dimarts, 2 d’agost de 2016

De vacances

M'he pres uns dies de vacances i, com es fa en aquests casos, ara em toca passar-vos les diapositives del viatge (o, la versió actual, que són les fotos d'Instagram). Jo ja he tornat al fred anglès (literalment, avui m'he hagut de posar la jaqueta!) però espero que els qui encara teniu l'estiu per davant el disfuteu molt. Endavant imatges!

Feia temps que no anava a Cadaqués i aquest any per fi hi he tornat amb la família. La primera sèrie de fotos és del poble i la lluna plena que ens va rebre. Malgrat que a aquesta època de l'any està ple a rebentar, val la pena perdre's pels seus carrerons.

 

 



Ja que érem a Cadaqués, no costava gaire apropar-se a Portlligat i visitar la casa-museu de Dalí. No ho havia fet mai i és una experiència que recomano. Vaig tenir una sensació semblant a la que vaig experimentar al Graceland d'Elvis. Entres en el que havia estat el racó privat d'una persona genial i pots tafanaejar una mica els seus vicis i preferències. La part guiada de la visita és molt interessant (la foto de la finestra és del dormitori) però encara és més divertit passejar-se pel jardí barroc i anar descobrint totes les animalades que s'hi amaguen (la resta de les fotos).

L'escala que porta cap al jardí (que està més elevat que la resta de la casa) és per trencar-se el coll, però fa un efecte molt bonic.
Aquesta foto té un significat especial per mi. Fa poc vaig escriure una novel·la juvenil amb en Sebastià Roig que girava al voltant d'una banya de rinoceront que contenia uns dimonis d'una altra dimensió, entestats en envair la Terra. La primera escena del llibre passava en aquesta sala, un menjador exterior, on els lladres intenten robar aquest cap de rinoceront tan surrealista. No us faig un espòiler massa gran si us explico que no ho aconsegueixen: la banya es trenca i comencen a passar una sèrie de fets paranormals. Doncs bé, em vaig haver de refiar dels coneixements del Sebastià per escriure aquell pròleg, perquè no havia estat mai al menjador del rinoceront. Ara ja puc dir que l'he vist en directe. I és realment digne de sortir en una aventura espectral com és El secret de la banya embruixada.
Aquesta bústia per als pobres estava instal·lada prop de la piscina.
El lleó dissecat feia companyia a l'os i al rinoceront.
A part de Cadaqués, també he visitat el meu poble, coincidint amb la festa major. He passat tanta estona com he pogut a la platja (fins i tot de nit, com es veu a la primera foto!) i per primer cop en molts anys he pogut veure el concurs de focs artificials (aquest any feia de jurat, amb la inestimable col·laboració de l'hereu), del qual en podeu admirar unes quantes instantànies.





Una cosa que no ha faltat aquests dies han estat els esmorzars (i altres àpats) pantagruèlics. Amb les bones pastisseries que hi ha a Blanes i les ganes dels familiar de fer-nos tastar tot el que no tenim a Anglaterra, ha sigut impossible evitar carregar uns quans quilets més cap a casa. Ara toca fer bondat altre cop...










Acabo amb dues imatges que resumeixen la darrera fal·lera que ens ha envait, el joc del Pokemon Go (sí, l'hereu també s'hi ha enganxat). Almenys hi ha gent que sap prendre-s'ho amb humor, com demostren aquests dos cartells trobats a Blanes.


9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

s'hauria de fer un estudi sobre que ens passa a les persones -sobretot als hotels- a l'hora d'esmorzar....

LEBLANSKY ha dit...

A veure, Salvador, com ho has fet per eliminar a la gent? No és creible que totes les fotos estiguin buides de persones :)

XeXu ha dit...

Un clàssic estiuenc, la teva repassada fotogràfica a les vacances. Sembla que ha anat prou bé, però ara toca posar-s'hi de nou. Que dura deu ser la tornada si t'agrada la platja i el sol... ah, i demà Barça-Leicester... aguantarà el teu estat mental aquesta dicotomia?

Gemma Sara ha dit...

Les fotos de Cadaqués, precioses. Jo també volia anar al museu Dalí (hi vaig anar fa mil anys), però la family s'hi va oposar, només volien bitlles i minigolf i coses així ;)
És veritat, volem veure personetes!!

Salvador Macip ha dit...

Francesc, reconec que a mi em costa resistir la temptació a l'hora d'esmorzar. Bé, a qualsevol hora.

Leblansky, no és fàcil! Havia de fer les fotos de matinada :)

La tornada és especialment dura, XeXu, amb tants núvols. Demà llançaré una moneda a l'aire per decidir a quin equip dono suport :)

Gemma Sra, no et deixis enganyar el proper cop! A la família també li agradarà la casa del Dalí, segur.

pons007 ha dit...

Ara em fas enveja amb les teves vacances però quan s’acabi aquesta interminable setmana (encara estem a dimecres?!) començaré les meves i llavors et faré enveja jo a tu hahahaha!

Lectoracorrent ha dit...

Per a mi, l'esmorzar és el millor àpat del dia, tant a casa com d'hotel. M'agrada fer-lo sense pressa i procuro que sigui variat. Jo donaria les estrelles als hotels segons els seus esmorzars. De vegades te'n duus sorpreses i trobes un bufet excel·lent en un hotel relativament modest. O al revés, hotels de moltes estrelles tenen bufets que no es corresponen amb la seva categoria per la qualitat o abundor dels productes.

jomateixa ha dit...

La calor em mata, aniria ara mateix cap a Anglaterra o qualsevol altre lloc on fes més fred, ara mateix!!

Blogger ha dit...

Haven't started playing Pokemon Go? Download It Now (Built for Android and iOS)