Ressenya: El cas Eduard Einstein

M'ha caigut a les mans un llibre molt interessant sobre Einstein i la seva família: El cas Eduard Einstein, de Laurent Seksik, molt ben publicat per Angle i amb una traducció excel·lent de Jordi Martín Lloret. Explica la història d'Eduard, fill d'Albert Einstein, un jove amb problemes mentals que intenta tirar endavant en la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX.

He d'admetre que no en sabia res, d'Eduard. Els trets generals de la biografia del membre més famós de la família Einstein si que els coneixia, però no els problemes que va tenir un dels seus fills. Seksik ha escrit un llibre que és una barreja de biografia apòcrifa d'un geni a partir dels qui l'envolten i un retrat de l'Europa d'entre guerres. El plantejament és interessant, perquè combina el punt de vista en primera persona d'Eduard, amb les intervencions de la seva pobra mare (el primer capítol, quan interna el seu fill en un sanatori suís, és brillantment tràgic) i els cameos d'Albert, que en aquella època ha refet la seva vida amb una altra dona i malda per escapar de l'Alemanya Nazi. Potser a vegades abusa una mica del dramatisme de la situació, però en general Seksik fa un retrat molt acurat i colpidor d'un esquizofrènic (l'autor és metge, cosa que deu haver ajudat a aconseguir el realisme necessari) atordit per la pressió d'haver nascut en una família famosa i complicada, un personatge secundari que encara que aparegui aquest cop en el títol, no aconsegueix tampoc abandonar l'ombra del seu pare famós, el veritable protagonista de la  història.

És un llibre que es llegeix bé, escrit amb ofici, amb bon ritme, un durada adequada, molt ben documentat (parla fins i tot de la primera filla del matrimoni Einstein, abandonada i morta d'escarlatina, que sempre van mantenir en secret) i que usa un personatge històric poc conegut per parlar d'un dels genis més populars. A mi, que ni m'agraden els llibres històrics ni les biografies, m'ha fet passar una bona estona, potser per l'element humà que domina tot el llibre i per l'enfocament de ficció que té. Molt recomanable.

Ressenya: L'altre costat del mirall

Quan era adolescent, volia ser Pere Calders. Jo i imagino que la meitat dels qui vam créixer als anys vuitanta i ens agradava escriure. Després va venir en Quim Monzó, i ens va presentar una versió millorada i actualitzada d'aquells contes, que curiosament es van acabar convertint en el gènere "de referència" de la literatura catalana popular, el que sap agradar al gran públic i mantenir el respecte dels crítics. Han passat vint-i-cinc anys i és reconfortant veure que la flama calderiana encara segueix viva. Gent com l'escriptor catalano-andorrà Iñaki Rubio n'ha recollit el testimoni, li han donat una nova capa de pintura i apa, ja els tenim preparats per atrapar una altra generació de lectors.

L'altre costat del mirall és un conjunt de relats que va guanyar un dels premis del meu poble, els Recvll, just l'any que feien 50 anys. Com va dir la Marta Rojals al Facebook, és "com un Calders amb Internet". Al Ricard Ruiz també li va agradar i el va recomanar al Time Out. Al llibre hi trobareu una barreja de contes realistes i de surrealistes que van de l'humor al drama, com en qualsevol llibre del Monzó, amb històries sobre l'amor entre home i GPS, el desgraciat que es converteix en un turista alemany, maniquins que estan molt vius, o l'home que es transforma en el seu reflex. Un recull de factura sòlida que segueix escrupolosament els cànons definits pels clàssics del gènere i hauria de satisfer els nombrosos fans d'aquesta mena de contes. Si en sou, correu a comprar-lo!

La Revista Microcosmos, feu-hi un cop d'ull.

M'arriba un link a una revista cultural catalana que no coneixia. Es diu Microcosmos, fa un parell d'anys que funciona, i la podeu llegir aquí. Els seus creadors diuen que és "és una revista de contes, literària, cultural, de lletres, d’humanitats… Però el que interessa realment són els relats de qualsevol tipus, les històries, la narrativa (també audiovisual) perquè tot això forma part de l’ésser humà." Si us agraden aquests temes, ja ho sabeu. La revista està molt ben feta, ja ho veureu. Val la pena que hi feu una volta.

La revista és digital però també se n'han editat números en paper. Us en parlo avui perquè tenen un Verkami engegat per finançar l'edició física del proper número, que serà el quart. Sempre està bé donar suport a aquesta mena d'iniciatives culturals, tan necessàries en el nostre panorama, sobretot si estan fetes amb cura, com Microcosmos, per això estic encantat de fer-li una mica de propaganda. Si hi voleu contribuir, només heu de clicar aquí. També els podeu seguir al Facebook i al Twitter.

Malparits amb pantalons curts

A la classe del meu fill hi ha un nen, anomenem-lo Adolf, que amb només set anys ja es veu a venir que serà un perill. Per començar, és dels més intel•ligents del grup: treu molt bones notes en tots els exàmens i treballs que fan. El problema és que combina aquest desenvolupament intel•lectual avançat amb una mala llet espectacular. Li encanta posar en embolics als seus companys, parar-los trampes i fer-los quedar malament davant els professors sense que se sàpiga que ell n’és el culpable. Combina l’assetjament escolar, físic i psicològic, amb l’art de la manipulació amb una habilitat espaordidora per algú tan jove.

Us semblarà que exagero, però he rebut confirmació d’aquestes activitats per diverses bandes. Fins i tot jo mateix vaig ser testimoni d’una de les seves jugades clàssiques. En un partit de futbol que es duia a terme durant una festa d’aniversari, l’Adolf va fer-li una entrada duríssima a un nano que és un bon jan, directe a la tíbia i sense ni mirar la pilota. Allò no tenia res a veure amb el joc: havia anat a carregar-se’l sense contemplacions. Quan la pobra víctima es va posar a plorar, amb tot el dret del món, per evitar carregar-se-la, l’Adolf va fingir que ell també havia rebut un cop molt fort. La seva actuació va ser tan impecable que el que feia d’àrbitre es va empassar que havia estat una topada fortuïta i va declarar un bot neutral per resoldre el conflicte. Em vaig quedar meravellat de l’habilitat del marrec per sortir airós d’una situació tan flagrant com aquella. Les llegendes que havia sentit explicar d’ell no es quedaven curtes.

Per acabar de pintar el retrat de l’Adolf, he d’afegir que els seus pares, de classe mitjana i situació financera acomodada, són bones persones. A més, té una germana del tot normal. Una família estable i, almenys a primera vista, sense problemes importants ni traumes evidents. O sigui que, en aquest cas, no li podem donar les culpes a l’entorn: l’Adolf és un malparit perquè li surt de dins.

La personalitat és una cosa molt curiosa. Malgrat que les experiències vitals la modelen de forma importantíssima, hi ha una part genètica que no ens podrem treure mai de sobre. Només cal observar una colla de nanos de qualsevol edat interaccionant entre ells per adonar-se que han nascut amb una motxilla més o menys carregada de defectes i virtuts. De com cadascú gestioni la seva dependrà l’èxit social i laboral que tindrà en el futur. I això no és només una qüestió dels humans: el mes passat, uns científics de la Universitat de Brussel•les publicaven un article on descrivien escarabats de personalitats diferents, que anaven des dels que eren tímids i conservadors als que trepitjaven fort per la vida i els agradava descobrir nous territoris. Encara que sembli una broma, està demostrat que fins i tot en els insectes es veuen aquestes divergències, probablement innates. De fet, estudis semblants han revelat que passa el mateix en pops, aranyes i altres éssers vius, cosa que suggereix que la personalitat ha de ser una característica biològicament ben definida.

Per això els patis d’escola són experiments socials apassionants de mirar. En poca estona pots descobrir dinàmiques paral•leles a les del món dels adults. Quan llegeixo al diari el darrer estirabot del ministre de torn, la pallassada del governant que s’aferra amb ungles i dents a la seva posició de poder, les maniobres llefiscoses del candidat que vol accedir a qualsevol preu al cercle dels iniciats, les manipulacions òbvies dels opinadors privilegiats amb tribuna a la premsa o els escandalosos enganys dels qui porten anys aprofitant-se del sistema sense remordiments, només penso com deurien comportar-se aquests elements quan encara portaven pantalons curts. De ben segur que algú una mica observador hauria pogut predir el recorregut que seguirien un cop poguessin campar lliurement pel món real. Per exemple, per la carrera que porta fins ara, el nostre amic Adolf té tots els números per acabar sent un excel•lent polític el dia de demà. Això o davanter centre del Reial Madrid.

[Publicat a l'Esguard, 18/3/15]

Punts de fuga, avui a les llibreries

S'acaba de publicar un recull de contes sobre viatges en el temps que ha organitzat la gent de l'editorial Males Herbes. Hi he contribuït, al costat de 25 autors més, amb un petit homenatge a La màquina del temps de H. G. Wells. Veureu que a l'antologia hi ha noms de la "pedrera" Males Herbes més altres de les "noves generacions" i algun de més "clàssic" que s'hi ha colat. Una selecció àmplia i segur que interessant (encara no he llegit els altres relats, però m'ho imagino). Us deixo amb la nota de premsa:

Els viatges en el temps, ja siguin literals o metafòrics, cap al destí de la humanitat o cap a la pròpia infància, constitueixen un dels grans anhels de la nostra imaginació i, per tant, són una llaminadura a mans de qualsevol narrador. Perfectament conscients d’aquesta sort, vint-i-sis escriptors actuals ens ofereixen les seves visions del tema, cadascuna vinculada a una manera particular d’entendre la literatura.
El resultat funciona com un calidoscopi de contes on es combinen les especulacions científiques amb les intrigues històriques, els retrats costumistes i els experiments formals, observats des d’òptiques tan diverses com la humorística, la filosòfica o la sentimental. Punts de fuga mostra un petit ventall de la nova literatura catalana, alhora que ens submergeix en un mar de paisatges hipotètics, aventures fantàstiques i pelegrinatges introspectius.

Nota dels editors:
El que us presentem és un recull diferent, que no vol aglomerar noms d’autors sinó construir un llibre sòlid, sense alts i baixos, que aguanti a una lectura de conjunt. La formen maneres molt diverses d’acostar-se a un tema comú, i s’hi barregen elements com la ciència ficció, la història, el costumisme, la filosofia, la intriga, l’humor, les aventures, l’amor o l’experimentació formal. 


ISBN: 9788494310829
Mides: 13 x 19 cms
Pàgines: 398
Preu: 16 euros