dilluns, 30 de desembre de 2013

El 2014, recordem-nos de la recerca biomèdica.

Fa uns dies em van convidar a Els Matins de TV3 per parlar una mica d'uns treballs que estem fent al laboratori en el camp de les teràpies personalitzades del càncer. A la secció va intervenir també en Ricard Garcia, que ha muntat la Fundació Richi per recaptar diners per a finançar l'estudi i el tractament dels càncers infantils (de la qual m'han demanat que faci d'ambaixador). Aquí teniu el vídeo:



El dissabte passat vaig treure també el tema al meu article d'opinió d'El Periódico, que podeu llegir aquí. Resumint una mica totes dues intervencions, el que dic és que estem en un moment molt important del tractament del càncer, avançant cada cop més (com ja he explicat altres cops), però que a casa nostra encara hi ha dèficits importants de finançament, que podríem cobrir tots nosaltres, com es fa al Regne Unit o als EEUU, si fossim solidaris tot l'any i no només quan hi ha la Marató. Pensem-hi de cara al 2014, perquè els beneficiaris en serem tots nosaltres.
  

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... jo veuria amb bons ulls que aquí tinguéssim un sistema de finançament de la recerca com als països que cites, però també has de tenir en compte on vivim. Som un país de lladres i estafadors en el que la picaresca és una de les virtuts més ben valorades. Què pots esperar d'un país així? Però aquest fet no és la part greu del tema, la part greu és que el mateix govern és qui fomenta aquests valors de manera més explícita, i a la vista de tots. Tortura i sodomitza al poble en nom de salvar grans capitals. Què es pot esperar de nosaltres? Poc més que sobreviure. Per això la Marató és un oasi entre la immundícia. Dóna'ns un govern com déu mana, que doni suport a les causes que valen la pena, o com a mínim que no minimitzi el paper del seu poble, i canviem la mentalitat de la gent. Fins llavors, ho veig difícil. Ple fet de quedar-me a l'atur vaig retallar despeses deixant de donar diners a una ONG. A la Marató segueixo aportant un ínfim granet de sorra. Per mi, la recerca biomèdica, com imaginaràs, és absolutament fonamental, però crec que no se'ns pot demanar un esforç en aquest sentit tenint en compte com viu una gran majoria de la nostra societat. I no parlo per mi, eh? Al cap i a la fi, al costat de molts altres, fins i tot sóc un privilegiat.

Salvador Macip ha dit...

Et veig una mica negatiu, XeXu! Però tens raó que han de canviar moltes cases, a casa nostra. Algú ha de fer el primer pas, però. I si no el fan els polítics...

Clidice ha dit...

Els polítics, per si sols, no faran mai res que no se'ls vengui com què té una repercussió immediata al carrer, bé, a la premsa vull dir. Cal que aprenguem tots plegats a fer de polítics, i que en la casta política, a més d'advocats que no exerceixen, politòlegs, mestres i conserges de museu, hi hagi més metges, de tots els "bio", i tot altre tipus de persones amb interessos clars i que, sobretot, hagin passat abans per la cosa privada. Més que res, perquè hi ha massa polític que en sa vida ha treballat en res més. S'haurien de prohibir aquests subpartits que són les "seccions joves", on s'entrenten i d'on surten els líders (ehem) del demà. I això que el meu en té, però no ho trobo bé. Aleshores, quan la societat "sencera" estigui dins la política, serà una mica més fàcil que aquesta tingui una visió un pèl més polièdrica.

Bon any :)

Salvador Macip ha dit...

Tens raó, Clídice, per això és important que la conscienciació comenci al carrer. Però implicar tota la societat (o una gran part) en les decisions polítiques em temo que serà difícil... excepte en casos puntuals com el referèndum de l'any que ve.

Bon 2014!