dilluns, 21 de març de 2016

Jo sóc jo i els meus bacteris

Quan parlem de bacteris, el primer que ens ve al cap és la paraula malaltia. La gonorrea, la sífilis, el tètanus, la tuberculosi, el tifus, el còlera, la diftèria, algunes pneumònies i meningitis, la salmonel·losi, la legionel·losi i moltes altres infeccions terribles i ben conegudes per tots estan causades per aquests microbis. Però l'impacte que tenen en l'ésser humà va molt més enllà de brots i epidèmies mortals: un bon nombre de bacteris són, en realitat, grans aliats nostres, uns companys de viatge tan ben compenetrats amb els seus hostes que, com confirmen una sèrie de descobriments recents, s'han acabat convertint en una part essencial de nos­altres.

Fa temps que sabem que els bacteris són els reis d'aquest planeta. Ells van ser-ne els primers pobladors, fa uns 4.000 milions d'anys, i aquells microorganismes primitius van acabar convertint-se en els ancestres de totes les formes de vida que coneixem. Són capaços d'adaptar-se a qualsevol condició, per adversa que sigui, fins al punt que, si algun dia els humans ens carreguem la Terra, és molt probable que els bacteris sobrevisquin a la catàstrofe. Del més d'un milió de tipus diferents que es coneixen, només un miler i mig causen malalties. La resta coexisteix pacíficament amb nosaltres. És més: uns quants centenars d'aquestes espècies benèvoles viuen a dins i a sobre nostre i col·laboren estretament en moltes de les funcions diàries que es porten a terme al cos.

Aquesta simbiosi va quedar quantificada quan, l'any 1972, es va calcular que un humà adult tindria deu vegades més bacteris que cèl·lules pròpies. Un article publicat aquest gener a la revista Cell presenta una anàlisi més rigorosa que ho deixa en un sol bacteri per cada cèl·lula humana. Sigui com sigui, és un nombre fenomenalment gran (un u seguit de tretze o catorze zeros). És lògic deduir que aquest exèrcit de microbis que traginem a tot arreu ha de tenir alguna mena d'efecte en la nostra ­fisiologia. I així és: en els darrers anys hem descobert que el mi­crobioma humà (el conjunt de microbis que habiten un cos) juga un paper clau en processos digestius, a l'hora de protegir-nos dels seus congèneres dolents i fins i tot a determinar la tendència que tenim a engreixar-nos.

La importància de tenir un microbioma sa i equilibrat fins i tot ha fet que alguns experts proposin que als nens nascuts per cesària se'ls hauria d'exposar artificialment als bacteris vaginals de les seves mares, per tal que la flora que els comenci a colonitzar sigui tan semblant com sigui possible a la que s'aconsegueix en un part natural. En un article publicat a Nature medicine el mes passat, es confirma que aquest procediment restableix els bacteris que no s'adquireixen amb la cesària. Encara no se sap si tindrà conseqüències positives en la salut, però es creu que podria reduir els casos d'obesitat i asma, que són més freqüents en aquests infants. Relacionat amb això, també s'està mirant de definir una teràpia bacteriana que es pugui aplicar als prop de 180 milions de nens que pateixen desnutrició. Tres estudis, publicats a Science i Cell aquest febrer, demostren que tenir el microbioma adequat pot ajudar al desenvolupament, fins i tot quan l'alimentació és escassa, gràcies a com els bacteris modulen els nivells de diverses hormones. La flora dels intestins dels nens malnodrits és més immadura que la que els tocaria per la seva edat i, almenys en ratolins, quan se'ls trasplanta els bacteris adequats recuperen la massa muscular i òssia.

La policia científica també es beneficiarà dels nous coneixements sobre els bacteris. Per exemple, alguns estudis han revelat que el microbioma de cadascú és prou diferent per constituir una mena d'empremta única i intransferible. Amb les eines adequades, podríem esbrinar qui ha estat a l'escena d'un crim només determinant quins bacteris hi ha deixat. Són tècniques basades a llegir l'ADN dels microbis, i encara estan en fase experimental, però no seria estrany que, en un futur més o menys proper, existís una base de dades amb el microbioma dels criminals, com ara en tenim una amb les empremtes dactilars o, en alguns llocs, amb l'ADN. A més a més, l'estudi dels microbis presents en un cadàver ens podrà dir amb molta exactitud quan va morir aquella per­sona.

Cada cop és més obvi que, parafrasejant la màxima d'Ortega y Gasset, jo sóc jo i els meus bacteris. La rellevància que tenen en la nostra vida és sorprenent, fins al punt d'influir decisivament en la salut i formar part del nostre carnet d'identitat. El proper cop que algú us parli de bacteris no penseu només en malalties: recordeu també totes les coses bones que fan per nosaltres i fins a quin punt som insepa­rables.

[Publicat a El Periódico el 19-03-16. Versión en castellano.] 

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Més que inseparables diria jo, si ens eliminessin tots els bacteris del cos no podríem sobreviure, oi? Em queda el dubte, al final en tenim 9 per cada cèl·lula nostra, o només 1?

M'encanta la imatge del post!

Salvador Macip ha dit...

Doncs no sé quina deu ser la xifra final, però sembla que més propera a 1 que a 10. I sí, sense bacteris ni el cos ni el planeta aguantaria gaire!

Elfreelang ha dit...

espero que els meus bacteris i jo s'avinguin molt bé i ens ajudem mútuament! un post molt interessant i instructiu gràcies!