Demà a les llibreries!

Us heu decidit ja? Us tempta la Hipnofòbia? Potser si feu un cop d'ull al primer capítol (aquí) ho veureu més clar (els qui us vau comprar el número 26 de La lluna en un cove ja el coneixeu, perquè l'any passat el van publicar en primícia).

Hipnofòbia és una novel·la una mica diferent (això ho dic de totes les que escric, d'acord!), difícil de classificar. Com deia en el vídeo que vaig penjar ahir, he jugat a barrejar l'estructura d'una sèrie de televisió (capítols més o menys conclusius amb personatges diferents, que tots junts fan avançar la història principal) amb una mica de ciència ficció, terror, acció i misteri. Beu molt de les pel·lícules que feien als anys setanta i vuitanta gent com Brian de Palma o David Cronenberg. També té una mica d'Expedient X. El tema és semblant al d'El rei del món i El joc de Déu, per això dic que forma un cicle amb aquestes tres, però aquesta vegada sense humor ni l'eix sexual que regia les altres dues novel·les. O sigui que torna a anar de com ens poden manipular, com a individus i com a societat. Però aquest cop amb una mena de superherois de fons amb poders especials, que em serveixen com a excusa per engegar l'acció.

I, com sempre, intento plantejar alguns dilemes als lectors que tinguin ganes d'aprofundir una mica més. Aquesta vegada és sobre els límits del bé i el mal, si la fi justifica els mitjans, sobre què faríem si tinguéssim un poder únic sobre la resta de la gent, com l'usaríem, fins a quin punt estem disposats a sacrificar-nos pels nostres ideals i si pensant-nos que estavem fent el bé ens acabaríem convertint en monstres.

Si aquest Sant Jordi busqueu una novel·la que s'escapi una mica dels esquemes habituals i esteu dispostas a creure durant unes hores que algú pot arribar a manipular les mens humanes, aquesta us pot fer passar una bona estona. Si la llegiu ja em direu què us sembla, sisplau!

De moment, podeu veure'n la primera crítica aquí.