dijous, 24 de novembre de 2011

Missing you...

No pensava que ho diria mai, però trobo a faltar aquest animaló...



Feliç Thanksgiving a tots els qui esteu a l'altra banda de l'Atlàntic!

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo et diré bon profit, que segur que quedaràs tip amb tanta carn.

Lalu ha dit...

A coneguts que tinc que han marxat als EEUU els hi agrada molt aquesta tradició... Jo, que només en sé el que m'arriba per les series, no ho acabo d'entendre... Pot ser que sigui cosa precisament d'aquest animaló que trobes a faltar...

Brian ha dit...

Segur que és culpa de circumstàncies alienes a l'animaló (com es va criar, com es va guisar, etc.) però, acostumat al pollastre, una vegada vaig menjar gall d'indi i no em va agradar gens.

Puigmalet ha dit...

A casa en criàvem (al Prat sempre n'hem dit "andiots") i el so que fan és un d'aquells records auditius d'infantesa que no s'obliden. Mai ens els menjàvem farcits, però. A la brasa és una carn fantàstica.

Joan ha dit...

A aquestes hores, la primera foto em fa salivera sense preguntar-me a quina banda de l'Atlàntic estic, ai.

Alba ha dit...

Faré un bon tall de gall d'indi amb ració doble de Cranberry sauce en honor teu! :) això sí, també tindrem cava!

El porquet ha dit...

Bon profit! Jo prefereixo una bona botifarra amb seques!

Aris ha dit...

Nosaltres el mengem per Sant Esteve, es una tradició familiar que no sé d'on carai ha sortit...

Galderich ha dit...

Tot el que sigui menjar és una bona tradició.

Marta ha dit...

A la dècada dels 50, per Nadal a casa sempre menjavem "indiot". Llavors els venien vius als mercats i recordo que els meus pares el mataven a casa, al barri de Gràcia a Barcelona. La meva mare preferia que fos femella perquè era més tendra. Després al forn. En aquella època teniem més gana i les aus només les menjavem per Festes especials!

garbi24 ha dit...

Aquí ens el fotem per Nadal....i també sens posa bé l'animaló

Yáiza ha dit...

Vaja!! Jo hagués dit que al Regne Unit també se celebrava aquest dia! Però ja veig que no... doncs res, sempre pots fer un bon pollastre farcit al forn, que també pot fer goig i omplir l'estómac!

en Girbén ha dit...

Aquí no en tenim però em consta que a París sí, dic de botigues especialitzades en aquesta diada; on tenen els immensos forns on enquibir l'indiot, safates, estris per a "trinxar-lo". A quantes pel·lis s'ha repetit l'escena del "pavo" socarrat?