A princpis de setmana us penjava l'article que va sortir al El Periódico el dissabte, en el qual parlava de les pseudociències, en concret de l´homeopatia. Normalment no toco temes polèmics com aquest, perquè ja hi ha altra gent que ho fa i ho fa molt bé, però de tant en tant passa alguna que fa que també vulgui dir la meva. I llavors és quan puc comprovar que hi ha un munt de lectors que esperen aquesta mena d'articles. Des del cap de setmana he rebut centenars de comentaris a través de totes les xarxes, curiosament la majoria a favor del que defensava, però també uns quants de crítics, és clar, i això ha fet que es disparessin els comptadors. Com que avui en dia s'enregistra tot, hi ha mil maneres de quantificar quanta gent t'escolta. Al mateix diari tenen això:
Més de sis mil links a twitter i 120 comentaris és tot un rècord personal i de la secció de ciència dels dissabtes. Al twitter també hi ha mesures d'aquestes. Aquí sota podeu veure una mena d'electrocardiogrames, tots ells amb un bot important al voltant del dissabte, que forcen una pujada substancial de la mitjana mensual:
I amb més detall, això són les "impressions" que causava el tema al twitter el dissabte, amb més de 20.000 de cop (sense comptar les que linkaven l'altre compte que tinc o simplement no posaven cap referència al twitter de l'autor):
No sé si tots aquests números volen dir que el missatge va arribar lluny o només que van reaccionar els qui ja hi estaven d'acord, que també pot ser. Tant li fa. Sigui perquè t'escolti un o sigui per deu mil, són coses que cal dir i repetir. Ara torno als meus temes més "tranquils", però seguiré intentant que saltin els electrocardiogrames de tant en tant, segur.
I per acabar, el tuit preferit de tots els que vaig rebre. Al meu article deia: "Aquesta mena d'afirmacions sovint provoquen que els qui no hi estan d'acord et qualifiquin de dogmàtic o arrogant" (i després argumentava perquè això em semblava incorrecte). I, efecticament, no van tardar gaire:
6 comentaris:
Felicitats. D'aquest tipus d'articles mai n'hi ha suficients.
Tangencialment, et suggereixo un tema que em té bastant capficat: existeix algun establiment farmacèutic al món que que es negui a vendre productes pseudo-científics? Jo no en conec cap. Sembla que el negoci guanya a l'ètica.
No puc dir que sigui objectiu amb aquest tema, perquè la meva opinió és la mateixa que la teva, al cap i a la fi, som del mateix ram. El que esperaria és que tota la gent del ram, com a mínim, es posicionés del nostre costat, però no és així. Ja va bé que remoguis consciències!
He vist coses molt inexplicables al llarg de la vida per part de remena-fums però també de metges suposadament 'experts', sobre això de l'homeopatia i la ciència mèdica seriosa -de vegades- sempre em ve al cap allò de l'acudit sobre algú que vol convertir a un altre a la seva religió 'si no crec ni en la meva, que és la veritable...'
Una vella dita catalana fa 'de dos metges, el més vell' i, sí, hi ha arrogància i problemes de comunicació i molt de circ mediàtic i negoci generalitzat, el problema no és tan sols que es vengui segons què a les farmàcies, és la publicitat que es deixa fer per la tele a productes diversos -no parlo tan sols d'homeopatia-, com si fossin medicaments 'seriosos', és normal que un metge recepti el 'danacol' o coses com la soja, que després ha tingut problemes???
El debat ha de ser molt més extens, altrament no serveix per a res, em temo.
... i en tot cas el poble inexpert no té manera de separar el gra de la palla i està molt escaldat, per això en moltes ocasions s'acaba portant un ciri a Santa Rita, que de vegades i de temps ancestrals també ha funcionat com a placebo.
No sé si parles també pel lamentable debat televisiu de fa uns dies però em pregunto, com és que el suposat científic es va prestar a formar part del carnaval mediàtic en un context tan poc seriós??? He perdut la fe.
M’he rigut una bona estona amb el tweet dogmàtic XD
Publica un comentari a l'entrada