dimecres, 12 de juny de 2013

En Biel i en Picapoc, noves aventures de marcianets per al nen i la nena

Aquesta setmana arriba a les llibreries el llibre per a nens que he fet amb la Carme Sala, Cinc dies en un  altre planeta, publicat per La Galera en castellà i català. És la primera aventura (i esperem que no l'última) d'en Biel i en Picapoc, aquests dos que teniu al dibuix d'aquí el costat. En Biel és el noi, i en Picapoc l'extraterrestre, és clar, i a la il·lustració els veieu amb les seves mascotes, en Pelut i en ZimmZamm, respectivament. En el llibre, que va destinat als primers lectors (+6), tots dos fan un intercanvi: en Biel va a passar cinc dies a casa la família d'en Picapoc, i aquest fa el mateix a la Terra (d'aquí ve el títol amb ressonàncies Vernianes). Així podrem veure com de diferents són els costums per algú que ve de fora (torna a sortir el tema de l'emigrant i la integració...) però a la vegada com són de semblants. Les coses es compliquen quan les mascotes es fiquen pel mig... I ja no us explico res més. Només us dic que, com podeu veure a les fotos, els dibuixos de la Carme són excel·lents, i que segur que si teniu algun nano d'aquesta edat a prop, el llibre li agardarà.

Aprofito l'avinantesa, com sempre, per fer-vos cinc cèntims del making of d'aquest llibre, per a si hi ha algú interessat. Tot comença de fet amb el Tururut, el meu primer personatge per a nens, del qual en vam fer tres aventures per a una editorial canadenca el 2006. A l'hora de publicar-lo en català, la co-autora va començar a redibuixar les històries per adaptar-les al nou format, però quan l'editorial ens demanava ja el segon llibre (el primer, del 2007, va tenir força èxit), ella va decidir que no volia continuar amb la feina. Amb la col·lecció penjada, i amb ganes de seguir escrivint històries  per nens, que és una cosa que m'encanta, vaig pensar que un moment o altre m'hauria d'inventar algun altre projecte...

Però va passar un temps i em vaig embolicar amb mil altres aventures (entre elles, ocupar-me d'una nano petit). La idea va seguir esperant el seu moment en algun racó del meu cap. Precisament després de llegir molts llibres infantils a l'hereu nit rere nit (bastants d'ells fluixos, al meu parer), vaig decidir que era hora de tornar a entrar a l'arena i dir la meva. Quan penso en un llibre d'aquesta mena sóc incapaç de tirar-lo endavant sense saber qui el dibuixarà, cosa que contraria una mica les editorials catalanes de literatura infantil, més acostumades a valorar un conte i després buscar-li dibuixant. A mi això no em funciona, perquè la imatge és una part massa important com per no pensar-hi abans de teclejar la primera paraula. He d'escriure el text (i crear els personatges) tenint una mica clar quin aspecte tindran. Per això vaig pensar ràpidament en proposar-li una col·laboració a la Carme, una fantàstica dibuixant sabadellenca a qui segueixo via blog des de fa molt de temps. Si hi feu una ullada entendreu immediatament per què vaig voler treballar amb ella. Els seus fantàastics dibuixos tenen el to exacte entre dolç i divertit que estava buscant per a la història.

Sense que ens coneguéssim personalment, li vaig enviar un email, i vaig aconseguir picar-li la curiositat. Una mica després, vam quedar per prendre un cafè (com el que surt a l'autoretrat que veieu aquí al costat) aprofitant un dels meus viatges a Barcelona i, asseguts a un bar del carrer Casp, vam començar a pensar què podríem fer plegats. El primer tema que vaig posar sobre la taula va ser un de marcianets. No em va caldre proposar-ne cap altre, perquè a la Carme li va encantar la idea. I aquí ens teniu, un any llarg després, amb en Biel i en Picapoc convertits en realitat. La Carme i jo només ens hem vist dues vegades (la cita inicial i quan vam anar a presentar el projecte als editors), però trobo que la coordinació entre dibuix i text és perfecte (tot i que no estigui bé que ho digui jo!). Hem treballat plegats intensivament a través d'emails durant molts mesos, tant la imatge com el text, i he procurat deixar-li espai perquè pogués lluir ella també la seva imaginació (i ho ha fet: veureu una sèrie de gags visuals ideats per la Carme i repartits discretament per la plana que són una petita meravella). Fins i tot vam acabar desenvolupant la història d'un personatge secundari que va aparèixer de forma espontània en una il·lustració i que va acabar prenent un protagonisme inesperat. En resum, ha sigut una experiència molt divertida treballar amb la Carme.

A més, he pogut implicar l'hereu en la creació del llibre, com a lector i crític, cosa que ha sigut molt interessant: a mida que la Carme m'enviava planes, jo les hi ensenyava, per veure com reaccionava, i li feia preguntes sobre el dibuix i el text. Així, sense adonar-se'n, m'ajudava a decidir què funcionava i què no. El pobre l'ha hagut de llegir per fascicles, com si fos un serial, però he de dir que m'ha servit de molt, sobretot per canviar fases encarcarades que no funcionaven o paraules que se sortien del registre. Tots els escriptors de contes infantils haurien de tenir un pilot de proves com aquest!

Per cert, aquest que treu el cap discretament darrere del llibre és el nostre editor, en David Montserrat, que amablement s'ha prestat a fer de model per aquestes fotos de promoció. Normalment els noms dels editors no surten en lloc, són part de la maquinària de la indústria que treballa a l'ombra, però crec que és just ressaltar la bona feina que ha fet en David ajudant al projecte a prendre forma i aguantant (i atenent sempre que ha sigut possible) les queixes i demandes dels autors. Com la vegada anterior, ha estat un plaer treballar amb l'equip de la Iolanda Batallé, l'Anna Pérez i la resta de la tropa de La Galera, una gent entusiasta i professional com poca he conegut en aquest negoci. Tant, que ja estem preparant el següent llibre, un projecte molt diferent per a la tardor de l'any que ve, que ja us comentaré amb calma quan arribi el moment...

8 comentaris:

Yáiza ha dit...

Fa molt de goig, el llibre amb aquestes il·lustracions! La veritat és que no puc comparar massa perquè no he tocat llibres infantils en molts anys i suposo que han canviat molt des de la meva època. Però en tot cas, aquest sembla entranyable! Esperem que tingui una bona rebuda i que hi hagi més edicions. ;)
Per cert, ara comptava els llibres de la teva barra lateral. A partir de quina n un autor es comença a considerar molt prolífic?

montserratqp ha dit...

Genial, genial, genial! Cap més paraula...o potser sí, que encara em fa més il.lusió tot plegat perquè els llibres de la Galera eren els meus ara ja fa 40 anys...i continuem. Enhorabona!

Thera ha dit...

Doncs, em sembla que ja he triat la lectura per al meu petit!! Té molt bona pinta! Ja en compartiré la meva opinió!! Felicitats.

Galderich ha dit...

Genial aquesta manera d'explicar l'elaboració de com s'ha fet el llibre. Molt diferent al que és "normal".

XeXu ha dit...

Un clàssic aquest dels teus making off. Sembla que el producte final és fantàstic, de veritat. No sóc seguidor de la Carme, però conec el seu blog, i sempre m'ha semblat que dibuixa de conya. Formeu molt bon equip, no en tinc cap dubte, dos monstres catosfèrics col·laborant fora per obtenir uns grans resultats. Ara només falta que agradi, però de moment saps que a una part del públic ja l'ha convençut. De moment tens sort amb la dona i el fill, que són els teus crítics principals, la primera garbellada. Si supera aquest escull, l'obra té garantia de qualitat.

La meva maleta ha dit...

És que, (per si no ho havieu notat), resulta impossible no contagiar-se de l'entusiasme i la il.lusió del Salvador, escoltant-lo parlar d'aquest projecte, que he tingut la sort de dibuixar!

M'ho he passat genial, ajudant a donar forma als seus personatges i només espero, que la resta de lectors s'engresquin tant amb aquest conte, com el petit hereu ha fet :-)

Llarga vida a en Biel i en Picapoc!!

Assumpta ha dit...

Ei! Enhorabona!! i com diu la CARME, llarga vida a en Biel i en Picapoc!! :-)))

Pel que veig a les imatges és un llibre que fa venir ganes d'agafar, de tenir a les mans, de llegir el text i entretenir-se mirant cada detall de les il·lustracions!!

Endavant!!!

Gemma Sara ha dit...

Té molt bona pinta, felicitats a tots dos! m'he de passar per l'Abacus un dia d'aquests, segur que li agrada a la meva pubilla :)