dijous, 1 de desembre del 2011

Mince pies

El primer cop que van oferir-me un mince pie vaig declinar. Coneixent la mania dels britànics de fer pie ambqualsevol cosa (vedella, pollastre, porc...), vaig preferir curar-me en salut. Una mica encuriosit, vaig esbrinar que estava fet amb mincemeat, que a mi em va sonar a carn picada (minced meat... atenció que l'espai entre les dues paraules fa tota la diferència!). Em vaig alegrar de no haver-lo tastat, perquè no hi ha res que detesti més de la cuina anglesa (i mira que hi ha coses per detestar) que els maleïts pastissos de carn freda.

Però resulta que no. Els mince pies originalment sí que eren de carn, però el mincemeat ara es fa fruits secs (panses sobretot), sucre i alcohol. En resum, que el mince pie és un dolç, no un plat. I està boníssim! Només treuen el cap durant la temporada de Nadal, per tant tens just un mes per posar-te les botes, i la resta de l'any res de res. Jo ja he començat la meva campanya de festes atacant unes quantes caixes de mince pies (a la foto, el primer que em vaig menjar). Si en trobeu per casualitat en alguna botiga de delicatessen o d'aquestes per guiris de la Costa Brava i a més sou llaminers de mena, no us els perdeu.

16 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ostresss!! Em fas venir gana, que des que m'he llevat nomès he pres un te!! English breakfast, precisanent! (posats a entrar en detalls...). Doncs tenen bona pinta, a mi segur que m'agradarien. És cert que la cuina anglesa s'ha d'agafar amb precaució, per què tenen coses estranyes... Però de moment tot el que m'he atrevit a provar m'ha agradat!! Au, good morning tingui!

(ah, per cert, et vaig sentir una mica per la ràdio...!)

Sergi ha dit...

Doncs a mi no em disgusten els pastissos de carn freda, encara que no tinc massa oportunitats de tastar-los. També m'agraden els dolços, així que no faig lletjos a res.

El que has de fer és rebost. En compres una bona quantitat durant els mes de nadal i després te'ls vas racionant. Però mira la data de caducitat, eh? Bé, no crec que calgui...

Mr. Aris ha dit...

carai, quina bona pinta! com es nota que no tens triglicèrids! jo mels tincs que mirar virtualment!

Joan ha dit...

D'acord amb la llarga llista de detestables de la cuina anglesa. I d'acord també amb les delícies dels mince pies. S'ha de provar tot, que de vegades hi ha sorpreses ben agradables!

òscar ha dit...

I jo sense esmorzar.

Provaré a demanar-lo al bareto gracienc en el que esmorzo però, molt em temo, que qualsevol petició que s'allunyi dels crosanets i bocates de tota mena d'embotits no serà atesa.

Després diuen que Gràcia és cosmopolita!!!

Anònim ha dit...

Vaja... llàstima que encara no es puguin provar a distància aquestes coses.

Quan podrem adjuntar objectes reals als apunts dels blocs. Això sí que seria compartir informació!

b.a. ha dit...

Mai no hauria pensat que seria capaç de preguntar una cosa així però...
Si et plau, em podries transcriure la pronuncia d'aquesta delícia?

Aiiiiiiiiii l'anonimat!!!!!! ;)

Ferran Porta ha dit...

Buf, quina foto de veure abans de dinar. Gana!!!

Laura ha dit...

Mmmm, quina bona cara! Semblen una mica els pastissets de Doraemon.

Unknown ha dit...

Aquest és un d'aquells moments en què em sap greu que M&S tanqués la seva expansió europea....
Deu ser una bomba calòrica això!

el fem fatal ha dit...

mmmmmmmmm els has tastat amb marmite, aquella potinga negra, enganxifosa i electritzant que fa de la cuina anglesa el setè cel de la gastronomia? boníssims.

Eli ha dit...

Aixx...no em fa el pes, eh???
Em cruspiria de més bon gust un pastisset de cabell d'àngel per exemple... Potser perquè les coses angleses, tampoc m'agraden gaire!
:)

Ara que "entre gustos no hay disgustos"

Assumpta ha dit...

A tu et sembla bé mostrar aquestes coses a una que porta gairebé mig any fent dieta?... ai, ai

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Hi Salvador,
La veritat és que el que dius a mi m'ha recordat els "pastissets" que de petit menjava quan en rebíem una capça plena de regal, fets artesanalment per la famíla de la iaia, a la La Pobla de Benifassar... La Sènia i zona fronterera de Catelló amb Tarragona.

Trobo bé que hi hagi meges que siguin de temporada.
Pastissos d'aquests (o pastissets, torrons, gelats i d'altres, ... se'n poden menjar tot l'any buscant una mica, però jo en sóc incapaç.

Crec recordar que tots eren invariablement de cabell d'àngel, però pel que dius, podria ser de fruita emmermalada de qualsevol tipus...

És per això que t'anava a demanar que en un altre post ens donessis la/una recepta... Però he recordat que ara tot és a Internet i que només cal invertir el temps que calgui per trobar-ho.

Efectivament he trobat

Una recepta aquí:
http://www.bbcgoodfood.com/recipes/2174/unbelievably-easy-mince-pies

i una altra aquí:
http://britishfood.about.com/od/christmasrecipes/r/mincepies.htm

Pel que fa al mince meat... em sembla tot un luxe de sabors, d'exotisme i de feina comparat amb la senzilla confitura de cabell d'àngel...

Penso que es pot ben bé preparar mince meat sense pasta i ja és una delícia!

Bon Nadal allà on el passis!

Sani

12:56 AM

Salvador Macip ha dit...

gràcies per la recepta, Sani, però em sembla que seguiré comprant-los al super, que és més fàcil. Ara, l'altre dia en vaig menajr uns de casolans i milloren molt. És veritat que aquestes coses fan més il·lusió si només es podenmenjar uns mesos a l'any. I la veritat, potser és més senzill, però el cabell d'àngel m'agrada mil cops més!