Aquesta setmana fa anys de la mort d'un escriptor que admiro molt, Kurt Vonnegut. Aquesta és una dada sense cap més rellevància, però em serveix d'excusa per fer-vos-en propaganda (llegiu Bressol de gat o Mare nit, per començar, molt millors que la majoria de llibres que trobareu a les taules de Sant Jordi) i posar-vos una cita que s'escau molt a aquestes dates:
“I'm not a drug salesman. I'm a writer."
"What makes you think a writer isn't a drug salesman?”
(Cat's Craddle)
Sant Jordi ha passat de ser el dia en el què els escriptors eren tractats com famosos per ser el dia en què els famosos són tractats com escriptors. Almenys l'efecte secundari que té és omplir una mica les arques de les editorials i llibreries, cosa que ens va bé a tots. Així que la setmana que ve, sortiu i compreu llibres!
(Nota final per als professionals: la màxima que surt a la foto és potser la norma més important que segueixo quan escric. Proveu-ho. Els vostres lectors us ho agraïran.)
3 comentaris:
A instàncies teves ja vaig llegir 'Bressol de Gat', tot i que abans ja havia llegit 'Escorxador 5', i constato que Vonnegut no és per mi. Però sí que estic d'acord amb l'apreciació dels escriptors i els famosos. L'última. Que perfils anònims de twitter treguin també els seus llibres. I mira que em diverteixen en aquella xarxa gent com Autobús de campanya, la Iaia Toneta o el Modernet de merda, però que treguin llibres amb la tirada que tenen, independentment de qui tinguin darrere, m'entristeix força.
Molt bona la cita.
En tinc una carretada de pendents, però els anoto, per què? doncs perquè sóc una addicta i sempre en vull més :DD
XeXu, ja sé que no ets vonnegutià, i t'ho perdono :). La proliferació aquests de llibres de "famosos" (ara tenir 10.000 seguidors a twitter ja és ser famós) és espectacular. S'han fet el Sant Jordi seu!
Prova'ls, jomateixa. Són diferents, si més no.
Publica un comentari a l'entrada