dimecres, 27 de juliol del 2011

La nova revolució sexual

[Pròleg: Quan vaig escrirue aquest apunt, del tema encara no se'n parlava gaire. Els darrers anys, amb la generació que no ha viscut mai sense internet arribant a la pubertat, alguns diaris i revistes s'han dedicat a fer estudis i enquestes que, d'alguna manera, confirmen el que ens pensàvem tots fa temps. Que el text serveixi també com a recordatori del recorregut iniciàtic sexual (analògic) dels nois de la generació X.]

Serà interessant veure quin terrabastall ocasiona la internet en la vida sexual de la raça humana. No em refereixo a la generació dels qui hem presenciat com la pornografia passava de ser un assumpte per a viciosos amb gavardina, perduts a la foscor d'un cine sense nom, a un devassall de bits que es mengen més de la meitat del disc dur de l'ordinador de qualsevol home respectable. Parlo dels qui venen darrera nostre, els qui no han hagut de patir mai el drama de no tenir el món sencer a un click de ratolí de distància.

El despertar sexual dels nois de la meva quinta solia començar mirant d'estranquis un pit a la portada de l'Interviu o al Jueves mentre esperaves a ca'l barber. Això si era hivern. A l'estiu, és clar, hi havia la platja. En aquells temps prehistòrics el topless era encara cosa de turistes nòrdiques desvergonyides, que rebien el seu corresponent càstig diví quan tornaven a casa amb els pits fregits per l'implacable sol mediterrani. Per sort, al final van ser capaces d'estendre aquests costums seus tan lletjos entre les dones locals i l'experiència d'anar a prendre el sol va guanyar molts punts, sobretot pels observadors menors d'edat.

La imatge d'un mugró era suficient per desencadenar el torrent hormonal corresponent i posar-te en guàrdia per a coses més interessants que havien de venir a continuació. El següent nivell de dificultat era l'entrecuix, sempre tan car de veure. Per a això ja t'havies d'endinsar cautelosament a les planes interiors del mateix Interviu o (quina emoció quan et queia un les mans!) del Playboy. O infiltrar-te d'amagatotis a la sessió d'alguna pel·lícula per a majors de 18 anys, que en la gloriosa època del destape, i abans que Hollywood es tornés decent, eren d'allò més instructives. Quan ho aconseguies, sempre seguia una certa decepció, sobretot si comparaves la mediocritat llisa de la zona púbica amb les formes molt més atractives i boterudes dels pits. En la nostra ignorància infantil tots hem cregut en algun moment que els genitals femenins eren bàsicament una muntanya de pèl curt i arrissat i prou (sobretot en els 70, quan les tisores i la gilette no estaven de moda), i que per això no calia fer tanta fressa. Tot i els llibres educatius i les benintencionades xerrades de pares i mestres, fins que no podies accedir tu mateix al món del hardcore l'anatomia femenina era un misteri absolut. Sempre hi havia algun espavilat que al final aconseguia un Private del seu germà gran i llavors t'adonaves que davant teu s'obria un món d'infinites possibilitats. A aquestes alçades segurament ja estaves entrant en l'adolescència i el sexe passava a ser, naturalment, la cosa més important de la teva vida.

Llavors, els qui anaven d'intel·lectuals agafaven algun llibre de la Sonrisa vertical o de Henry Miller a la biblioteca el llegien sota els llençols, com si fos un manual d'instruccions. Els més agosarats demanaven prestat el carnet familiar del videoclub quan els pares anaven a sopar fora i corrien a buscar pel·lícules verdes, tot resant perquè els titulars no demanessin mai un extracte dels lloguers recents. I n'hi havia que amb l'excusa d'anar a canviar cromos al Mercat de Sant Antoni feia una passada discreta per les parades farcides de revistes marranes usades (la desesperació fa fer cada cosa...). La progressió cap a la sexualitat era, doncs, gradual i equilibrada en la majoria dels casos i culminava, si algun dia tenies sort, amb la sempre difícil tasca de passar de la teoria a la pràctica.

Ara tot va molt més ràpid, en consonància amb els temps que ens han tocat viure. Quins canvis irreversibles patirà el cervell d'un nen de cinc anys que pot accedir amb el seu ordinador a imatges d'un detall anatòmic que abans només veies si estudiaves medicina? No crec que els científics s'ho hagin plantejat encara, però l'experiment ja està en marxa. Alguns vídeos que corren per aquests ciberespais de déu són tan rigorosos en el seu detall i els seus zooms que semblen documentals sobre els hàbits reproductius d'una espècie animal llunyana, acompanyats per una banda sonora de gemecs tan exagerats que a vegades sembla treta directament de La nit dels morts vivents. Altres són com una versió desfassada d'un espectacle del Circ du Soleil, amb contorsionistes i trapezistes inclosos. La imatge que es fa el preadolescent que absorbeix tot aquest material prohibit (perquè assumim-ho: com més prohibit sigui amb més afany el buscarà) ha de ser per força un pèl confusa. Per no dir que el fet que no li costi cap esforç aconseguir-lo el banalitza immensament (és clar, l'argument es pot girar i acusar als més grans de mitificar el sexe, però això ja és tota una altra història).

És possible que ja estiguem vivint les primeres conseqüències de rebre massa informació sexual en massa poc temps, en forma d'avís del que ens caurà aviat a sobre. Però no és en el sentit de perversió i degradació de la societat contemporània que els polítics i activistes contraris a la pornografia ens volen fer creure, sinó ben a l'inrevés. Aquí als USA, que és on neixen la majoria de modes que s'acaben estenen pel món occidental, estem vivint un retorn a la castedat i al puritanisme fenomenal, que té els seus més àvids defensors precisament als instituts i universitats. Qui els pot culpar? Els nanos que veuen un primer pla del canal vaginal abans que se'ls hagi disparat la testosterona han de quedar-se amb la impressió que aquell monstre rosadet i pelut se'ls pot empassar la cigala i no tornar-los-hi mai més. Paral·lelament, les nenes que es troben els vergalls descomunals dels actors porno han de quedar-se garratibades davant la perspectiva de que aquella eina malèfica les parteixi en dos. No és d'estranyar, doncs, que cada cop més jovenalla senti aversió pel sexe. I la cosa només pot anar a pitjor, amb el risc que acabi pujant una generació amb molt poques ganes de reproduir-se. Serà la internet realment el final de tota vida intel·ligent, com pronostiquen alguns apocalíptics?

[Divendres 29 de juliol, 2005]

15 comentaris:

Mr. Aris ha dit...

a l'escola de la meva filla, un cop no hi havia possat el filtre per menors i em va explicar que els nens havien estat veient coses d'aquestes i que un nen havia arribat a vomitar ¿? que fort no?

Garbí24 ha dit...

Des de el 2005 això no ha fet més que anar a pitjor...De tots és sabut que quan més prohibit e inabastable és una cosa, més satisfacció ens dóna. D'aquí ve el poc interès sexual de la jovenalla, que l'únic que busquen ultimament és un polvet ràpid per satisfer necessitats bàsiques i es deixen tot el que veritablement ens pot donar un bon sexe. Però això només ho pot entendre qui com nosaltres hem passat de la prohibició a la massificació. Beneïts Intervius, Libs, Plays.....llegits en hores amagades i moltes vegades, amb una sola mà.

Anònim ha dit...

Aquest nou punt de vista em desconcerta i m'obre els ulls. A mi em va passar! abans d'hora vaig veure unes imatges molt repulsives del que era una vagina i un penis perforant-la i durant molt temps vaig tenir POR!

Carme Sala ha dit...

Doncs en canvi a mi, em fa por que tot això desemboqui amb tota una generació de joves, incapaços de gaudir amb el coit normal i corrent de tota la vida;
No creieu, que quan les hormones facin aparició, tota la informació acumulada, els servirà per posar en practica, el sexe més sofisticat i barroc del món?

Les sofisticacions estan molt bé, quan un ja ha assolit un cert grau d'experiència; però no fa molt vaig sentir parlar una sexologa, per la ràdio explicava quin tipus de confessions li feien avui dia els adolescents de 14 anys sobre quines eren les seves primeres experiències i vaig quedar absolutament esgarrifada.

Alberich ha dit...

El sexe, com la majoria de les necessitats humanes, ha servit per establir una mena de control social, per la qual cosa s’ha furtat la seva normalitat. Potser aquesta manca de normalitat ha disparat els aspectes més primaris de la seva animalitat i ara està subjecte als moviments pendulars fruit del caràcter excepcional que encara ens pessigolleja al subconscient.
Una reflexió molt bona la que ens has lliurat.
Salut.

Anònim ha dit...

Realment veure segons quines coses en edats infantils i fora de cap context, pot suposar com una sensació d'horribilitat.
Suposo que quan les hormones fan el seu efecte, sobre tot en l'adolescència, tothom vol experimentar un sexe "de veritat", com el que ens passava a nosaltres.

Sí que penso que potser la sra: La meva maleta té raó. En lo de la sofisticació sexual. Sembla que follar normal sigui una merda de iaios.

Molt interessant el post, potser en un futur hi haurà el cibersexe en quatre dimensions o quelcom així, que puguis experimentar sensacions intenses i orgasmes sense sortir del teclat del teu ordinador. Posant uns sensors als nostres caps, no ho sé...

Galderich ha dit...

Aquest apunt, molt interessant, està desfasat. Cal tenir en compte el mòbil i la seva càmera fotogràfica!

Salvador Macip ha dit...

Aris, m´ho crec. Hi algunes imatges que son un pèl gore per a ments no entrenades.

garbi24, està clar que la cosa ha de tenir algun efecte. El concepte del sexe de les noves generacions no s'assembla al nostre.

Noa, ets una pionera del trauma sexual! :-) Per[o trobo qeu deu ser una reacci'o molt lògica.

Maleta, tens raó. La sofisticació els farà perdre el gust pel més bàsic, que també està molt bé!

Alberich, és cert el qeu dius. El sexe té components culturals importants, a part del vessant animal, i està subjecte a tot amena de canvis.

helena, ves a saber cap a on anem! Però sens dubte itnernet tindr`aun fort impacte en la nostra sexualitat.

GAlderich, tens tota la raó. Hauria de fer una versió actualitzada per incloure aquest fenomen.

Joan ha dit...

Ai, i la màgia de descobrir les coses pam a pam on queda? Les revolucions ja ho tenen això. Si toca un cicle purità tampoc serà tan greu, que el mite de la marató sexual trapezista ja ha fet tot el mal que calia. No són tot cicles?

Rokins ha dit...

M'he fet un fart de riure, amb aquestes escenes tan visuals que ens planteges...
Tot plegat està revolucionat i el sexe no està exclòs. A mi, no m'importaria que els teclats incorporessin uns sensors que donessin un tipus de sensacions extra... una cosa no ha d'excloure l'altra ;-)
Bé.. si ara ja ens passem mil hores davant l'ordinador imagina't!

Deric ha dit...

jajaja! jo era dels del Mercat de Sant Antoni!

Lluís Bosch ha dit...

Fa dos anys vam descobrir que a l'hora del pati un grup de nens i nenes que anava de segon a cinquè de primària jugaven a fer pel·lis pornos: director, actors, actrius, etc. Parlant amb ells, era evident que tenien un bon coneixement de la matèria. Els pares i ls mares van negar que els seus fills tinguessin accés a la pornografia, però era del tot obvi que sí el tenien. Diria que això alterarà hàbits i costums sexuals, però no sé si és gaire més important. A l'època medieval els infants participaven de la vida adulta des de molt petits, i tampoc no crec que passés res greu: es van seguir reproduint i creixent.

Judit ha dit...

Com en totes les coses, la clau està en la justa mesura. Però realment és alarmant el nombre de casos que fan cua a les consultes dels sexòlegs per aversió sexual. Doncs és una llàstima que quelcom plaent i necessari pel bon equilibri físic/emocional del cos derivi cap a un trauma...

Joan Abellaneda ha dit...

realment bo aquest escrit que en to d'humor diu moltes coses serioses
un plaer començar a conéixer la teva obra
salutacions d'un aprenent d'escriptor
joan

Salvador Macip ha dit...

Joan, veurem quines sorpreses ens depara en nou cicle.

rokins, ja arribarem a tot això, tranquil·la...

Deric, així que deus tenir les col·leccions de cromos inacabades, oi? :-)

LLuís, brutal això que expliques. Però comprensible. Els nens ho copien tot. Suposo que no serà la fi del món, però els hàbits canviaran. Veurem què en sortirà.

Judit, potser perquè és una cosa tan central en la nostra existència tendim a complicar-lo tant...

Gràcies per passar-te per aquí Joan, i sort!