!

Meritxell Martí ha dit...

Vam compartir un àpat i vam poder parlar un xic de la pluja anglesa.

Espero anar-nos trobant entre teclats de diversa índole.

Felicitats per tot.

LEBLANSKY ha dit...

Absolutament fantabulós! Serà difícil superar el nivell d'avui!
[per cert, en acabar el video, el youtube fa, com és habitual, propostes, i la primera és en Rick Wakeman. Déus i redéus, quina orgia!]

Puigmalet ha dit...

Uau! Me falten paraules.

Deric ha dit...

;) no la comparteixo...
Et vaig veure a la foto de l'esmorzar de Barcelona, jo vaig anar al de Girona...

Salvador Macip ha dit...

Xavier, com l'original res, és cert, però aquestes noies estan de més bon veure que el hippie de l'Oldifled!

Lluís, un de tres no està tan malament. Sempre pots veure el vídeo amb el volum abaixat.

Galde, dubto qeu l'Oldfield tingui temps de remenar el youtube en el seu exili a les bahames...

tirantlobloc, que jo era fan del MO abans de conèixer en Leb!

Aris, et compro el Yamaha! Penja un vídeo teu tocant-lo en bikini, sisplau.

Hola Meritxell! Va ser un plaer dinar i conversar plegats. M'apunto a seguir el teu blog. Ens llegim!

Leb, sabria que tu m'entendries... Hauré de portar el Wakeman a un dilluns musical també...

Deric, són uns vicis molt particulars, els meus. Els esmorzars d'escriptors són el millor del Sant jordi ;-)

Mr. Aris ha dit...

Ostia, tindré que panjar el video però sense que s'em vegi la cara...no vull desvelar la meva identitat secreta...
I el Yamaha, no cal que mel compris, els pots trobar a qualsevol botiga especialitzada...va ser un regal que li vaig fer a la meva dona i no va arribar a 300 euros
pots veure
http://www.youtube.com/watch?v=HAEPrRui66A&feature=related