dimarts, 19 de gener de 2016

Un altre inimitable


The Eagles em van agradar abans que Bowie i van ser una banda sonora important de la post-adolescència. Un grup molt sòlid, uns músics (i unes veus) impecables i uns grans compositors. Amb el meu primer grup ens fèiem un tip de tocar (molt malament) l'Hotel California... 

Glen Frey, guitarrista, cantant i co-líder del grup va morir ahir, i suposo que no se'n parlarà tant com d'en Bowie, magrat que deuen haver venut tants discs com ell. Està clar que no era tan innovador: els Eagles tota la vida van fer el mateix. Casualment, he escoltat (per enèssima vegada) tots els àlbums clàssics dels Eagles, seguits un darrere l'altre, mentre muntava mobles d'Ikea aquestes últimes setmanes (l'hereu creix i se li havia de canviar l'habitació). Continuen sent genials (i fan que qualsevol tasca pesada sigui més suportable).

Acabo amb aquesta canço, que és una de les meves preferides de les que cantava Frey (junt amb la que he posat al principi):

4 comentaris:

Enric ametller ha dit...

Esclar que son irrepetibles,jo hem decanto més per eagles,tot I que conec o valoro la carrera de Bowie,mai ha sigit dels meus preferits,cosa diferent pasa amb els altres.M.agradaroa sentir alguna maqueta del vostre hrup,podria ser???

Salvador Macip ha dit...

Algun dia penjaré alguna de les maquetes dels Eclipse, ho prometo, Enric. Alguns temes eren prou bons. De moment, l´'única cosa disponible és aquesta cançó en directe a Blanes (no som els Eagles, però ens defensem... :))

https://youtu.be/I8QPnSY9qcw

Josep ha dit...

Quan mor un referent és quan queda palesa la meva ignorància (no només musical).
Bé, gràcies a Youtube escolto temes d'aquests mites i comprovo que, efectivament, eren bons.

Olga Xirinacs ha dit...

Entre muntar mobles i escoltar música, veus que l'hereu creix, tal com voldríem créixer tots ens la memòria dels altres.
Salut i força.