divendres, 24 de juny del 2016

Adéu, Europa

M'he anat a dormir a Europa i m'he aixecat a l'espai exterior, com diria Margallo. Quan l'hi he explicat a l'hereu aquest matí mentre esmorzàvem, em diu: "això de la democràcia és dur!". Doncs sí, perquè ens aboca a un període d'incertesa, però així és com hem decidit que funcionin les coses i  queixar-se implica discutir la validesa del model en general.

Egoistament (i des d'un punt de vista purament pragmàtic), que el Regne Unit marxi de la Unió és una decisió molt inconvenient. El país passarà per uns anys complicats (i jo segurament els viuré a dins), i Europa, com a projecte, encara més. No és el més adequat quan encara no ens hem recuperat de la darrera crisi. Però tinc clar qui se'n sortirà millor. La Unió Europea és una bona idea, teòricament, però està implementada amb poc encert. No es pot pretendre formar part d'una sola entitat econòmica si no hi ha una hegemonia política central, i això és massa complicat d'establir, donada la nostra història com a continent. Sense això, la Unió està destinada al fracàs, tard o d'hora, com aquesta crisi s'ha encarregat de demostrar-nos.

En canvi, el Regne Unit és un país històricament fort. No necessita ajuts per tirar endavant. Com Alemanya o França, per ells té sentit estar a la Unió si és per estirar del carro. Però a diferència dels altres dos països, el Regne Unit no té cap mena de ganes de fer-ho. No s'identifica amb el concepte. Vist així, els beneficis de formar part d'aquesta idea d'Europa són menors i la cessió de sobirania els compensa menys.

Aquest referèndum té més punts de contacte amb la situació catalana del que la majoria vol admetre. S'ha associat el brexit a la xenofòbia i la ignorància, però això és una simplificació còmoda. El 52% del Regne Unit no es pot incloure sencer en aquests sectors extremistes. Són gent que no se senten part d'una entitat més gran, a la qual creuen que aporten més del que reben, i prefereixen fer via sols, malgrat els problemes que això els pugui ocasionar inicialment, sense haver de dependre de les decisions polítiques d'un grup de persones que tenen altres prioritats. És un vot sentimental, de bones a primeres, sí, però amb l'esperança que a llarg termini també serà pràctic. I no se'ls pot retreure el que han decidit, malgrat la resta de la Unió Europea probablement en surti perjudicada. Ara canvieu "Regne Unit" per "Catalunya" i "Unió Europea" per "Espanya" i veureu que els arguments funcionen igual de bé.

Malgrat tot, el Regne Unit potser haurà de pagar un preu inesperadament alt per aquest exercici de sobirania. El mapa del vot dibuixa una diferència molt clara entre les diferents nacions britàniques, com podeu veure aquí al costat. Anglaterra i Gal·les pensen molt diferent d'Escòcia i Irlanda del Nord, i això pot donar ales als moviments separatistes. Pot ser que, per sortir d'Europa, el Regne deixi d'estar Unit. Els compensarà, això? És més important per ells independitzar-se de la Unió Europea que mantenir l'estabilitat del país? Ho han pensat bé, o s'hi han llançat sense valorar-ho prou?

Les respostes a aquestes preguntes les tindrem al llarg dels propers anys. S'acosten temps de canvis a Europa, això és innegable. Alguns poden ser bons, altres no tant, i dependrà sobretot del costat de la frontera on et toqui viure. El que no es pot negar és que la democràcia té aquestes coses. A vegades s'imposen els sentiments a la raó. I a vegades pot ser que els sentiments siguin més encertats que el que inicialment sembla lògic. Veurem què passarà en aquest cas.

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ningú sembla saber que passarà exactament, per exemple, Anglaterra hauria d'estar expulsada avui mateix de l'Eurocopa, però això no passarà, de tapadillo seguirant col·laborant i el trencament va per llarg. Com deien a Si Ministre, portem molts anys destruint Europa per formar part d'ella, doncs aixó....

salut, doblement exiliat

Estanislau Fons ha dit...

De l'Eurocopa on juguen Islàndia, Suïssa, Albània, Rússia, Ucraïna, Turquia, cap d'ells membres de la UE? Per què? I per què s'ha d'expulsar Anglaterra i no Gal·les?

Mi no entendert.

Europa té moltes geometries, i la UE només és una d'elles.

Sergi ha dit...

Les conseqüències ara mateix són imprevisibles, perquè potser no ha sortit tot tan rodó com els del Brexit esperaven, però en tot cas s'ha de respectar la sobirania del poble britànic. Si això que han decidit és perjudicial per ells, o per alguns altres, mala sort. Els anglesos mai han acabat d'estar dintre del tot, oi? Massa reticència des del principi. Si no han acabat de veure que servís de res això d'Europa, doncs marxen i tan amics. Ara segurament altres els seguiran, o almenys s'ho plantejaran. Un altre problema serà quan un membre de la zona euro vulgui marxar, es generarà un altre conflicte sense precedents, almenys sense precedents a aquesta Europa que ens vam treure de la màniga fa uns anys, en la que els Estats són tan diferents i tenen tanta història darrere que és molt difícil que s'arribin a entendre mai.

Marta ha dit...

Crec que estem vivint un altre moment evolutiu de la Història europea. Ningú podem saber com les coses poden anar, però el més important és el que la gent sentim a cada moment i només el temps en ho demostrarà. Les decisions s'han de pendre i mai sabem si són encertades o no. Ara tenim un conflicte i potser són els anglesos els qui han posat una marxa més per anar clarificant posicions. Tots estem immersos en aquestes polítiques que no sempre entenem del tot. Cal esperar aconteixements!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

A mi el que em fa pensar és la divisió del vot: d'uns 33 milions només 1 milió de diferència entre Leave i Remain. Cert que molts dels Remain se'ls han endut Escòcia i Irlanda del Nord, però a Anglaterra hi ha una divisió molt marcada entre les grans ciutats, com Londres, Liverpool i Manchester, com també les ciutats universitaries Oxford i Cambridge, totes aquestes pel Remain, i la resta d'Anglaterra on és molt majoritari el Leave. Em sembla que pot portar a una convivència força difícil.

Unknown ha dit...

The referendum was not democratic! Citizens such as myself who have lived outside the UK for more than 15 years were excluded from the vote. Very many British expats such as pensioners have economic interests in the UK and will be adversely affected by the predicted fall in currency value. Naturally the majority would have voted to remain.
I think the result is due to the emergence of an insular English nationalism which is uncomfortably similar to say Marie Le Pen's movement in France. As a child, I don't remember for example ever seeing the St Georges cross flown as a national symbol, it was always the union flag yet now is quite common. Witness the focus on immigration and the truly nasty attitude in the popular press to war refugees and migrants.
Conflating Catalan desire for autonomy with Brexit is surely unfortunate? Europe is a group of nations with different identities that co-exist; being a member nation does not in the least compromise national identity. Catalans on the other hand feel that their identity is stifled by Spain, that they have a Spanish 'stamp' under which their language and culture is lost? Nationalism can be a celebration of culture or it can become perverted, insular and dangerous. To me, Europe offers the former...very imperfectly, agreed, but a good start; Brexit is following the latter path.
Nick

Elfreelang ha dit...

bé tot plegat ara poden passar moltes coses, res serà com ara , i que alguna cosa es remogui ben remoguda dins aquesta UE que només sembla ser unió econòmica per enfonsar en la crisi milions de persones és si mé no interessant , la UE haurà de reaccionar i espero que Escòcia i Irlanda decideixin cap on volen anar , el poble és sobirà i han triat

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots per les opinions. Veurem què passarà. Encara queda molt per a què es faci efectiva la desconnexió i hi poden haver moltes sorpreses. De moment, continuem fent el que fèiem...

Nick, thanks a lot for your point of view. It´s great to hear also what the other expats think (since mine is the view of an southern European expat in the UK...). The mail vote has been a disaster, like it always is. At least for Catalans, it´s consistently bad. Perhaps it could have changed the result, I agree. And I also agree that nationalism played a big role in the exit vote (and that I´m seeing a lot of St George´s flags in the Midlands lately). But I´m reluctant to equal nationalism to the anti-immigrant movement. I don´t think this equation works both ways, necessarily. Being from a country with high levels of nationalism, I see that it takes many forms and shapes, and some are legitimate, as you also recognise. The exit vote probably had representation from all of them, so it can´t be dismissed as a simple xenophobic vote, which is what a lot of people have been doing. It´s more complex than that.

Also, I was not saying that the Catalan issue and the Brexit are the same, just that they have many points in common, that to me are very obvious, independently of which side of the fence you stand. And I´m not implying that whoever wants the independence for Catalonia should be happy for the Brexit as well: there may be coincidences, but the bottom line is very different, as you worte. I was just pointing out that there are many nuances to this vote and that we tend to simplify. I was strongly pro remain, but I´m not going to say that the exit voters are all ignorant fascists, which is what I have seen in some places. There are many more things to consider.

jomateixa ha dit...

Realment sabem el què volem? el què és millor? El món vol canvis, els canvis fan por, són incerts i caldrà anar-ho paint poc a poc, a veure com acaba tot plegat.

Ara parlaré com a mare que encara ha de comprar llibres de text cada any. Recordeu quan heretàvem els dels germans grans...?
Diria que a partir d'ara ja no haurien d'existir els llibres escolars de Socials i història i geografia. Els canvis són tants que millor fer-ho tot amb apunts i així estaria sempre actualitzat.

Mr. Aris ha dit...

El Brexit ha estat una sorpresa, pensava que la campanya de la por triomfaria i els anglessos no s'atrevirien a votar leave. Però, sorpresa, si Dinamarca existeix, Anglaterra també. Potser la gent ja no recorda com es va independitza Irlanda. Van fer un tractat pel qual la reina/rei d'anglaterra també ho va ser d'Irlanda, fins que un dia varen fer una república. Bé, sembla ser que encara no us deportaran als europeus, sembla que buscan un tractat de reprocitat.