Brots verds per la ciència?

Quan el govern espanyol va anunciar els pressupostos del 2014, el que va generar més comentaris va ser la retallada d’inversions a Catalunya i si implicava que la “tercera via” que alguns buscaven no comptava amb el suport necessari a l’altra banda de l’Ebre. A molts se’ls va passar per alt una notícia aparentment bona: després de cinc anys a la baixa, els diners destinats a la recerca no militar pujaran finalment un 6.1%.

Com que els sacrificis en investigació no tenen les conseqüències negatives immediates que veiem quan les víctimes són la sanitat o l’educació, hi ha hagut poques reaccions populars a les decisions dels darrers anys, que han deixat la ciència a dues passes de la UVI. Des del 2008 s’ha retallat un 40% la partida destinada a recerca, una xifra sorprenent si la comparem amb la tendència europea, i més si pensem que per començar ja estava per sota de la mitjana comunitària. Molts països tenen clar que la ciència pot ser un motor de recuperació econòmica, però Espanya no és un d’ells.

L’increment pel 2014 demostra bona voluntat, però el seu impacte real serà minso. La xifra no arriba ni al que es va invertir el 2006 i, malgrat que està a punt de fer fallida, el pressupost del principal òrgan estatal de recerca, el CSIC, es queda pràcticament igual. A més, la meitat de l’augment es concedirà en concepte de préstecs específics per a ciència aplicada, que en el passat no s’han arribat a esgotar mai per manca de demanda. La cosa, doncs, continua bastant negra. Potser ja arribat l’hora que agafem les pancartes i sortim al carrer a queixar-nos

[Aquest article havia de sortir a l'Ara el diumenge passat, però al final el vam canviar per un sobre els Nobel, que era un tema de més actualitat.]