dimecres, 6 de març de 2013

Kiut

L'altre dia em vaig trobar aquest punt de llibre per casa:



Em va fer gràcia redescobrir la "col·lecció" Kiut  més d'una dècada després del seu llançament. No sé si recordareu que l'invent se'l va treure de la màniga Empúries a principis de segle per definir una colla d'escriptors catalans de la nova fornada que tenia al catàleg. Deixant de banda el nom poc afortunat (i la descripció del concepte, a joc), és interessant repassar el llistat dels "joves" (i algun de més "clàssic") que aquells dies maldaven per fer-se un lloc al panorama literari de casa nostra. Alguns han continuat escalant, per un costat o altre, alguns s'han mantingut per sota els radars, i un tercer grup ha desaparegut del mapa. Suposo que això passa a cada generació.

Vaig llegir alguns d'aquests kiuts en el seu moment, i realment hi havia de tot. A part de (més o menys) l'edat dels autors, poca cosa més els unia (el mateix es pot dir de la fornada actual, és clar). El temps ha demostrat que alguns tenien veritable talent i que altres que a mi em semblaven bons no han trobat les forces per seguir lluitant per treure el cap. Aquest és un esport de resistència, sens dubte.

Pel que he pogut esbrinar, ha desaparegut qualsevol rastre del segell Kiut (a internet només n'he trobat un article i algunes referències perdudes, i al web de l'editorial ni en fan menció). Potser millor, perquè la cosa no anava gaire enlloc, més enllà de ser una operació de màrqueting. Això vol dir que aquest punt de llibre es pot considerar històric. Més val que el guardi bé. Actualment potser tenim una cosa semblant al Kiut a Proa, el que anomenen Beta, on van a parar els llibres una mica "diferents", o que no encaixen en la col·lecció mare (és on va sortir Hipnofòbia), però no hi ha cap altre esforç conscient, que jo sàpiga, d'aplegar noves veus sota un mateix paraigües generacional.

Jo he arribat massa tard per haver sigut dels kuits de principis de segle, i ara em sembla que sóc massa vell per ser inclòs a la generació dels 10s, la majoria d'ells menors de 35, tot i que ideològicament m'hi sento més proper. Tant li fa.  Un escriu com escriu, i la resta són etiquetes que no serveixen per res més que per omplir posts de blogs quan no tens res millor a dir...

2 comentaris:

XeXu ha dit...

De tota la llista només n'he llegit un, el de Vicenç Pagès, però el tinc en l'edició de l'Estrella Polar, així que ni rastre d'això de Kiut.

Helena Bonals ha dit...

Una mica com els meus anticànons, alguns, no?