dimarts, 24 de maig del 2016

Ressenya: Quaderns

Acabo de llegir Quaderns, el debut literari de la Ramona Solé (també coneguda com Tumateixa pel seu blog, tot un clàssic) i voldria aprofitar per comentar-vos-el avui. La Ramona ha tingut el detall de ressenyar pràcticament tots els meus llibres, així que li dec el favor. Però, deutes a part, ho faré amb molt de gust perquè realment m'ho he passat bé llegint-lo.

Quaderns és una història negra, com ja us podíeu imaginar si heu vist que l'edita Llibres del delicte, especialitzada en el tema. Seguint també amb la màxima de l'editorial, és una novel·la "de proximitat", que vol dir que els crims que hi surten passen a casa nostra. El primer encert de la Ramona és precisament l'ambientació en un entorn de poble lleidetà, amb tots els tics de les petites comunitats molt ben representats. Els personatges tenen un punt d'arquetípics, però majoritàriament te'ls creus sense gaire problemes: l'escriptora agorafòbica que es retira al poble, el professor d'informàtica seductor, la russa que es casa amb un home més gran i ric, el mosso amb un passat complicat... i pel mig unes nenes que potser han vist massa coses. Un cop estan tots sobre el taulell, l'acció es dispara amb la desaparició de l'escriptora, que acabarà destapant una colla de secrets ben amagats de la comunitat, amb una sèrie de crims inesperats, fins que tot culminarà en un espiral de sexe i violència. No poden faltar un parell de sorpreses i acabar lligant bé totes les trames, com manen els cànons.

El còctel funciona bé i està portat amb bon ritme i un ofici considerable, cosa que té especialment mèrit si pensem que és una opera prima. No te gaire a envejar a més d'una d'aquestes novel·les negres que s'han posat de moda darrerament. No s'embolica més del compte i intenta ser original, per acabar proporcionant un entreteniment honest i directe. Jo potser l'hagués editat més a fons, escurçant-la una mica al mig i vigilant més amb algun dels girs, però això no treu que la novel·la compleixi perfectament la seva funció i deixi un bon regust. Amb aquest llibre, la Ramona es mereix entrar a la llista de les "noves dames del crim", que diria l'Anna Villalonga, i si tria continuar per aquest camí, estic segur que pot proporcionar moltes bones estones als aficionats al gènere.

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

No és cap detall haver ressenyat els teus llibres, és un plaer, i ja espero els pròxims amb ganes.
Moltes gràcies per la ressenya, i pels bons consells que m'has donat també en privat ;)

Sergi ha dit...

Estic d'acord amb la ressenya, tant en els elogis com en les crítiques, que en alguns casos salten a la vista, però el balanç és positiu, i els defectes són corregibles per acabar produint obres molt més rodones. La Ramona pot estar ben contenta, tant per la feina feta, com per les crítiques que està rebent, i l'èxit de vendes, no ho oblidem!

Ramona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jomateixa ha dit...

gràcies XeXu :)

Garbí24 ha dit...

jo no sóc un bon crític però quan t'ho passes bé amb un llibre i no trobes el moment de tornar-lo agafar fins a saber que passa i sense embolicar-se en descripcions massa llargues, crec que es pot dir que és un bon llibre.
La torno a felicitar per la seva feina.