L'altre dia un amic es reia de mi perquè li deia que m'agradava Yes. Ningú no és perfecte, suposo. Als 90, després de passar una època "pop" i caure en l'oblit, Yes va tornar a la formació i el so clàssics dels 70. Té una certa lògica que ara, per "actualitzar-se" una mica (i després d'una dècada sense treure disc) tornin al so de principis dels 80, quan van fer fora el cantant i el teclista i van fagocitar el grup Buggles (sí, els de Video killed the radio star). Ara han recuperat aquella formació i li han afegit el cantant d'un grup que versionava Yes (els Judas Priest també van fer-ho fa uns anys). Aquest és el single del disc, We can fly, que sona a anys 80 i té un vídeo prou decent. Doneu-lis una oportunitat, que no estan tan malament.
2 comentaris:
Je, je. A aquest pas tornarà a cantar la Wendy i els transvision vamps.
Sona a '80, però ja és això, no? '80s van ser una de les nostres èpoques, no ens n'amaguem, per vergonya que ens faci. No està malament, jo no els tinc gens sentits a aquesta gent, i déu n'hi do els canvis que han anat fent. Els Judas Priest en feien versions...? Mare de déu.
Publica un comentari a l'entrada