Us volia parlar avui d'un llibre de divulgació que toca un tema interessant: el component mental de les malalties. A la coberta parlen de malalties "imaginàries" però crec que no és la descripció adequada. Potser no tenen una base física (sinó que neixen dins de la ment del pacient) però són malalties ben reals, sobretot pels qui les pateixen. El llibre està escrit d'una manera clara i directa, basant-se en casos clínics, i es nota que l'autora domina el concepte (al cap i a la fi, es dedica precisament a l'estudi d'aquestes malalties). El seu punt de vista ha despertat molta polèmica, sobretot pel capítol que fa referència a la síndrome de la fatiga crònica i els seus derivats. Molts dels malalts no comparteixen com classifica i descriu aquestes condicions, i han respost enfurismats a les xarxes.
Però el llibre val la pena independentment de si combregues al cent per cent amb el que l'autora diu en alguns dels capítols, sobretot pel tractament humà que fa de les històries i per adonar-nos del poder que té el nostre cervell sobre la fisiologia del cos. És una lectura instructiva i distreta que es llegeix bé i ràpid, no se li pot demanar gaire més una obra de divulgació. L'editorial em va fer arribar el llibre i em va demanar si podia escriure'ls quatre paraules per ajudar a promocionar-lo en cas que m'agradés. Com que vaig trobar que realment valia la pena, els vaig escriure això, que crec que resum bé l'essència del llibre:
"L'autora té la rara habilitat de saber convertir les seves experiències com a neuròloga en històries emocionants, que fascinen i instrueixen a parts iguals. Un llibre que explora la part més humana de la medicina per ajudar-nos a entendre millor la complexa relació entre la ment i el cos"
5 comentaris:
la temàtica és interessant, sobre tot perquè totes aquelles persones que desconeixem el funcionament d'aquestes malalties, podem fer-nos una idea del poder de la ment...
Pinta bé, però com t'ho fas per no pensar que a tu et passen totes les coses que descriu al llibre?
XeXu, no és llibre per hipocondríacs! :)
L'he llegit i m'ha agradat molt!
Me n'alegro, Lluís!
Publica un comentari a l'entrada