L'altre dia una de les alertes que tinc programades al google em va portar a una plana web on oferien una còpia digital d'Hipnofòbia. Pirata, és clar, perquè la versió electrònica oficial encara no ha sortit. Sempre he estat en contra aquest estrany concepte de la cultura-gratis-per-a-tots (sóc la persona que conec que més CDs compra i veig quatre o cinc pel·lis llogades a la setmana: tinc la consciència tranquil·la), però mai m'havia trobat al costat de la víctima. Va ser una sensació estranya.
No puc negar que fa una certa ràbia que algú ofereixi de franc un producte que m'ha costat anys de parir, malgrat que possiblement el fet en si mateix em beneficia més que no em perjudica. M'explico. Dubto que els qui se l'han descarregat se l'haguessin comprat mai, per tant possiblement no he perdut clients i en canvi he guanyat lectors. I suposant que sí que pogués repercutir d'alguna manera a les vendes, els qui prefereixen els ebooks encara són pocs, o sigui que tenint en compte que l'autor només rep un 10% de la recaptació, les pèrdues monetàries serien minses. A més, que algú s'hagi pres la molèstia de piratajar-te un llibre (requereix bastants més esforços que no pas un CD) et fa sentir una mica important. Aparèixer al ràdar dels pirates és com si haguessis pujat un parell de graons en l'escalafó de popularitat. Vaig adoptar precisament aquest punt de vista estoico-optimista al tuit de lamentació que vaig penjar poc després de la descoberta i que va acabar a les planes de Cultura de La Vanguardia.
Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva. Que un grup més o menys nombrós de persones comentin impunement en un blog, un fòrum i un compte de twitter els seus actes il·legals és com a mínim d'una manca de respecte espeterrant. No té res a veure en difondre la literatura, com alguns comentaven. Sembla que a internet enorgullir-se davant de tothom de no seguir les lleis no constitueix un crim, ni tan sols moral. I pensem que, tot i que els autors potser no en sortim (encara) gaire damnificats, els qui reben el gruix de l'impacte són les editorials. Especialment en temps de crisi no hem de permetre cap fuita que pugui posar més en perill la supervivència del nostre entramat cultural. Prou cops reben per altres bandes.
Després de llegir el meu tuit, en Quim Monzó em va animar a denunciar els pirates. Deia que a ell li havia passat més d'un cop, i sempre que els advocats s'havien posat en marxa havien despenjat el text d'internet. La Marta Rojals va explicar que també havia hagut de fer-ho. No cal dir que tant jo com el meu editor vam estar d'acord i vam activar el procés necessari. Però és més per una qüestió d'orgull que per altra cosa. Avui en dia, amb les xarxes P2P, un cop un fitxer entra al ciberespai és pràcticament impossible que en surti. Encara que s'aconsegueixi que es tanquin els webs responsables, només cal anar a un programa que gestioni torrents i fer una cerca: en poc segons tindràs Hipnofòbia a l'ordinador. Ho he comprovat jo mateix, no me n'he pogut estar. Volia veure quin aspecte tenia el meu llibre piratejat. I he de dir que els carallots han fet una bona feina. Una maquetació molt acurada, i fins i tot s'han molestat a buscar una foto meva per internet per posar-la a la biografia de la contra. Uns pirates molt meticulosos. En fi, si hem de morir apunyalats, almenys que sigui a mans de criminals responsables.
Una altra mena de bones notícies, aquest cop de debò, va ser descobrir que la revista Faristol, dedicada al llibre infantil i juvenil, havia escollit Ullals com a un dels millors llibres del 2011, a la categoria de més de 15 anys. Tot un honor.
No puc negar que fa una certa ràbia que algú ofereixi de franc un producte que m'ha costat anys de parir, malgrat que possiblement el fet en si mateix em beneficia més que no em perjudica. M'explico. Dubto que els qui se l'han descarregat se l'haguessin comprat mai, per tant possiblement no he perdut clients i en canvi he guanyat lectors. I suposant que sí que pogués repercutir d'alguna manera a les vendes, els qui prefereixen els ebooks encara són pocs, o sigui que tenint en compte que l'autor només rep un 10% de la recaptació, les pèrdues monetàries serien minses. A més, que algú s'hagi pres la molèstia de piratajar-te un llibre (requereix bastants més esforços que no pas un CD) et fa sentir una mica important. Aparèixer al ràdar dels pirates és com si haguessis pujat un parell de graons en l'escalafó de popularitat. Vaig adoptar precisament aquest punt de vista estoico-optimista al tuit de lamentació que vaig penjar poc després de la descoberta i que va acabar a les planes de Cultura de La Vanguardia.
Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva. Que un grup més o menys nombrós de persones comentin impunement en un blog, un fòrum i un compte de twitter els seus actes il·legals és com a mínim d'una manca de respecte espeterrant. No té res a veure en difondre la literatura, com alguns comentaven. Sembla que a internet enorgullir-se davant de tothom de no seguir les lleis no constitueix un crim, ni tan sols moral. I pensem que, tot i que els autors potser no en sortim (encara) gaire damnificats, els qui reben el gruix de l'impacte són les editorials. Especialment en temps de crisi no hem de permetre cap fuita que pugui posar més en perill la supervivència del nostre entramat cultural. Prou cops reben per altres bandes.
Després de llegir el meu tuit, en Quim Monzó em va animar a denunciar els pirates. Deia que a ell li havia passat més d'un cop, i sempre que els advocats s'havien posat en marxa havien despenjat el text d'internet. La Marta Rojals va explicar que també havia hagut de fer-ho. No cal dir que tant jo com el meu editor vam estar d'acord i vam activar el procés necessari. Però és més per una qüestió d'orgull que per altra cosa. Avui en dia, amb les xarxes P2P, un cop un fitxer entra al ciberespai és pràcticament impossible que en surti. Encara que s'aconsegueixi que es tanquin els webs responsables, només cal anar a un programa que gestioni torrents i fer una cerca: en poc segons tindràs Hipnofòbia a l'ordinador. Ho he comprovat jo mateix, no me n'he pogut estar. Volia veure quin aspecte tenia el meu llibre piratejat. I he de dir que els carallots han fet una bona feina. Una maquetació molt acurada, i fins i tot s'han molestat a buscar una foto meva per internet per posar-la a la biografia de la contra. Uns pirates molt meticulosos. En fi, si hem de morir apunyalats, almenys que sigui a mans de criminals responsables.
Una altra mena de bones notícies, aquest cop de debò, va ser descobrir que la revista Faristol, dedicada al llibre infantil i juvenil, havia escollit Ullals com a un dels millors llibres del 2011, a la categoria de més de 15 anys. Tot un honor.
12 comentaris:
Sensacions molt contraposades amb aquest text. Per una banda dir que sí, que hi ha molta gent que se sent orgullos de comportaments reprovables, i encara se'n vanten. Això no ho he entès mai. No seré jo qui llençarà la primera pedra respecte a la descàrrega il·legal, però què hi podem fer si aquí els preus de la cultura no estan a l'abast de les nostres minses butxaques. A mi m'encanta tenir els originals, fan molt de goig, però arriba un moment que no t'ho pots permetre, per no dir que ara pujarà, un cop més, l'IVA de totes aquestes coses. És força vergonyós que a països d'Europa amb nivell de vida més alt que aquí (i millors sous), els preus dels llibres siguin considerablement més baixos. Parlant amb gent que coneix aquest tema ara en sé alguns dels motius, però tampoc no puc fer més que pensar que s'aprofiten una mica de nosaltes.
Pel que fa als llibres, de moment són sagrats i me'ls compro (tret que algú me'ls regali, ehem), m'encanta posseir-los i tenir-los tots a la vista. M'agrada estar envoltat de llibres a casa, i per això cal gratar-se la butxaca.
Per altra banda, i si ens posem optimistes, és veritat que ser carn de pirates et posa un graó per sobre. Algú t'està fent cas, et coneix i s'aprofita de la teva obra, d'alguna manera, ja ets algú, perquè no passes desapercebut. Bé, ja saps que no és estricte, em sembla que ja fa molt que ets algú, però ja arribes a tot arreu. Quan comencin a piratejar els teus articles científics llavors sí que seràs un top.
Totalment d'acord amb en XeXu.
Pensa que cada cop hi ha més gent que no pot accedir a les coses "menys necessàries" i busquen tot el que sigui gratis.
(Ho he posat entre cometes perquè per mi llegir és una necessitat)
A mi també m'agrada estar envoltada de llibres i de moment les noves tecnologies no em produeixen les mateixes sensacions que poder tocar, notar, olorar i llegir els originals.
Hauré de fer urgentment un curset de pirata perquè fa estona que busco el teu llibre i encara no l'he trobat!
No, si al final me l'hauré de comprar ;)
és una bona senyal que es molestin en piratejar-te al mateix temps que no deixa de ser una putada. El problema de tot és l'altra noranta per cent.
Fa 3 anys que llegeixo llibres digitals de procedència dubtosa….
Però a mi m’agradaria saber que pensa un autor de les biblioteques. Jo els 5 llibres que he llegit teus, tots han sigut de la biblioteca. Un sol exemplar dona per moltes lectures i només una venda.
Noi, que et pirategin és un orgull...transitori. M'he llegit el llibre. M'ha agradat, però hi he trobat que per algun lloc, hi havia algun fil poc trenat. És una percepció...
Jo crec que el problema dels qui defensen la pirateria és que no donen una alternativa clara de quin model de negoci pot permetre viure als autors.
Amb els músics diuen "que facin concerts" (tot i que cantant i compositor molts cops no són la mateixa persona). Amb els escriptors, alguns han adaptat el lema a "que facin cursos d'escriptura creativa o conferències" (també pot passar que algú escrigui bé però no serveixi per parlar en públic).
També hi ha qui escriu i ho difon de forma gratuïta, esperant només el goig de sentir-se escoltat o llegit. S'ha de respectar però no ha de ser l'única opció vàlida. Hi ha qui pensa que el que escriu és prou bo com per fer-ne la seva professió. I també ha de tenir dret a intentar-ho.
Quan les descàrregues es generalitzen, llavors se'm fa difícil imaginar com els escriptors es poden adaptar als "nous formats", com competir amb el "todogratix".
Per cert que em sembla recordar que el germen del famós moviment indignat (#nolesvotes) neix a partir d'una protesta en contra de la Llei Sinde, destinada a combatre la pirateria (sí, d'acord, l'excusa era que vulnerava uns drets de llibertat d'expressió i no sé què més, però la massa de gent es va moure perquè es volia limitar la pirateria). No deixa de ser irònic que el país sencer es comencés a revoltar contra els lladres a partir d'una llei que pretenia protegir la propietat intel·lectual.
Deu ser una sensació semblant a la de trobar-se el llibre en una llibreteria de saldo. En el cas de piratejat estic d'acord amb tu amb les sensacions contradictòries de pensar que algú ha pensat que ets piratejable.
Ja fa uns mesos que vaig escriure sobre el primer llibre espanyols piratejat per fer-ne negoci' el 1880! Un català argentí piratjant un català peninsular...
http://librorum.piscolabis.cat/2011/10/el-primer-llibre-espanyol-piratejat.html
XeXu, el tema del preu de la cultura és interessant. No conec gaires editors milionaris, o sigui que tant de marge no deu quedar. La literatura és un mal negoci en 90% dels casos, tot i que si un llibre fa fortuna llavors és una màquina de fer diners. Però això no vol dir que la gent que treballa en el ram, dels escriptors als llibreters, no tenen dret a cobrar un sou per la feina que fan...
jomateixa, les coses essencials han d'estar a l'abast de tothom, jo també ho veig així, però els qui les produeixen o proporcionen han de cobrar. Deixem de pagar els metges i a veure quan de temps dura la sanitat pública... No podem forçar a treballar per amor a l'art amb l'excusa que la cultura és necessària, perquè al final ens qeudarem sense cultura.
Jordi, jo crec que tal i com estan muntades les biblioteques són una estafa pels escriptors. Quan llogues una pel·li bé que els propietaris del copyright cobren un tant, no? Per què no passa amb els llibres? El resultat no és massa diferent de la pirateria. Ara s'està intentant arreglar-ho via CEDRO, però està molt a les beceroles.
Sergi, és cert: la literatura no sobreviurà el que ha passat al món de la música. Els escriptors no podem fer ingressos suficients d'altra manera. És clar que, almenys aquí, 99% dels escriptors no viuen dels seus llibres, així que potser no serà tan greu. SObre la Llei Sinde millor no parlar-ne. Aquest país és únic...
Galderich, sí, el llibre de segona mà fa un efecte semblant, però, és clar, a petita escala comparat amb un fitxer difós per internet. Però m'ha fet gràcia quan m'han dit que han troabt els meus llibres al Mercat de Sant Antoni! Sí que la pirateria a casa nostra ve de lluny...
I res, que ja veig que hauré de continuar amb el meu curset de pirata!
Home, tampoc t'ho prenguis tan malament, de moment encara no exerceixo! Quan comenci entendré que no em comentis mai més... :´(
Doncs aquí el feliç propietari d'un llibre electrònic :)
Personalment crec que l'enfocament és el correcte, la gent que pirateja mai comprarà el llibre/disc/.... El tema dels preus són excuses; la majoria no tenen problemes en gastar-se molts més diners en ordinadors, iParatus, etc
Però el problema de debò és que jo, que vull comprar i pagar pel llibre, no ho puc fer :(
Amb els del "totgratis" podem discutir molt sobre quines són les pèrdues econòmiques reals, però en el meu cas tenim un 100% de certesa que s'ha deixat de vendre un llibre.
I no, l'edició en paper no és una opció. De debó algú pensa que m'he gastat els diners en l'e-book per a continuar comprant paper?
Idaho, has posat de rellevància un dels problemes de la nostra indústria editorial ara mateix, i estic molt d'acord amb tu: és absurd que un vulgui comprar una cosa i no pugui.
Publica un comentari a l'entrada