dilluns, 22 de setembre de 2014

Els primers 10 anys (I)

El 2014 celebro que porto deu anys publicant llibres, o sigui que sóc un escriptor "professional" (per dir-ho d'alguna manera). Des que em vaig estrenar el 2005, el meu nom haurà aparegut a la coberta de 22 llibres, de forma pràcticament ininterrompuda (només el 2009 em vaig quedar "en blanc"). Mantinc un ritme de més de dos obres l'any perquè moltes d'elles són col·laboracions, és clar, un format que m'agrada perquè em permet tastar gèneres i conceptes diferents. Per això la meva llista de publicacions és tan eclèctica que inclou des de contes infantils a manuals per aprendre anglès, passant per epopeies galàctico-eròtiques i assajos sobre bioètica. 

I n'estic orgullós. Potser fidelitzaria més els lectors si seguís una sola línia, com fa la majoria d'escriptors sensats, però no m'ho passaria ni la meitat de bé. I per mi escriure, com investigar, són sobretot coses que faig perquè m'apassionen, m'intriguen i em diverteixen, i perquè no m'imagino deixar de fer-les mai. Tinc la immensa sort que una de les dues feines em paga les factures. Per això sempre he escrit el que m'ha vingut de gust quan m'ha vingut de gust, sense pensar en si es vendria o no, he cregut en tots els projectes que he fet, i he après i gaudit de tots ells. I ara me'ls miro i no me n'avergonyeixo de cap. N'hi ha de millors i de pitjors, és clar, alguns que s'han venut bé i altres que han sigut rotunds fracassos, però a tots hi he posat igual de ganes, esforç i entusiasme.

El més important: us agraeixo immensament a tots els qui un moment o altre heu llegit algun dels meus llibres, perquè gràcies a vosaltres puc continuar publicant. Sense una audiència, per petita que sigui, aquesta feina no tindria cap sentit. Rebre els vostres comentaris i les vostres crítiques, bones i dolentes, és una de les recompenses que té aquest ofici. Espero que puguem mantenir aquesta relació durant molt de temps.

Issac Asimov té un llibre on ressenya els seus primers cent llibres. No sé si arribaré mai tan lluny, així que he decidit no esperar i aprofitar aquesta mena d'aniversari per repassar el meu "corpus". Al llarg de les properes dues setmanes em miraré una mica el melic i faré un breu inventari dels meus 22 "fills", agrupats per temes, que servirà com a balanç de la primera dècada. Potser en descobrireu algun que us interessa o recordareu un que heu llegit. Si voleu dir la vostra, serà un plaer sentir què penseu, com sempre. I espero que pugui comptar amb vosaltres pels propers deu anys. Encara em queden moltes històries per explicar...

14 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Moltes felicitats!!!

Això de no ser un escriptor "sensat" està molt bé, un repte més a afegir a la tasca de l'escriptor; canvi de registre, canvi de públic. Enhorabona.

Xavier Salomó ha dit...

Ja hi pots comptar, en els propers 10 i 20 i 30 i els que facin falta ; ) Una abraçada!

La meva maleta ha dit...

Vinc corrents a felicitar-te Salvador! Ja tens un bagatge més que respectable...ara, a seguir fent créixer la col.lecció!

És d'hora encara per fer un Martini de cel.lebració, oi?
Val, m'espero, m'espero...
;)

pepquimic ha dit...

Per molts anys, Salvador!
Amb ganes de llegir l'Opus 22 i recordar els bons moments passats i la ciència apresa amb els Macip.

jomateixa ha dit...

Està molt bé que siguin temes diferents.
Anirem comentant a mesura que ens els vagis recordant, crec que al menys la meitat els he llegit ;D

XeXu ha dit...

Ja saps que pots comptar amb tu per seguir llegint-te, em sembla que m'agradaran aquests posts que faràs, i crec que hi podré dir força la meva! 10 anys d'escriptor 'professional', déu n'hi do! Però que en siguin molts més!

Francesc Puigcarbó ha dit...

moltes felicitats!, han estat deu anys molt prolífics en quantitat i en qualitat.

salut

joan gasull ha dit...

No els he llegit tots ni de bon tros, però tots els que he llegit m'han agradat i mira que algun d'ells era catalogat de desastre....
Felicitats nomes t'en falten 78.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Moltes felicitats. Estaré atenta a l'inventari

Josep ha dit...

Un escriptor que es manté en la seua línia no és un escriptor sensat, sinó un pèl realista.

Laia ha dit...

Jo en porto tres: Ullals, El Joc de Déu i Jugar a ser Déus, que precisament me'l vaig acabar abans d'ahir. El teu inventari em serà molt útil per ajudar-me a escollir a veure quin em tempta més per posar-lo a la llista de pendents :)

Jugar a ser Déus m'ha agradat molt, i això que sóc del ram i algunes coses ja les coneixia. Però fa pensar molt, arran del llibre hem tingut algun que altre debat interessant al lab i tot! És una font de posts de caire científic molt xula, felicitats!

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies a tots! Si teniu paciència seguir que un moment o altre escriuré algun llibre que us agradi :)

Josep, ja saps qeu a mi això del realisme no em va... :)

Gràcies pel comentari, Laia! L'objectiu de Jugar a ser déus era sens dubte estimular el debat, m'alegro que hagi funcionat.

Gemma Sara ha dit...

Felicitats, Salvador!

Elfreelang ha dit...

enhorabona no tothom qui escriu té el goig i l'encert de ser publicat i llegit ....un munt de llibres! i en deu anys trobo que tens molt motius d'estar satisfet!