dilluns, 25 de juny de 2012

Adéu, Brian

Ahir vaig veure al google reader que el Sense presses tenia un post nou i, com sempre, vaig anar a llegir-lo. Feia dies que en Brian no actualitzava el blog i ahir vaig entendre perquè. Crec que "coneixia" en Brian des que vaig publicar l'Immortals, sans i perfectes i es va interessar pel que escrivia. Des de llavors era un dels comentaristes habituals del bloGuejat i també del meu blog de divulgació. Li interessava la ciència, entre moltes altres coses, era una persona intel·lectualment inquieta, com sabreu els qui llegieu els seus posts, sempre plens d'idees que feien pensar. En Brian era un blogaire que tenia coses a dir i les deia d'una manera molt clara i directa. I això m'agradava.

Finalment ens vam trobar cara a cara a una presentació d'un dels meus llibres, fa un parell d'anys. No vam tenir temps de xerrar, això ho fèiem amb més clama als blogs, però va ser un plaer poder donar-li una mà a algú amb qui fa temps que comparteixes "tertúlies" virtuals. Em va explicar que patia una malaltia crònica, que va resultar ser la mateixa que actualment estem investigant en un dels projectes que fem al laboratori. Això va fer que s'establís un lligam especial, suposo. Ens vam veure encara un altre cop, també breument. I avui m'he assabentat que en Brian havia mort.

No coneixia de res en Toni Mont. Però en canvi em sembla que sí que sé qui era en Brian, què pensava, què l'interessava i què l'empipava. Per això el trobaré a faltar. Agraeixo molt a la seva família que hagi tingut el detall de donar-nos la mala notícia a tots els qui compartíem aquesta amistat virtual amb ell. Una abraçada, Brian, i fins sempre.

[El Francesc també en parla aquí, l'Allau aquí, el Leb aquí, l'Alyebard aquí, l'Aris aquí, la jomateixa aquí, l'Enric aquíi el Lluís aquí.]

7 comentaris:

Galderich ha dit...

És curiosa aquesta reflexió sobre que ens entenem virtualment més que físicament i que és una nova manera de relacionar-se malgrat les desvirtualitzacions esporàdiques com les que expliques.

És cert que a vegades tenim més temps amb la tranquil·litat de casa -per llegir el que diu un i l'altre, per estar-hi d'acord i de discrepar- que amb les presses d'una conversa puntual.

Clidice ha dit...

Em queda la seva imatge tranquil·la, serena, fràgil. Ha estat una sort que l'hàgim pogut conèixer.

XeXu ha dit...

Com tu, me'n vaig assabentar ahir, al blog de l'Allau. Jo no n'era seguidor, només em sona d'haver-lo vist aquí i allà, però coses com aquesta em fan pensar molt i molt en les relacions virtuals que establim. Maco el detall de la família, certament, cosa que demostra que per ell aquestes relacions que deia eren prou importants. Bé, no puc dir que m'afecti com a vosaltres que el coneixíeu, perquè seria hipòcrita per part meva, però això no treu que un fet així em deixi mal cos.

jomateixa ha dit...

fins avui no ho he sabut. Aquestes coses ens deixen el cor encongit.

Allau ha dit...

En Brian creia fermament en la possibilitat de discutir temes seriosos dins d’un bloc i predicava amb l’exemple. No sé si com a lector vaig estar sempre a la seva altura. Gràcies, Brian!

Aris ha dit...

Si, va ser durant la presentació del Joc de Deu que el vaig conèixer físicament i em va sembla una magnífica persona. D'alguna manera les teves presentacions ens uneixen al bloguers.

Joan ha dit...

Ostres. M'he quedat fomut. No el coneixia ni hem compartit gaire, però era una d'aquestes persones que sempre veus en alguna banda. Tendim a considerar-los eterns, i mira.
Tots hi perdem.