divendres, 13 de desembre del 2013

O sigui, resumint,...

...que ens volen convocar a un referèndum el novembre on una de les opcions serà:



(cal dir-ho dos cops perquè s'entengui) i l'altra:



Però si descomptem el vot en blanc i les altres cinc permutacions que acabaran computant com a nul·les (serà un repte evitar-les), encara ens en queda una altra que és com:



Almenys per a les dos primeres hi ha un pla previst. Però i per a la tercera? Ja tenim clar que un estat no independent no es pot organitzar ell solet i que de moment no hi ha cap proposta de federació sobre la taula?

Queda demostrat que per a què una cosa funcioni des del punt de vista polític no és necessari que segueixi les lleis de la lògica. En tot cas, és un moment apassionant de la nostra història, aquest. A veure com acaba.

2 comentaris:

McAbeu ha dit...

Fa molt de temps que la política d'aquest país no segueix les lleis de la lògica.
Però dit això també vull dir que a mi no em desagrada aquesta pregunta doble perquè permet dir-hi la seva a tots els catalans que vulguin fer-ho. I tampoc és tan complicada, davant d'una capsa de galetes variades tots entenem que ens diuen si ens pregunten: Vols una galeta? I si la vols, vols la de xocolata?.
El que si em fa patir una mica és aquestes permutacions que de moment diuen que comptaran com a nul·les, un NO/NO és ben clar igual que un Res/SÍ i s'haurien d'acceptar.
I pel que fa al problema de que no hi ha un pla previst per la tercera via, l'hauran de solucionar els que volen aquesta tercera via, no?

Sergi ha dit...

L'opció Stewie Griffin, en definitiva, és com la de Darth Vader, perquè les possibles opcions no seran mai acceptades per España. Si ens van tombar un estatut de nyigui-nyogui! Com algú pot pensar que s'avindran a ser confederats nostres? Però ei, seguim marejant la perdiu home, que la història és molt llarga. Votaré amb moltes ganes, però sabent que no servirà per res, el vot es dividirà i diran que no són resultats concloents. Què hi farem, ha estat bonic mentre ha durat, oi? Només queda l'opció que el poble doni la campanada i aposti pel doble Sí de manera massiva, ja se sap que els catalans som una gent amb una graaaaaan capacitat d'anar tots a una. Mareta, que rucs que som.