dilluns, 19 de novembre del 2012

A qui votaré aquestes eleccions

No he votat mai. Algun dia potser us explicaré perquè, ara no toca, com dirien els polítics. Recordo perfectament el primer cop que vaig decidir no exercir el meu dret a participar en un procés democràtic. Feia COU i a l'institut hi havia unes eleccions, segurament per escollir un representant de la promoció o una cosa així. Havien muntat una mesa electoral prop de la porta d'entrada, de manera que ens fos difícil esquivar-la. I, efectivament, quan vaig passar-hi per davant, la companya de curs que presidia la taula, molt conscient de la seva responsabilitat de lluitar contra l'abstenció, em va interpelar i em va demanar que votés. Situació compromesa, perquè en aquell moment va aparèixer per allà el nostre professor d'història i cap d'estudis. Amb l'arrogància de l'adolescència no em vaig estar de contesar a la noia que votar no era una obligació i que tenia l'opció de no fer-ho. El professor, un comunista declarat, va somriure i va fer que sí amb el cap mentre seguia caminant i la noia va esperar que fos lluny per dir-me que potser tenia raó però que igualment era un insolidari. Probablement va pensar que era el típic repelent que anava d'intel·lectual idealista sense tocar de peus a terra i jo deuria pensar que ella era la típica repelent que seguia les directrius dels qui manen sense qüestionar-les.

Uns anys després em vaig casar amb aquella noia i al llarg dels anys hem tingut la mateixa discussió unes quantes vegades. Al final m'ha deixat per inútil. Aquesta vegada, però, no ens hem hagut de barallar. Tots tenim clar que les eleccions del diumenge són una mica diferents, per això no em sap greu trencar la meva ancestral tradició de mantenir-me al marge de les maniobres del poder. A més, això em dóna un cert avantatge. Com que sóc verge en el tema, cap dels partits ha tingut encara ocasió de defraudar-me. Cap d'ells ha incomplert una promesa electoral essencial per a mi o s'ha saltat un punt clau del seu programa que m'havia fet confiar en ell. No he tingut mai la reacció de "la propera vegada no els voto" que experimenten els electors enganyats. Per això no em sap greu triar una papereta amb la innocència del primer cop. A més, malgrat tot, penso seguir fidel als meus principis: no tinc intenció de votar cap programa polític. No votaré ni dretes ni esquerres. Votaré el grup que cregui que ens pot ajudar millor a navegar a través d'aquest incert procés que estem començant.

No sabem on estarem d'aquí quatre anys, sobretot perquè hi ha molts factors externs que no podem controlar. Estic disposat a confiar en el partit que em sembli que pot portar el país cap a on a mi m'agradaria que anés. Em puc equivocar, és clar, no tinc cap mena de garantia que puguin/vulguin/sàpiguen complir la seva paraula. És un risc que tots haurem de córrer i el problema és que no podem usar els varems tradicionals per fer la nostra tria, perquè entrem en un territori inexplorat. La política tradicional queda relegada a un segon pla. Ja li tocarà el torn quan hagi passat tempesta, i llavors potser serà millor confiar en un altre partit per recollir les peces i reconstruir el país en el context que sigui que es trobi. Però això serà una altra història.

11 comentaris:

McAbeu ha dit...

Jo si que he votat en totes les eleccions que s'han fet fins ara, sempre he pensat que així tinc més raó per queixar-me després.
En aquestes també ho faré i malgrat fer-ho sense aquesta innocència de la primera vegada si que coincideixo totalment amb tu que la meva opció serà "el partit que em sembla que pot portar el país cap a on a mi m'agradaria que anés". Després ja veure'm com anirà!

Sergi ha dit...

Ben curiosa aquesta història dels temps del COU. Així, analitzant-ho fredament, diria que el més sensat és no votar si creus que els altres votants estan més informats que tu (per exemple, si ets nou a una escola i no coneixes els candidats a delegat). I dic que és el més sensat perquè, tal com estan les coses, si no votes, deixes en mans dels altres votants la teva decisió.

En tot cas, m'agrada que la democràcia respecti totes les opcions individuals davant del vot. Jo, de fet, al meu bloc, proposo una variant que pot ser d'utilitat a algú: el vot de Schrödinger.

Deric ha dit...

És de pel·lícula que al final aquella noia sigui ara la teva dona!
:)
En quant a les votacions, jo sempre (excepte 1 cop) he votat perquè si no ho faig em sento malament, més que res perquè després no podria queixar-me dels resultats i de si ho fan bé o no. AIxò no vol dir que, de vegades, el meu vot hagi sigut nul o en blanc.

Sergi ha dit...

Les primeres impressions que vas fer a la teva dona no eren massa positives, no diuen que això és el que compta? Recordo que fa poc ens explicaves alguna altra desavinença inicial... si és que quan s'està fet l'un per l'altre...

Jo sempre voto i aquest cop no ha estat menys, que ja ho he fet. Són unes eleccions importants, o així ens les venen. Veurem què passa en funció dels resultats. A veure si t'hi aficiones i a partir d'ara vas votant. Pensa que faràs feliç a la parenta!

Mr. Aris ha dit...

no m'ho espera de tu, pensava que sempre votaves! Penso que aquest cop no tindries que canviar la teva postura, a més, tidra que ser de forma presencial, perquè el vot per correu diuen que està molt complicat

Garbí24 ha dit...

jo vaig perdre la meva virginitat electora prou aviat....després quan em varen defraudar vaig estar deu anys amb abstinència i sense deixar-me seduir. Ara els ultims anys i veient la necessitat d'aportar el granet de sorra, no en deixo ni una. Tota a dins.

Anònim ha dit...

Coincideixo amb Xexu en tot

Cristina TGN

Galderich ha dit...

Jo sempre he votat malgrat els desneganys. El primer desengany seriós fou el del referèndum de l'OTAN i la manipulació que se'n va fer per part del PSOE.

Com que ara la Alícia Sánchez-Camacho amb la seva croada ha amenaçat que si votem independència ens fotran també fora de l'OTAN m'ha donat el darrer motiu per votar independència. Finalment no estarem en una organització com l'OTAN que no diu res del que passa a Palestina entre altres coses impresentables d'una organització militar...

Elfreelang ha dit...

Jo vaig tardar molt a votar, m'abstenia de fer-ho creient que arribaria un dia que l'abstenció fos tant alta que fes pensar i reflexionar els governants malauradament mai ha estat així i un bon dia vaig començar a votar a les municipals i a les autonòmiques, a les generals , les de l'Estat confesso que he votat poc....celebro que vagis a votar!

David ha dit...

M'alegra de veure que no sóc l'únic!: fa 21 anys que puc votar i no ho he fet mai i no pas perquè no m'interessi la política, al contrari. Sempre he cregut que qui realment no es pot queixar és qui vota, no pas qui no ho fa. Aquesta vegada, per primer cop, dubto. Només el dubte ja fa feliç la meva dona, que com la teva fa anys que mostra el seu desacord respecte a una postura que considera "elitista". Vés a saber si té raó... Salut!

jomateixa ha dit...

a mi el meu pare sempre m'ha dit que s'ha de votar per poder opinar després i queixar-te si cal. I si no t'agrada ningú, hi ha el vot en blanc per fer-los-hi saber.