M'ha caigut a les mans un llibre molt interessant sobre Einstein i la seva família: El cas Eduard Einstein, de Laurent Seksik, molt ben publicat per Angle i amb una traducció excel·lent de Jordi Martín Lloret. Explica la història d'Eduard, fill d'Albert Einstein, un jove amb problemes mentals que intenta tirar endavant en la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX.
He d'admetre que no en sabia res, d'Eduard. Els trets generals de la biografia del membre més famós de la família Einstein si que els coneixia, però no els problemes que va tenir un dels seus fills. Seksik ha escrit un llibre que és una barreja de biografia apòcrifa d'un geni a partir dels qui l'envolten i un retrat de l'Europa d'entre guerres. El plantejament és interessant, perquè combina el punt de vista en primera persona d'Eduard, amb les intervencions de la seva pobra mare (el primer capítol, quan interna el seu fill en un sanatori suís, és brillantment tràgic) i els cameos d'Albert, que en aquella època ha refet la seva vida amb una altra dona i malda per escapar de l'Alemanya Nazi. Potser a vegades abusa una mica del dramatisme de la situació, però en general Seksik fa un retrat molt acurat i colpidor d'un esquizofrènic (l'autor és metge, cosa que deu haver ajudat a aconseguir el realisme necessari) atordit per la pressió d'haver nascut en una família famosa i complicada, un personatge secundari que encara que aparegui aquest cop en el títol, no aconsegueix tampoc abandonar l'ombra del seu pare famós, el veritable protagonista de la història.
És un llibre que es llegeix bé, escrit amb ofici, amb bon ritme, un durada adequada, molt ben documentat (parla fins i tot de la primera filla del matrimoni Einstein, abandonada i morta d'escarlatina, que sempre van mantenir en secret) i que usa un personatge històric poc conegut per parlar d'un dels genis més populars. A mi, que ni m'agraden els llibres històrics ni les biografies, m'ha fet passar una bona estona, potser per l'element humà que domina tot el llibre i per l'enfocament de ficció que té. Molt recomanable.
He d'admetre que no en sabia res, d'Eduard. Els trets generals de la biografia del membre més famós de la família Einstein si que els coneixia, però no els problemes que va tenir un dels seus fills. Seksik ha escrit un llibre que és una barreja de biografia apòcrifa d'un geni a partir dels qui l'envolten i un retrat de l'Europa d'entre guerres. El plantejament és interessant, perquè combina el punt de vista en primera persona d'Eduard, amb les intervencions de la seva pobra mare (el primer capítol, quan interna el seu fill en un sanatori suís, és brillantment tràgic) i els cameos d'Albert, que en aquella època ha refet la seva vida amb una altra dona i malda per escapar de l'Alemanya Nazi. Potser a vegades abusa una mica del dramatisme de la situació, però en general Seksik fa un retrat molt acurat i colpidor d'un esquizofrènic (l'autor és metge, cosa que deu haver ajudat a aconseguir el realisme necessari) atordit per la pressió d'haver nascut en una família famosa i complicada, un personatge secundari que encara que aparegui aquest cop en el títol, no aconsegueix tampoc abandonar l'ombra del seu pare famós, el veritable protagonista de la història.
És un llibre que es llegeix bé, escrit amb ofici, amb bon ritme, un durada adequada, molt ben documentat (parla fins i tot de la primera filla del matrimoni Einstein, abandonada i morta d'escarlatina, que sempre van mantenir en secret) i que usa un personatge històric poc conegut per parlar d'un dels genis més populars. A mi, que ni m'agraden els llibres històrics ni les biografies, m'ha fet passar una bona estona, potser per l'element humà que domina tot el llibre i per l'enfocament de ficció que té. Molt recomanable.
5 comentaris:
Em fa una mica de mandra, sincerament.
Podria calcar el comentari d'en Josep, però m'he endut alguna sorpresa agradable llegint biografies. He començat pensant que ni de conya, però no vull descartar-lo del tot. Sabent que no t'agraden aquesta mena de llibres, si has trobat que estava bé, pot ser bon senyal.
Tampoc és la mena de llibres que normalment em criden l'atenció,Josep i XeXu, però més enllà de l'interès històrico-biogràfic, com a obra de ficció està molt bé. Una petita sorpresa.
Ja l'havia vist recomanat, però tampoc m'acabo de decidir... Hi vaig pensant...
Me l'anoto; no sé quan podré peró em tempta. Em fio de les recomanacions que fas, Salvador i aquesta pinta interessant per molts motius (el personatge, la seva malaltia, la familia, el moment històric ...). No sé si vaig errada peró per la ressenya que en fas, em sona a un tipus de llibre com el que va escriure Ray Monk sobre Ludvig Wittgenstein - El deber de un genio. A veure.
Publica un comentari a l'entrada