dissabte, 7 de maig de 2011

Coses que m'ha dit el meu fill avui

"Girls wear knickers" ("Les nenes porten calces"). Malament: el següent serà començar a demanar-lis que l'hi ensenyin.

"You are my best friend!". I a mi se'm cau la bava, és clar, tot i que sé que m'ho està dient perquè a continuació em vol demanar alguna cosa.

"La lluna no parla" (mentre veu un programa a la televisió on surt una lluna cantant). Comença a diferenciar entre ficció i realitat?

"Can I have some melon?" (assenyalant una llimona, lemon).

"Patates fregides!" (crit de guerra totalment aleatori).

30 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Un fill molt intel·ligent....

Alyebard ha dit...

No deixen mai de sorprendre'ns. De fet has de començar a patir (més) quan els hi vulgui treure.

pepquimic ha dit...

jajaja! "Patates fregides!"; m'encanta com a crit de guerra. ;)

XeXu ha dit...

A casa deveu estar distrets, està en aquella edat que se't cau la bava tot el dia amb els comentaris que fa, que és una monada, però dóna una feinada...

David Gálvez Casellas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Òscar Az Al ha dit...

Atenció, que per al teu fill el català és la llengua de cultura! Knickers, lemon, friend... Sí, sí, però "La lluna no parla."

I de passió. Tot i que hagi de buscar alguna cosa millor que les patates.

Assumpta ha dit...

M'encanten els posts amb aquest protagonista!! :-))

per cert...

si em permets...

Patates fregiiiiiideiiiiiiis!!

(és que m'encanta el crit de guerra! hehehe)

SM ha dit...

XeXu, és exactament això. Al bloc explico les coses divertides i la feinada ens l'empassem nosaltres!

David, precisament vaig llegir el teu post l'altre dia i quan escrivia això del melon el recordava. Deu ser una cosa universal, aquesta dislèxia intermitent. Intentaré seguir la sèrie, és clar.

Òscar, això no se m'havia acudit. Tens raó! Per qualitat (no per quantitat), el català surt guanyant. PErò més val que aprengui a dir calces en la nostra llengua si vol lligar a la Costa Brava...

Assumpta, que el crit té copyright! :-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Ep, Macip! Volia re-escriure el meu comentari i alguna cosa en el copiar-enganxar no ha rutllat (quan ja havia eliminat el comment vell)... He "perdut" el text i ara t'he mutilat la sèrie. En fi, disculpes!

Jesús M. Tibau ha dit...

quins grans mestres!

SM ha dit...

Jesús, tu ho saps prou bé!

Tranquil, David, que amb la tecnologia adequada es pot fer tot. Deies una cosa com:

Molts bons, aquests articles sobre la captació de la realitat (a través de la llengua) dels nens. Fes-me molts. Etiqueta'ls bé. Són un llegat fantàstic per als nens, que els pots recollir d'aquí a uns anys i fliparan. Jo n'he fet un munt al "Cinc cèntims" al cap dels anys... Ara fa poc en vaig fer un del meu fillol i una confusió del tipus lemon / melon: calavera / claveguera. Fes-me més, please, m'agarada tant llegir-los com escriure'ls.

trena ha dit...

huàs, certament són uns mestres... i no mescla l'anglès i el català?

La meva fillola, filla de catalana i nordamericà, era bilingüe de ben petita (a casa parlaven català amb la mare i anglès amb el pare), quan va començar a parlar (ara farà 15 anys!) deia perles com: "Em pots donar una mica de cheese?".

Suposo que trobava que cheese és més senzill que formatge :)

Ah, i això de dir-te que ets el millor quan et volen demanar alguna cosa, no s'acaba mai!

Aris ha dit...

Diuen que es nens passen per varis estadis:
-Primer no parlen
-Després comencen a parlar i es converteix en la seva arma
- quan son adolescents tornen a deixar de parlar amb tu
El Dr. Estivill diu que el pitjor es que parlin perquè si vols que dormin utilitzen les paraules per atreure't...
M'agradat el "Patates fregides!"

òscar ha dit...

El "patates fregides" és un crit de guerra que el meu amb dotze anys encara segueix oferint-nos.

Ell, per això, sol acotar el període aleatori a les hores de sopar.

marta ha dit...

Jo estic a l' etapa dels 12 anys on em pregunta cada dia perque en "Gordon" esta sol. En Gordon és el nom que li ha posat al seu pèl de l'aixella, entre aixo i el que per que no li creix el "pito" i tot el demés si, anem fins.

Un plaer descobrir-te.

La meva maleta ha dit...

Què bonic, sentir parlar un bilíngüe tan petit i (eixerit)
D'aquí a un any, tindrà un nivell 100 vegades superior en llengua anglesa, que jo!

Quina enveja!

Olga Xirinacs ha dit...

M'alegro del crit de guerra "Patates fregides". Aquest és un llibre que vaig escriure fa força anys, va quedar finalista a EDEBÉ i encara es reedita en català, castellà i euskera, cosa que vol dir que la canalla reivindica les Patates Fregides, i que duri.
(Ja sé que no ho has escrit per això, però la coincidència m'agrada; i les patates també)

Montserrat Brau ha dit...

Ah, a casa hem arribat a la fase de "les nenes han de portar sostenidors" i ja no mola tant, perquè va acompanyada de l'abandonament de "patates fregides" per l'adquisició d'"on és el comandament??".
Gràcies per aquesta mena de comentaris tan divertits!!!

SM ha dit...

trena, les mescles són la seva especialitat, és clar. De fet, és estrany que els exemples d'aquest apunt siguin tan purament monolingües."Where´s the cotxe" és un dels seus clàssics.

Aris, estic en auqetsa fase que diu l'Estivill. Totalment cert.

òscar, què deu fer que els nens sentina questa fascinació per les patates fregides, tan de nom com físicament?

Lamevamaleta, el problema no serà l'anglès, sinó que parli català!

marta, boníssim això del Gordon! El meu està en la fase "rapera" de tocar-se allà on no queda bé. Em preparo per el que ve després. Gràcies per passar-te per aquí!

Olga, el meu fill i jo desconeixíem les teves Patates fregides. No entrava dins el meu rang d'edat, però aviat el podré comprar per a l'hereu, i segur que amb aquest títol li agrada el que hi ha dins. Molt ben pensat fer servir la fascinació dels nanos per les patates fregides per atraure´ls cap a la lectura!

Montserrat, aquesta me l'estalvio, segur! :)

Gemma Sara ha dit...

Aquest invent del blog és fantàstic per conservar les bones frases dels nostres fills... ei, potser quan sigui adolescent sí que la lluna li parlarà. El que és segur és que li seguiran agradant les patates fregides!

helena arumi ha dit...

Ei, el que diu la Marta dels sostenidors no te l'estalvies segur!
amb el món que corre mai no se sap com et sortiran els fills.
Jo tinc dues filles, una de quinze (aaarrrrghhhhhhh!) i una d'onze!

Dir-te que enyoro l'època quan començaven a xerrar i que te'ls podies menjar a petons sense que es queixessin :-)

El porquet ha dit...

I a tu que se't cau la baba!

Adbega ha dit...

A mi també em cauria la baba... per Nadal ja saps què pots posar a la carta del reis:

http://image.spreadshirt.net/image-server/image/product/11325589/view/1/type/png/width/280/height/280/bavero-bebe-372.png

Thera ha dit...

De fet no hi ha res més màgic que escoltar-los i entendre'ls i escoltar-los i mirar-los i somriure...

El meu substitueix el crit "patates fregides!" per "macarrrrrrons!". Bona nit.

jomateixa ha dit...

Jo me'n penedeixo de no haver anotat totes aquestes coses tant divertides i sorprenents que son capaços de dir-nos...

Josep ha dit...

El crit de guerra és "patates fregides", "chips" o "french chips"?

No és una pregunta trivial.

SM ha dit...

Gemma Sara, tens raó. Els adolescents senten coses que la resta no sentim! ;)

helena, si no es posa sostenidors ben segur que n'haurà de treure, o sigui que sí que més val que es familiatizi amb l'invent...

El porquet, es nota? ;)

Adbega, ja n'he encarregat un parell!

Thera, el meu també és fan dels macarrons, però sembla que per cridar li sona millor "patates fregides"...

jomateixa, en diuen massa per apuntar-les totes!

Josep, ho fa en català. Tens raó que les implicacions són diferents (la versió americana seria french fries, però).

Josep ha dit...

Si ho diu en català és que t'ho diu a tu.
Saps si ho diu també amb nens anglesos? En cas afirmatiu, és que vol marcar diferències i fer-se el xulo.

rokins ha dit...

això de la lluna ho entenc perfectament, recordo amb trista resignació quan vaig descobrir que el mimossin no parlava....

Clidice ha dit...

t'envejo profundament, serà perquè estic en la fase que tornen a "no parlar". Tot i que l'altre dia el meu fill gran (aviat 23) va venir a veure'm per tenir una conversa intranscendent. Estic intentant averiguar quin devia ser el seu interès, realment sospitós, uhm! ;)