L'origen del llenguatge

Una de les coses que ens fa únics als humans és la capacitat d'usar el llenguatge per comunicar-nos. Cap altre animal en aquest planeta pot fer-ho. N'hem parlat altres vegades: a part de la seva utilitat com a eina, el ­llenguatge ens ha permès evolucionar, ha donat forma a les nostres societats i, en el fons, ens ha fet com som. Si ho portem a les últimes conseqüències, podríem certament creure que els límits del llenguatge són també els límits del nostre món, parafrasejant la màxima de Wittgenstein. És per tot això que l'estudi del llenguatge, tant des del punt de vista històric com del científic, sempre ha despertat molt d'interès, sobretot pel que fa als seus misteriosos orígens.

No està del tot clar en quin moment vam començar a crear paraules. Com que no hi ha cap prova documental que hagi sobreviscut fins als nostres dies (les gravadores són un invent modern, per desgràcia), tot el que podem fer és hipotetitzar. Hi ha científics, per exemple, que creuen que més de dos milions d'anys enrere, els primers humans ja havien desenvolupat alguna mena llenguatge rudimentari. Altres diuen que això no va passar fins molt més tard, potser fa només 50.000 anys, en ple Paleolític Superior, quan els cromanyons estaven a punt de començar a estendre's per Europa. Si realment fos d'aquesta manera, voldria dir que abans hauríem inventat l'art (les primeres restes artístiques tenen uns 70.000 anys d'antiguitat), fet que no deixa de ser curiós.

Potser podríem definir millor els inicis del llenguatge si entenguéssim quina necessitat concreta ens va empènyer a crear-lo. Si ens basem en els principis de l'evolució, que ens diuen que en biologia aquests canvis tan importants no solen ser accidentals, podem aventurar que la selecció natural hi deuria tenir alguna cosa a veure. És a dir: si el llenguatge s'ha consolidat com a part essencial de la nostra espècie és perquè deuria proporcionar-nos algun avantatge a l'hora de sobreviure. Això és el que pensen un grup de psicòlegs de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, dirigits pel doctor Thomas Morgan. En un article publicat la setmana passada a la revista Nature Communications, proposen que el llenguatge podria haver sorgit per la necessitat d'explicar als nostres congèneres com fabricar utensilis de pedra, una habilitat revolucionària que ens va permetre començar a fer passes de gegant fa un parell de milions d'anys.

Els psicòlegs van dividir una colla d'estudiants en grups. Van ensenyar uns quants voluntaris a fabricar ascles olduvaianes, uns trossos de sílex tallants en forma de petxina que són una de les primeres eines que es coneixen. No és una feina fàcil, perquè cal colpejar la pedra d'una manera concreta perquè quedi ben afilada. Al primer grup, no hi havia cap persona que sabés generar les ascles, només el material necessari i uns quants exemples. Als altres hi van posar un mestre que podia ensenyar a un alumne el que feia: en un grup no es podia comunicar, en un altre podia fer només gestos i al darrer podia parlar per explicar-li el procés detalladament. Quan algú ho aprenia, es convertia en el mestre del següent membre del grup.

Usant aquesta cadena de transmissió d'informació, van arribar a generar més de sis mil ascles. Com era d'esperar, el grup que no tenia tutor no se'n va sortir gaire bé. Però només mirant tampoc van aconseguir resultats satisfactoris. Tan sols als dos últims grups, on hi havia alguna mena de comunicació entre mestre i alumne, les ascles eren de la mida adequada i prou punxants per ser útils. I concretament, quan s'usava el llenguatge es quadruplicava les possibilitats d'obtenir uns bons resultats. Van concloure que una explicació del boom tecnològic que es va donar a principis del Pleistocè seria que els nostres avantpassats van descobrir la manera d'explicar als seus companys com es construïen les eines, primer a través de gestos i, finalment, amb un llenguatge rudimentari. La producció més efectiva d'ascles seria el que va fer que aconseguissin sobreviure ­millor.

Naturalment, aquests experiments tenen la limitació que han estat fets amb voluntaris que han nascut i crescut en un entorn on el llenguatge és bàsic per funcionar. És probable que els seus cervells hi siguin addictes d'una manera que els humans primitius no es podrien imaginar. Deduir a partir d'aquí el que passava a les planúries de Tanzania, on l'Homo habilis produïa les seves ascles, potser és massa optimista, però la hipòtesi no deixa de ser interessant. En tot cas, sembla mentida que una capacitat que va aparèixer per la necessitat de difondre coneixements que ens permetessin avançar, avui en dia es faci servir tan sovint per escampar mentides, odi i ignorància, que tenen just l'efecte con­trari.

[Publicat a El Periódico, 24/1/15]