M'agrada aquesta setmana entre Nadal i Cap d'any. Són uns dies estranys, com si tot estigués en pausa. Els qui fan vacances es troben entre dues celebracions, dies sense cap àpat programat, sense res especial a l'agenda, comptant les hores per acabar l'any sense un pla a seguir. Els qui treballen ho fan a mig gas (excepte, suposo, a les botigues), en oficines fantasma plenes de cadires buides (que, de fet, és com es treballa millor). Jo sóc d'aquests últims i aprofito per posar-me al dia de tot de cosetes que m'havien quedat pendents, que em va molt bé. És una sensació agradable.
La setmana passada sí que estava de vacances-llampec, tornant a casa com els turrons per celebrar les festes de guardar amb la família, aquells famosos dinars amb el consogre del PP, l'altre que simpatitza amb la CUP, el cunyat que vota Ciutadans i el sector multicultural del JxS, tots bevent i menjant amb harmonia al voltant de la mateixa taula sense tirar-se els plats pel cap, malgrat el tòpic que volen vendre els unionistes. Una de les coses que vaig fer entre una celebració i una altra va ser portar l'hereu a la catedral de BCN, que no l'havia vista mai. Jo no hi havia entrat des que s'ha de pagar, de fet, i em vaig endur la sorpresa de descobrir que es podia pujar a la teulada, on una bastida de ferro, una mica nyigui-nyogui, et permet fer de colom una estoneta. Les vistes són impressionants, com podreu veure aquí sota, valen la pena els set euros que costen.
1 comentari:
Barcelona s'ha de descobrir, no li donem importància perquè la tenim a tocar, però és una ciutat gran, gran...
Estic d'acord amb tu, es treballa millor amb menys gent. Sempre treballo aquests dies i les vacances les agafo a partir de l'any nou. Ja veus, mentre es bloqueja el wb, puc fer uns quants comentaris...
Publica un comentari a l'entrada