dilluns, 4 de setembre de 2017

Ressenya: Amb l'aigua al coll

[Espero que l'estiu us hagi anat bé i la tornada a la feina no us sigui gaire traumàtica! Aquestes primeres setmanes de la temporada miraré de ressenyar alguns dels llibres que he llegit aprofitant que les vacances i el ritme més reposat dels mesos calorosos (és un dir, aquí al Regne Unit) m'han permès prendre'm una mica de temps lliure. Espero que n'hi hagi algun que us interessi.]

Començo amb Amb l'aigua al coll, del científic, divulgador i escriptor Daniel Arbós. És una novel·la que es podria definir com una tragicomèdia amb missatge. Només llegint la contraportada o mirant el que se n'ha dit per internet veureu ràpidament que denuncia l'estafa de les pseudociències i se'n riu dels qui es creuen qualsevol animalada que els vengui l'espavilat de torn. Però si aquest fos el seu únic objectiu no caldria empassar-se una novel·la sencera: hi ha molts articles i blogs que fan una feina excel·lent desmuntant amb arguments raonats totes aquestes falòrnies. 

Amb l'aigua al coll funciona molt bé des del punt de vista narratiu, independentment del seu missatge. Està ben escrita, té ritme, uns personatges arquetípics però ben construïts i una trama ben portada, per bé que alguns girs siguin previsibles. No hi ha cap dubte que en Daniel sap jugar bé les seves cartes i aconsegueix construir una història que es llegeix ràpid i deixa un bon gust de boca. És un retrat acurat del món de les "teràpies" alternatives, amb els personatges sense escrúpuls que hi transiten al costat dels qui realment estan convençuts de la seva utilitat, fet amb un punt de vista irònic i sense cap mena de pietat. I a la vegada és una lectura lleugera i distreta si t'hi quedes a la superfície, però amb mala llet i intel·ligència si grates una mica. Me la vaig empassar en un parell se sessions i em va arrencar unes quantes riallades.

Com a bonus extra, vaig poder veure com l'autor em feia fer un petit cameo al costat dels admirats JM Mulet i Daniel Closa, veritables assots de les pseudociències. Espero poder continuar "tocant els collons" al costat seu durant molt temps!

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Les teves ressenyes post-vacacionals són tan clàssiques com les reposicions estiuenques. M'interessa aquest llibre, pel tema, perquè estic segur que coincidiré amb l'opinió de l'autor, i pel ritme que dius que imprimeix. Pot ser una bona opció de lectura per aquesta tardor, m'ho miraré.

Salvador Macip ha dit...

Un cop l'any m'agrada fer-te la competència, XeXu :). Aquest sí que crec que et pot agradar, de tant en tant també coincidim ;)

jomateixa ha dit...

Doncs l'haurem d'afegir a la muntanya de pendents ;D