divendres, 1 d’agost de 2014

La carta astral

Fa molts anys, una amiga que m'aprecia es va oferir a preparar-me una carta astral. No volia fer-li un lleig, així que vaig acceptar, tot i que llavors ja era conscient que això de l'astrologia no es fonamenta en cap base lògica ni científica.

Quan va tenir els resultats, em va trucar tota preocupada. M'havia de parlar d'un tema molt seriós. Ens vam trobar en un lloc discret i em va anunciar un munt de coses bones que les constel·lacions predeien. Fins aquí tot bé. Llavors van venir les males notícies. Pel que es veia, el futur amb la nòvia que tenia llavors era molt negre. La carta deia bàsicament que érem incompatibles, que els nostres ascendents eren massa divergents (o una cosa així) i que no quadràvem ni amb cola. Les diferències insalvables feien que la nostra relació estigués abocada al fracàs. La meva amiga estava al cas de com m'estimava la noia en qüestió, per això li sabia tan greu ser la que certifiqués la inviabilitat a llarg termini del nostre projecte. Li vaig donar les gràcies pel diagnòstic admonitori i vaig prometre-li que ho tindria present.

I ho he fet. Des de llavors, cada u d'agost ho recordo. És el dia que celebro que, un temps després d'aquella famosa carta astral, vaig anar a viure amb la meva nòvia incompatible, avui fa exactament 17 anys. Potser sí que som molt diferents, però sembla que hem sabut trobar prou semblances per justificar la durada de la unió, una possibilitat que els cossos celestes no van tenir en compte.

M'alegro que la meva amiga em fes aquella carta astral, perquè ara tinc guardada en un calaix la prova que la nostra història d'amor desafia les estrelles. I això no tothom ho pot dir.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

L'única desavantatge de seguir-te des de fa tan temps és que ja coneixia el final de la història, així que no m'ha sorprès. Però he de dir que el post és una preciositat i m'ha encantat, i aquesta frase final és completament genial. Aquest me l'apunto. Llarga vida a la teva relació impossible!

Salvador Macip ha dit...

Gràcies, XeXu! És que en un dia com avui és difícil no posar-se romàntic... :)

jomateixa ha dit...

Jo també preveia el final ;D
Aquest any jo també en fa 17, i si m'haguessin llegit la carta segur que també ens haurien vist força incompatibles, però mira, això deu ser bo.
Potser aquesta amiga tenia algun altre motiu... per que ho deixéssiu córrer :DD

XeXu ha dit...

Que gran Jomateixa! Al final el Salvador sí que tindrà el gen dandy que ens pensàvem que havia passat del seu pare a l'hereu!

Per molts anys d'incompatibilitat, Salvador!

Salvador Macip ha dit...

Que bo, jomateixa! Anem coordinats! Està clar que les incompatibilitats astrals són un bon pronòstic per la vida de parella :)

Sento decebre-us a tots dos: la persona en qüestió ja no estava en edat de merèixer... Però la idea era bona! Es podria fer servir per una novel·la.

Chryssula Kokossulis ha dit...

La història està molt bé. Hahaha! Que bé! La veritat no s'ha de fiar en les estrelles massa. En un sentit, sempre és una part d'una "self-fulfilling prophecy".

Però tenia també una carta astrològica feta per una amiga a la universitat perquè era obsessionada(però sense veure la de la parella que en aquell moment no tenia). I bé, sempre m'havia dit que tardaria molt madurar :) i que seria una mica bèstia sota una careta de plena innocència. Ehem, no sé d'on havia tret això...

Bromes apart. Avui sí que crec que la veritat és així que són "tricks of the trade". Però igualment són coses que es veuen quan parles amb una persona encuriosida pel tema. I en aquell punt en la meva vida, no era gaire madura, era una mica bèstia. Era fàcil de deduir-ho tot només veient com em comportava. I aquella amiga ha sumat aquests fets amb una constel·lació astrològica que existia o no existia.

Doncs, per a mi, astrologia i totes aquestes coses tenen un aspecte molt arcaic però també comprensible. És normal. Com a raça humana volem saber de tot, si som exitosos, si som feliços, si hem de fer un viatge o no. Si som escriptors nascuts, si hem triat un camí que està ben bé per a nosaltres. Volem tenir una justificació externa per què coses són així etc. Ho puc entendre. Però veig un gran perill en això. I és la "self fulfilling prophecy". Un cop fet, la vida d'aquesta persona canvia. Tu no l'has fet cas, i has batut el poder d'aquesta self fulfilling prophecy.

La veritat és que tinc una mica d'una aversió des de quan vaig anar a una gitana per llegir-me la mà i va dir-me que hauria de vigilar molt amb electricitat, i foc, i m'havia agafat la mà i m'havia dit que Déu em beneeix que no quedi electrocutada un dia. Ecs!!! No vaig escoltar la gitana més. I no ho volia tampoc. No podia dormir durant una setmana. M'havia fet flipar. Avui en dia crec que totes aquestes pseudo-ciències només ajuden la creença medieval que el destí no es dirigeix per un mateix.

Si vosaltres sou una parella feliç, és perquè sou feliços com a individus, com a persones, i heu fet un esforç com a parella. I no té res de mítica. I no té res a veure amb astrologia. La carta astral només serveix com a tòtem, perquè és un símbol d'una classificació externa. Tinc també una. Però no ho sé realment que significa. I potser és millor que no.

Enhorabona per 17 anys junts! Felicitats! Molts anys més d'una vida incompatible i compatible, perquè sempre és una mescla de parts que s'assemblen i parts que no s'assemblen de res que fan el mix d'una bona parella.

:)

PS.

I esper que puc viure tranquil·lament sense ser electrocutada un dia.

Un dia segurament penjaré la carta meva també. A veure si algú em pot explicar-la. Potser que ara amb la vista una mica més adulta, les coses s'han canviat.

Chryssula Kokossulis ha dit...

Ho sento que és una entrada tan llarga... És que el tema m'interessa molt :)

FELICITATS!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hahaha! Felicitats pels 17 anys de dos incompatibles!

Teresa Malé ha dit...

Salvador em sembla genial aquesta historia teva! Felicitats per aquests anys d'amor amb la teva parella!