Al número de juliol-agost de la Revista de Girona trobareu una llarga entrevista que l'escriptor Lluís Freixas em va fer unes setmanes enrere. Més que una entrevista, però, es pot dir que va ser una conversa d'un parell d'hores durant les quals el Lluís i jo vam parlar apassionadament de mil coses. De ciència, literatura, còmics, rock, Déu i tot això. Cal molta habilitat per part d'un periodista per fer sentir així de còmode l'entrevistat, per fer que un es relaxi i no noti que està davant un micròfon, i els resultats després ho demostren. I també cal ser bo per després rescatar les millors frases i que el text surti interessant. A més, no m'havia trobat mai abans amb un entrevistador tan ben preparat! Això ens va permetre saltar-nos les preguntes habituals i passar a discutir temes nous. Si hi afegim que en Joan Castro va fer unes fotografies d'allò més afalagadores, no em queda més que confessar que estic molt content de com ha quedat el reportatge. Són aquestes situacions inusuals que fan que interaccionar amb els mitjans sigui un plaer més que no una obligació del qui ha de promocionar el seu treball (malgrat el que dic a les primeres línies de l'entrevista!).
dijous, 23 de juny del 2011
Entrevista a la Revista de Girona
Al número de juliol-agost de la Revista de Girona trobareu una llarga entrevista que l'escriptor Lluís Freixas em va fer unes setmanes enrere. Més que una entrevista, però, es pot dir que va ser una conversa d'un parell d'hores durant les quals el Lluís i jo vam parlar apassionadament de mil coses. De ciència, literatura, còmics, rock, Déu i tot això. Cal molta habilitat per part d'un periodista per fer sentir així de còmode l'entrevistat, per fer que un es relaxi i no noti que està davant un micròfon, i els resultats després ho demostren. I també cal ser bo per després rescatar les millors frases i que el text surti interessant. A més, no m'havia trobat mai abans amb un entrevistador tan ben preparat! Això ens va permetre saltar-nos les preguntes habituals i passar a discutir temes nous. Si hi afegim que en Joan Castro va fer unes fotografies d'allò més afalagadores, no em queda més que confessar que estic molt content de com ha quedat el reportatge. Són aquestes situacions inusuals que fan que interaccionar amb els mitjans sigui un plaer més que no una obligació del qui ha de promocionar el seu treball (malgrat el que dic a les primeres línies de l'entrevista!).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
A la foto semles un paio seriós, com els vas saber enganyar, eh! Me n'alegro que n'hagis quedat tan content, segur que ells també en van estar del resultat.
Corro cap al quiosc!
Publica un comentari a l'entrada