dijous, 28 de novembre de 2013

Cabres, aspiradores, ullals, Ictineus i altres premis (II)


El cap de setmana també va ser fructífer mediàticament parlant. Vaig poder passar per RAC1 per fer la meva secció de ciència en persona, per variar (sempre em toca fer la connexió des de l'estudi de la meva universitat), i vaig aprofitar per fer-me fotos amb la Marta Cailà i el Victor Endrino per a què quedés constància que treballem plegats (encara que normalment a quilòmetres de distància).

Aquesta setmana a la secció vaig parlar bastant del cervell, sobretot de què fa que els adolescents el tinguin una mica diferent, cosa que determina el seu comportament a vegades una mica irracional (tot té un motiu biològic...). Aquí podeu escoltar-ne el podcast. Per cert, no havia penjat el podcast de fa un parell desetmanes, de quan vaig parlar de novetats en el camp de les vacunes, de les habilitats matemàtiques dels nadons, de per què els gossos remenen la cua, del fet que enganyem més per la tarda que pel matí i d'una possible cura per la calvície. El podeu escoltar aquí.

Diumenge, a la secció de ciència de l'ARA, em vaig estrenar com articulista llarg (abans hi feia una columna) comentant un estudi que em va semblar sorprenent sobre la importància que poden haver tingut els diners en l'aparició i manteniment de les societats humanes. És una teoria polèmica i interessant, feu-hi un cop d'ull aquí (accés gratuït si us registreu). 

Relacionat amb això, fa dos dies es va saber que l'ARA Ciència havia estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2013. És un reconeixement molt important i crec que molt merescut a la feina que fa la Mònica López Ferrado dirigint, coordinant i muntant un dels pocs suplements de ciència que queda a la premsa ibèrica. A més, el rigor i la serietat que té el suplement, que surt al diari cada diumenge, són impecables. És tot un honor per mi formar part del grup de científics que hi col·laboren.

Finalment, el diari Avui portava també diumenge la revista Barça Kids, on apareixia el conte que he fet amb la Carme Sala, i del qual us n'havia avançat alguna il·lustració fa uns dies. La idea neix d'un exercici que em fa fer l'hereu gairebé cada nit, i que m'ajuda a mantenir les neurones creatives ben engreixades. Ja em direu si me n'he sortit a l'hora de barrejar en la mateixa història coses tan diferents com una cabra, un núvol i en Puyol. Els dibuixos de la Carme, com sempre, són deliciosos, no us els perdeu. Podeu llegir el conte (i descarregar la revista sencera) de franc aquí.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo et proposo el títol per un conte infantil, o qui sap si una novel·la, depenent de l'enfocament que li vulguis donar. Es podria dir 'L'home que no coneixia les vacances', què et sembla?

jomateixa ha dit...

últimament vas a mil!
uix no. Sempre vas a mil!!
el conte fa molt bona pinta.

La meva maleta ha dit...

Estic encantadíssima de col.laborar amb tu Salvador...un conte divertidíssim, que m'ha encantat dibuixar.

Petons!

Olga Xirinacs ha dit...

¡VISCA, VISCA EL BLOGUEJAT!
*
Home de la vida plena
i el bon humor permanent,
et somriuen les ulleres
i el cap se't veu resplendent.
¡Per molts anys de bona feina
i d'esmolat pensament!
*
Lo Gayter del Balcó.

Elfreelang ha dit...

realment molta feina i variada....et vaig llegir a l'Ara....merescut premi, doncs au i endavant ....ets força polifacètic !

Josep ha dit...

Estic repescant els teus podcasts. Estan prou bé!

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots!