La vida té els seus petits plaers. Veure sortir el sol poc a poc per darrera dels gratacels de la ciutat. Deixar que se’t desfaci lentament un tros de xocolata negra a la boca. Passar-te una estona considerable sota la dutxa després d’haver fet una gran suada. Asseure’s al sol ben abrigat un migdia d’hivern. Trepitjar descalç la sorra de la platja. Escoltar una cançó que t’agrada un i altre cop a tot volum. Llegir un bon llibre o un bon còmic d’una tirada. Perdre’s per un museu mig buit. Embadalir-se amb aquell moment del capvespre quan el cel canvia de color a cada segon. Gaudir del silenci irreal d'un cementiri. Fer unes cerveses amb els amics mentre es mantenen converses apassionades sobre física quàntica i genètica molecular. Contemplar com la lluna plena tenyeix la nit d’una llum blavosa. Fer l’amor a una dona que t’estima. Quedar-se escarxofat al sofà fins la matinada veient pel·lícules antigues una rera l’altra. Estirar-se al llit després d’un dur dia de treball. Dormir fins que el cor et diu prou.Són plaers a l’abast de tots. Senzills. I no costen una fortuna. Dels que pots fer dia rera dia sense atipar-te’n mai. Dels que cada cop són diferents a l’últim. Dels que et fan que la vida et sembli de sobte molt millor. Només cal no badar i saber on s’amaguen. Atrapar-los ben fort amb les dues mans i no deixar-los anar.
[Dimarts 28 de febrer, 2006]
Nota: Aquesta entrada va fer que un temps després em demanessin una petita intervenció al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio per parlar del tema. És molt obvi el que hi dic, ja ho sé, però no està malament anar-ho recordant de tant en tant.
12 comentaris:
Sense dubte, qui no sap descobrir petits plaers en tantes i tantes i tantes coses que ens envolten, és que és mort en vida.
M'és igual tenir, vull assaborir.
... ho escriure el que et plau!
Bons petits plaers a tothom!
aaaaaaargh xocolataaaaaaa (a l'estil baves-Homer) ;) Estar viu i ser-ne conscient, em sembla perfecte.
"Són plaers a l’abast de tots".
No exactament: només estan a l'abats dels que son prou rics per gaudir-ne. Parlo de riquesa espiritual, és clar, que, tot i que no ho sembli, és tant o mes escassa que la riquesa material.
Doncs no està gens malament aquest recordatori.
A vegades se'ns escapen aquests petits plaers per les nostres presses o les nostres cabòries.
M'ha agradat i m'ha fet pensar!
Obvi potser, però no per això menys cert. Ostres, mira que sóc friki, el petit plaer que més m'ha fet assentir ha estat el de les cerveses amb amica parlant de física quàntica i genètica molecular...
Pot semblar obvi, però massa sovint ens n'oblidem i cerquem allà on no hi ha res..
M'encanta la filosofia de vida dels petits plaers, anar de petit plaer en petit plaer per fer un dia ben gran. Si és que en la senzillesa està la màgia.
De vegades anem a ulls clucs i no sabem apreciar-los... I el que ens perdem!
M'ha sobtat el del cementiri! ^^
Obvietats que, a vegades, oblidem...
Jo intento tenir un parell d'aquests plaers cada dia (la xocolata mai falta a casa), així els dies tenen més bon color. Bé, menys:"converses apassionades sobre física quàntica i genètica molecular", això em costaria una mica més d'aconseguir... jeje
Una recuperació que val la pena.
Publica un comentari a l'entrada