(1933-2012)
És difícil trobar una foto a internet de l'Emili Teixidor de jove (o de més jove que quan ja no tenia cabells i portava boina). Sembla que hagi vingut al món després d'escriure Pa negre. Al twitter, ahir els de la meva generació recordàvem que ens havíem iniciat a la literatura amb llibres com L'ocell de foc (concretament amb l'edició que teniu aquí al costat, de la clàssica Editorial Laia, si no m'equivoco) o Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (que La Galera va rescatar fa poc en una edició commemorativa). Hi ha una generació de grans escriptors catalans que va començar escrivint per a nanos. I nosaltres hem tingut la sort de descobrir-los abans que ningú. Llàstima, com diu la Júlia, que no tots hagin tingut el "seu Pa negre" que els hagi donat visibilitat entre els adults.
Després de molts anys de ser-ne lector i fan, fa dos Sant Jordis em vaig trobar per casualtiat al costat de l'Emili Teixidor. A la foto ni tan sols se'l veu. Hauria d'haver-li dit que L'ocell de foc havia estat un dels meus llibres preferits de petit, però no vaig gosar.
[Llegiu aquest post d'un amic seu.]
[Llegiu aquest post d'un amic seu.]
6 comentaris:
Una gran perdua.
Jo també vaig llegir l'Ocell de Foc... però aquesta edició del Vaixell de Vapor!
http://pictures.todocoleccion.net/tc/2011/06/13/27466145.jpg
No el recordo massa, però sí que recordo haver llegit abans un parell de llibres de la Formiga Piga. Es publicaven en la sèrie blanca o blava del Vaixell de Vapor, així que deuria ser ben menuda.
L'Ocell de Foc recordo que me'l va passar una noia més gran que jo, i va estar anys a la prestatgeria fins que vaig tenir edat de llegir-lo. Que era de la sèrie vermella! (Per nens grans, clar).
Mmm... quins records. I pensar que Pa Negre encara espera al prestatge...
tenía entès que a la portada de pa negre, un dels nens amb patins era ell de menut.
Això de la no-foto és ben curiós, hauré de repassar Oriflames antics.
Per mi tota aquesta generació d'autors es van quedar en les obres infantils, després no he llegit a cap d'ells, i això que me'n vaig fer un tip de petit. Però que no hagi seguit l'autor de gran no vol dir que no el recordi i no m'impressioni la seva mort. Com ja he dit a ca la Jomateixa, potser serà moment de començar a llegir les seves obres per a adults.
Jo també recordo l'Ocell de foc com el primer llibre que vaig llegir de l'Emili Teixidor i me'n va quedar tan bon record que als meus alumnes de batxillerat els el recomnano sempre que fem els trobadors. Ja fa molts anys d'això (com la Yaiza jo també tinc l'edició del Vaixell de Vapor). Ha estat una gran pèrdua, sobretot per la seva tasca divulgadora i dignificadora de la literatura. Descansi en pau.
Publica un comentari a l'entrada