dimecres, 20 de juliol de 2011

Imbècils

El món està ple d'imbècils. Ho sap tothom. Quants cops hem sentit "aquell paio és un imbècil"? Diàriament. Per tant, això vol dir que n'hi ha molts. Hi ha un problema, però. Ningú no va pel carrer dient "miri, ja em perdonarà, però és que sóc imbècil". Si realment és una malaltia tan estesa, i constantment t'adones que sí, els afectats haurien de reconèixer la seva culpa amb una freqüència semblant a la que són identificats. Sinó els números no quadren. Això només pot voler dir dues coses: que molt poca gent s'adona que és un imbècil o que els qui ho descobreixen ho mantenen en secret. M'inclino a pensar que el que passa és majoritàriament el primer cas.

Això planteja ràpidament un greu dubte existencial. Si adonar-se que ets un imbècil és tan difícil, qui em garanteix que jo mateix no ho sóc? Els meus amics i coneguts no m'ho dirien mai, no tant per estalviar-me el patiment d'haver-me d'enfrontar amb una realitat tan dura com per a què no els trenqués la cara. Si realment sóc un imbècil segur que en seria capaç. Com es pot solucionar un problema així?

L'única cosa que se m'ocorre és establir un cens d'imbècils. Quan algú creiés haver-ne identificat un, aniria a una oficina on una senyoreta li preguntaria el nom de l'individu en qüestió. Aquest seria entrat a l'ordinador i quedaria emmagatzemat per a futura referència. Evidentment, un sol vot no valdria per atorgar el títol d'imbècil a ningú. Caldria una mica de consens, més que res per evitar venjances personals o nomenaments per despit. D'aquesta manera, quan a un ciutadà li vingués de sobte la pregunta al cap podria córrer a l'oficina del registre d'imbècils, on la simpàtica funcionària li comunicaria el veredicte, segons les dades de l'ordinador. "Perdoni senyoreta, em podria dir si sóc imbècil?" "Naturalment! Esperi un moment, que li ho busco... sí, miri: aquí diu que 23 persones creuen que vostè és un imbècil, així que hi ha un gran nombre de possibilitats que realment ho sigui." "Ah, doncs moltes gràcies. Que tingui vostè un bon dia."  Amb el dubte resolt, un se'n podria tornar a casa molt més tranquil.

[Dimecres 10 d'agost, 2005]

20 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt bo. El problema és que més d'un no aniria al registre a mirar-ho i continuaria anant pel món sent imbècil sense saber-ho

Ferran ha dit...

La idea és bona. Tot i això, noi... que a tu se t'hagi passat per alt que som a l'era d'internet: una senyoreta? no home, no: www.imbecils.cat i ho pots fer des de casa!

garbi24 ha dit...

crec que molts es pensen que és una virtut......falta cultura, molta cultura.

XeXu ha dit...

Caram, com anàvem al 2005! Sobre l'imbecilitat, penso que no és una qualitat inamobible de la gent, només d'alguna gent, que tots coneixem algun imbècil integral (mira la imatge que es dibuixa al teu cap en llegir el que he dit), però és una capacitat que tots tenim en algun moment. Almenys jo de tant en tant també exclamo que sóc un imbècil.

Però per tal de sensar els imbècils, si és que es pot fer, actualment tenim altres eines. Et pots posar una pestanyeta al blog rotllo el 'm'agrada' del facebook (dels collons), però que posi 'Sóc imbècil?', i que la gent faci click en cas de pensar-ho. O una enquesta a la barra lateral, de només sí o no.

El porquet ha dit...

Perillós, ja veig campanyes via xarxes socials per a declarar imbècil una o altra persona!

Aris ha dit...

i com es curar això de ser imbècil? perquè sembla l'alcoholisme:
- hola, em dic Aris i sòc imbècil. Tot va començar apuntant-me al facebook...
i un altre pregunta: es probable que això sigui hereditari?

Mike Tracking ha dit...

Podria ser un futur camp al DNI. "IMBÈCIL/IMBÉCIL" (que encara ens ho toca tenir en dos idiomes). I podria posar si o no o directament un número.

La gent de l'institut nacional d'estadística podrien fer-ne un recompte, i fins i tot l'eurostat podria estar pendent d'aquestes dades i fer el rànquing de països que més imbècils tenen, i tot això.

En pocs anys podria esdevenir un d'aquells paràmetres de la macroeconomia europea que els tertulians citen a tord i a dret "dons els ràtio d'alemanya per imbècil en relació al nostre..."

Té molt futur. Per cert, no us preocupeu, segur que podem utilitzar una distribució de Bayes, una distribució normal i una mica de Gauss per garantir que uns quants no et tornaran imbècil (mai més ben dit)

marta ha dit...

Però si ets el cap en una empresa, o polític, a la llista hi ets segur! :P

lolita lagarto ha dit...

és un virus? hi ha pandèmia? ai que hi ha qui ja està preparant vacunes i fent calerons..

Clidice ha dit...

Eing? va bé, d'acord, ja me'n vaig al registre pertinent a delatar-me. Caxis! ;)

Noa ha dit...

El problema és que els imbècils no saben que són imbècils i es pensen que els imbècils són els altres.

Un món sense sense imbècils és una utopia que em desperta un somriure de satisfacció.

La pregunta és: caldria establir-ne limits o categories? existeix un imbecilòmetre?

òscar ha dit...

Jo cada matí, quan em llevo per anar a pencar i així poder anar pagant al banc alguna de les imbecil•litats que en el seu dia vaig decidir comprar a “còmodes” terminis, em sento força gilipolles, la veritat.

Hi ha cens per aquesta categoria o queda inclosa a la d’imbècils?

zel ha dit...

Nen, jo de vegades faig això del dibuix, em m iro al mirall i em dic, ets una imbècil! I sé que sovint ho xóc...

Puigcarbó ha dit...

normalment els imbècils no ho saben que són. Ara, la Generalitat podria organitzar un pla IMBECILCAT i la gent s'hi podria registrar, o ens hi podriem enregistrar. Aqui t deixo un enlla´que t'agradarà: El poder de l'estupidesa...

http://blocfpr.blogspot.com/2008/10/el-poder-de-lestupidesa.html

Galderich ha dit...

Jo tinc clar que sóc tots els insults tots plegats. Tothom que porta un cotxe al volant segur que ha rebut més d'un insult. En fi, resignació cristiana i a tenir clar que som uns imbècils.

Deric ha dit...

ah, doncs jo m'ho dic moltes vegades a mi mateix: "mira que ets imbècil" o idota, segons el dia

Elfreelang ha dit...

jo no m'amoïnaria...estem manats per imbecils i a ningú li preocupa....podrien fer universitats amb el nou grau en imbecil·litat només els graduats podrien anomenar-se com a tals

SM ha dit...

Tingueu present que això va ser escrit fa sis anys, quan el facebook encara no havia transformat les nostres vides. Ara segur que se m'acudiria alguna forma més 2.0 de fer-ho i potser pensaria en els perills que tot t'explotés a la cara. No ho recordo bé, però suposo que la motivació del text va ser haver-me topat amb algun personatge que mereixia més d'un vot al registre.

La imbecilitat pot ser hereditària i també temporal, sens dubte, però esperem que no s'encomani com un virus! Tots hem tingut dies imbècils, el problema són els que en tenen més d'imbècils que de normals. I més encara si aquests individus tenen alguna mena de poder sobre nosaltres! Hi ha alguns que sembla que s'hagin tret aquest doctorat en imbecilisme...).

(i gràcies pel link, francesc. Ja l'havia vist!)

Josep ha dit...

Aquesta entrada és molt bona, sembla meua!

(esperem que no es faci mai un cens de pedants<)

Gemma Sara ha dit...

Molt bo. Jo de vegades em sento imbècil, això vol dir que no ho sóc, no??