Els qui us passeu per aquí habiutalment segurament sabeu que m'agrada el rock progressiu. Però avui el post no va de música: la progressió és una altra. Concretament, la relacionada amb el pas del temps, la meva progressiva degeneració.
Aquestes ulleres que veieu són les primeres que m'he hagut de fer per poder llegir, el que abans es deien bifocals i ara s'anomenen precisament progressives, que queda com més modern. Dit en altres paraules, són el senyal innegable i inexorable que m'he fet gran. O sigui vell, fora eufemismes.
En fi, amb aquests pensaments positius inauguro oficialment el curs i acabo les reposicions d'estiu, que aquest any han sigut articles d'El Periódico que no havia penjat mai al blog. Us he de parlar d'uns quantes coses que publicaré abans que s'acabi l'any, però primer dedicaré uns dies a fer ressenyes d'alguns dels llibres que m'he empassat aquest estiu.
I per acabar aquest post tan tràgic, us deixo amb un vídeo en consonància amb la meva avançada edat.
En fi, amb aquests pensaments positius inauguro oficialment el curs i acabo les reposicions d'estiu, que aquest any han sigut articles d'El Periódico que no havia penjat mai al blog. Us he de parlar d'uns quantes coses que publicaré abans que s'acabi l'any, però primer dedicaré uns dies a fer ressenyes d'alguns dels llibres que m'he empassat aquest estiu.
I per acabar aquest post tan tràgic, us deixo amb un vídeo en consonància amb la meva avançada edat.
9 comentaris:
Jo ja fa 15 anys que les porto, van molt bé i són molt pràctiques, la senyora de l'òptica em va dir: li costarà adaptar-s'hi a la seva edat (56), vagi en compte quan baixi per les escales. Res, a la primera m'hi vaig adaptar perfectament.
A prop de fer-ne 67, uns quants dels quals "lluint" les progressives, només manifestar que la vellesa també és plena de bellesa.
tot és progressiu inclosa la decadència a la que estem sotmesos, però vaja, mentre no les haguem de portar per mirar aquelles coses que encara de vegades ens mirem tant de prop, vol dir que la nostre edat no és més que un gran cúmul d'experiència acumulada.
Jo prefereixo les lents regressives.
Has provat de dormir algunes hores? Així no es castiga tant la vista. Amb l'activitat que tens, què esperaves??
Aix... o sigui que progresses adequadament, no?
O sigui que quan m’hagi de posar ulleres per llegir serà quan em començaré a sentir vell, prenc nota.
Ja veig que n'hi ha uns quants que també heu creuat la frontera... Qüestió de prendre-s'ho amb alegria!
Fa un any que me les vaig haver de fer també!
:(
Publica un comentari a l'entrada