diumenge, 18 de març de 2012

Parlen els exiliats


Ahir a La Vanguàrdia ens entrevistaven a uns quants escriptors catalans a l'exili (el link conté les repostes senceres). La inclusió de la Catalunya Nord i Andorra en la llista de territoris de la diàspora pot ser discutible depenent de com entenguis el concepte de Catalunya (Països Catalans?), i si es tractava de donar veu als qui som físicament fora del Principat, els valencians i mallorquins brillaven per la seva absència (suposo que el títol correcte hagués estat "Escriure en català fora de l'Estat Espanyol"), però en tot cas, molt interessants les respostes dels meus companys de peripècies lingüístiques, o això em va semblar a mi. Punts de vista ben diferents, com a mínim.

Propina: una taula rodona a Els Matins de Catalunya Ràdio el divendres passat, que anava sobre els assajos clínics i els passos que cal fer per què un fàrmac arribi al públic, però que va acabar en una discussió sobre si les farmacèutiques són el dimoni o no, com em passa sovint (no puc evitar saltar quan es plantegen propostes sobre el paper molt lloables però que no tenen en compte la realitat en la què vivim). El Fuentes colla els seus convidats, és divertit (però no fàcil) lluitar dialècticament amb ell per mantenir el tipus.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

MALAURADAMENT, hi ha molta gent que des de Catalunya escriu lluny de Catalunya, en contra de la seva pròpia voluntat, i ningú els atén. En el fons, els qui esteu fora de la pàtria, sou uns privilegiats.

XeXu ha dit...

Espero que no siguin el dimoni, ja que si no jo seria deixeble de satanàs...