Muntar una editorial independent és un suïcidi. Ens ho explica en Subal, que del tema en sap un niu: és un suïcida veterà. Una de les noves addicions al panorama literari català, l'editorial Les Males Herbes, ha tingut l'encert d'estrenar-se amb una novel·la que és una delícia i que era un crim que no es trobés en català fins ara. Parlo de Bressol de gat, de Kurt Vonnegut.
Ja he dit altres vegades que m'agrada Vonnegut. Ha escrit autèntics clàssics (i algun totxo...), però sembla que a casa nostra està una mica oblidat. Té un sentit de l'humor peculiar, i una manera de narrar molt directa que a mi m'encaixa molt. Ja havia llegit uns quants dels seus llibres quan em vaig decidir a tastar el Bressol de gat, una de les seves novel·les més conegudes (és una lectura habitual dels universitaris americans des que es va publicar). Em va deixar espeterrat. Quan em vaig recuperar de l'estat de xoc, vaig començar a rumiar i al final em va sortir una història que es va convertir en el meu petit homenatge al mestre. Es va acabar publicant amb el títol El joc de Déu. Si l'heu llegit i us ha agradat, Bressol de gat és el vostre llibre. No sé com serà la traducció que n'ha fet el Martí Sales, però val la pena donar-li un vot de confiança, a menys que sapigueu prou anglès per anar directament a la versió original.
Doncs això: el post d'avui és un publireportatge. Vonnegut s'ho mereix. Us recomano que correu ara mateix a demanar Bressol de gat al vostre llibreter i contribuir a convertit-lo en un best seller. I no us ho demano perquè els de Les males herbes em caiguin bé. A veure, sí, no ho puc negar: uns sonats que se la juguen traduïnt una obra mestra de Vonnegut per força m'han de caure bé. Els desitjo que fama, riquesa i una llarga salut. Però a part d'això, aquest és un llibre original i diferent, ben escrit, sorprenent, intel·ligent i divertit. Són motius suficients per passar per caixa. Jo ho faria.
6 comentaris:
La veritat és que em convences, i més fent el paral·lelisme amb 'El joc de déu'. Però uf... Per tenir l'empenta que em cal et diré que vaig llegir 'Escorxador-5' i no em va agradar especialment, em vaig avorrir, i no vaig prestar més atenció a Vonnegut. Tenint en compte això, i que ja saps que tu i jo no sempre compartim gustos, creus realment que em pot agradar? No dius de què va, i la veritat és que no coneixia el llibre...
Sens dubte l'obra mestra de Vonnegut!!!! I la traducció és impecable, jo ja l'he llegit!!!
Marc
Bé. Veig que hi ha discrepàncies i això és força bo.
Ara estic sobreeixida de lectures, però a la llista sempre n'hi cap. De moment l'anoto i estaré al cas dels propers comentaris.
XeXu, diria que és una mica més "assequible" que Slaughterhouse 5. El guió és més linial i té més lògica, per dir-ho d'alguna manera. L'estil és semblant, això sí, i és una comèdia negra esbojarrada. Jo li donaria una oportunitat més a Vonengut. Si ni l'escorxador ni el bressol et convencen pots eliminar-lo de la llista amb tota tranquil·litat ;-)
Hahahaha què malament estic!! Pensava -de veritat- que explicaries alguna cosa d'algun llit de gat real, quelcom que t'havia passat :-))
D'acord, et faré cas. El buscaré, però hauré d'agafar aire, perquè si l'agafo amb dubtes, em sembla que pot ser un desastre. Com ho veus això d'escriure amb les cames trencades? Només per si de cas, ho dic...
Publica un comentari a l'entrada