dilluns, 29 de setembre de 2014

Els primers 10 anys (III): Les novel·les (II)


Així com us deia l'altre dia que en les meves novel·les en solitari segueixo un pla i una lògica per anar bastint una bibliografia amb una certa coherència, aprofito les que escric en col·laboració amb altres autors per deixar-me anar i provar coses menys ortodoxes, entre elles ficar-me de ple en les convencions de la literatura de gènere que evito en les altres. N'he fet dues de "comunitàries" amb en Sebastià Roig i les altres dues surten aquesta tardor, els llibres que tancaran el meu desè any de carrera literària.

Mugrons de titani (2005) va ser el meu primer llibre publicat i és l'única novel·la de ciència ficció (estrictament parlant) que tinc al currículum. Quan l'escrivia amb en Sebastià, ningú coneixia el meu nom i m'hi vaig llançar amb la inconsciència de qui no té res a perdre. En Sebastià i jo vam decidir sobretot passar-nos-ho bé i fer un poti-poti irreverent de tots els referents pop que teníem a mà. No sabíem si podria interessar a algun editor, però no ens importava. Seguint amb això de la inconsciència, la vam presentar a un concurs de literatura eròtica (sense que la novel·la fos especialment eròtica) i quan vam guanyar no ens ho crèiem. M'estimo molt Mugrons, una bogeria de novel·la, entre altres coses per ser la que va començar-ho tot.

Amb en Sebastia vam reincidir a Ullals (2011), amb la idea aquest cop de fer una novel·la de terror clàssic. La inspiració és totalment Lovecraftiana, i ens va acabar sortint una mena de western psicològic amb monstres. La vam escriure pensant en adults, però va guanyar un premi per a adolescents, coses que passen. Això ha fet que a vegades se'm pengi l'etiqueta d'autor juvenil (reforçada pel premi "mixte" que va guanyar Hipnofòbia) però, de fet, encara no he publicat cap novel·la específicament dirigida a aquesta franja d'edat. Sí que, sense proposar-m'ho, algunes de les meves novel·les han acabat al calaix del crossover, aquesta paraulota que vol dir que la poden llegir tan joves com adults. És una frontera que no em desagrada, al contrari. Crec que és important crear lectors i donar als adolescents la mena de llibres que els poden interessar, encara que originalment vagin dirigits a adults.

En les properes novel·les conjuntes m'acosto a un tercer gènere clàssic que encara no havia provat (la novel·la negra) i participo en un experiment híbrid de ciència i ficció específicament pensat, aquest sí,  per ser crossover. Ja us en donaré més detalls aviat.

2 comentaris:

jomateixa ha dit...

Quan he vist les imatges anava a dir que me n'he perdut dues, però veig que encara estan cuinant-se. Així que encara hi sóc a temps.
Ullals l'he llegida jo i també la meva filla gran. L'ha llegida la veïna, el meu germà,la cunyada... (com a la propaganda ;D) i ara la té a punt per llegir la meva filla petita. Enganxa a tothom.

XeXu ha dit...

Tenint en compte que és més que probable que les dues noves acabin a les meves mans, em falta el Mugrons per completar la col·lecció de novel·les, i jo crec que algun dia li arribarà el torn. Avui estic tan cansat que és d'aquests dies que he de dir que no tinc temps per llegir i amb prou feines de mirar blogs, i em sembla que la lleixa de pendents no s'arribarà a buidar mai de la vida, però ja trobarem el camí lector altre cop.

(A sobre el codi de verificació que em fa posar és el número d'unes cèl·lules que avui m'han fet anar de bòlit, serà possible!)