1. No va sobre la guerra civil, ni la postguerra, ni és un drama familiar, ni és una novel·la històrica.
2. Els protagonistes tenen noms ridículs com Metcalf o Sandcliff.
3. I alguns d'ells tenen poders. Qui llegeix novel·les on surt gent amb poders?
4. Els dos personatges principals no són ni joves ni ben plantats. De fet, són de mitjana edat i més aviat lletjos. Un llibre així és poc glamurós.
5. A més no hi ha cap història d'amor amb final feliç. Ni amb final trist tampoc.
6. Ha guanyat un premi que donava un jurat popular. Us refieu d'un jurat popular?
7. Si sou adults, la gent es pensarà que esteu llegint una novel·la per a joves. Si sou joves, la gent es pensarà que esteu llegint una novel·la per adults. És el problema que tenen els llibres que poden agradar a tots els públics.
8. Pot ser que alguns capítols us treguin la son.
9. No té l'estructura tradicional d'una novel·la. Si bades una mica et pot semblar que estàs llegint un recull de contes o veient una sèrie de televisió com Expedient X o Fringe.
10. És un altre llibre escrit pel Macip. No esteu ja tips de llegir llibres escrits pel Macip?
17 comentaris:
Jugant a la psicologia inversa? Malament Salvador, malament. A més igualment ja el llegíem.
Si no va sobre la guerra civil, ni la postguerra, ni és un drama familiar, ni és una novel·la històrica, no pot ser bona. I et diré més, la llegiré precisament perquè no va sobre la guerra civil, ni la postguerra, ni és un drama familiar, ni és una novel·la històrica, a més, ja saps que la llegirem.
Ufff... Macip, amb aquest post m'has convençut: NO la penso llegir!!!
Hahahaha, és broma, home. Qui sap, algun dia caurà... de cara a l'estiu, quan tingui més accés a les llibreries catalanes.
Però de totes maneres... si m'haguessis de recomanar un dels teus llibres per començar amb la "saga Macip de terror", quin em diries? Va, que et faré cas!
Això que l'autor proposi raons per no llegir la seva obra deu ser una tàctica per evitar que siguin altres qui ho facin, no?
Molt llestet ens has sortit, sí. ;P
Home, una mica saturat de Macip sí que estic, para ja, no? A més, jo només llegeixo coses de la guerra civil i amb protagonistes amb noms ben catalans. Ah, i si no hi ha una mica d'amor nyonyo, ni pensar-ho. Per no dir que ja dormo prou poc com per reduir les meves hores de son! Queda descartat.
Mike, com dubtes de la meva honestedat? L'avís per a compradors despistats era sincer...
Francesc, sort que hi ha gent que no es queda només amb aquestes coses!
Yáiza, per començar potser El joc de Déu és millor, que és de riure i no fa por. Si et va el sexe i la violència sempre pots passar directament a El rei del món. Però si no t'espanta una miqueta de por (tampoc en fa tanta), Hipnofòbia és possiblement la més completa de la trilogia.
Joan, la millor defensa és l'atac, diuen, no? ;)
XeXu, si algú es pot acollir al punt 10 sens dubte ets tu! :)
Ja en tens de barra, ara que ja l'he comprat vas i m'avises! Doncs ho sento, ara el penso llegir, apa! #càsumlaputadorus!
Massa tard...
Sobre el punt 10, crec que alguna cosa ens fas amb els teus llibres que al final ens acaben provocant addicció i no podem resistir la temptació de llegir-los.
Jo tenia un llibre començat i ves per on aquells ulls em cridaven, he hagut de començar-lo i bé, ja l'he acabat.
Boníssima, en parlarem.
sisisi, estem tips dels llibres del Macip ;)
per això NO LA LLEGIREM!
o si? ÔÔ
fas una mica de ràbia, ehhhhhhhhhh? amb tants premis tants premi(t)s!!!!
felicitats, guapu!!!!!
Que no, que he dit que no els llegeixo, i ja està. Ara ja no em podràs fer canviar d'idea!
Carai tu, tot un ventall per triar... i Ullals no, llavors? No dic que no a res del que m'has dit, suposo que començaré pel Rei del Món, quan pugui, i llestos. Ja aniré fent! ;)
(M'agrada molt això que el mateix autor et digui per on començar la lectura... vaig a preguntar-li a Murakami si em recomana agafar ja l'1Q84 o si millor llegeixo primer les Cròniques de l'ocell que donava corda al món. Aviam si respon...)
I et penses que et farem cas? ca home, ca, que si ens passa per la barretina no només el llegirem si no que el regalarem per St Jordi...
Gràcies Montse!
Gràcies XeXu i jomateixa per no fer-me cas i ser tan ràpids!
Yáiza, el Murakami és un estirat, no li facis cas... :). Sí, Ullals, també te la recomano si et va la intriga psicològica una mica agobiant amb monstres de fons, però com que en aquest cas l'autoria és compartida, l'havia deixat fora de la llista (d'aquest només cobro 50% de drets d'autor... ;)).
A la redacció hem pres nota i tampoc en farem una ressenya. I no s'encaparri en enviar-nos-en una còpia: el nostre redactor de cultura només mira la tele. Quan li encarreguem la crítica d'un llibre, fa el mateix que feia a l'institut abans d'un exàmen de lectura: demana a l'empollón que li expliqui de què va.
11. No el regalen
12. No fan una presentació amb canapés i barra lliure
;)
Vaja, jo que aquest cop no me'l volia comprar, i just de tots els motius que argumentes, excepte el tercer -això dels noms infumables- la resta són els que habitualment cerco quan vaig a la llibreria. Bé, si trobo un llibre que m'agrada, encara que no sigui del Macip, també acabo comprant-me'l :)
La Mentida, gràcies per passar-vos per aquí. Es nota que sou un diari respectable.
Aris, no sé si acosneguirem mai treure't el trauma dels canapés!
Leb, com veuràs en el making of, tens un altre motiu per llegir aquest llibre, perquè has aprticipat sense voler en la seva gestació...
Publica un comentari a l'entrada