dimecres, 25 d’octubre de 2017

Estancament

Aquests dies he parlat amb uns quants amics meus escriptors i tots estem afectats d'una apatia comú: ens costa fer la nostra feina. Escriure requereix una certa capacitat de concentració i abstracció, i ara estem massa preocupats amb altres coses. No sé si la mostra és gaire representativa de la literatura catalana, però si ho fos, voldria dir que estem passant un trist període d'estancament creatiu (la realitat interferint en la ficció). De la mateixa manera que diuen que nou mesos després d'una apagada hi ha un pic de natalitat, la collita literària del país l'any que ve serà ben minsa si aquesta "apagada" dura gaire més.

Però per sort hi ha alternatives. Durant aquesta crisi, les xarxes s'han convertit en un reducte de la creativitat. Hi ha gent realment ingeniosa trobant-li l'humor a les dures situacions que estem vivint o fent anàlisis molt profundes de la situació política usant només tuits.  No puc evitar quedar-m'hi enganxat. Jo mateix estic molt més actiu del normal, tuitejant, retuitejant i interaccionant amb molta gent que se sent igual d'indignada amb el que està passant (per això suposo que dedico menys temps al blog, un format que per segons quines coses sembla antiquat, ja). És una bona manera d'alliberar la tensió i les frustracions que se'ns acumulen darrerament, ràpida i directa. 

Les eines que tenim a l'abast avui en dia ens permeten fer un seguiment de tot això que estic dient. Ja he mencionat altres vegades el klout, l'indicador numèric d'impacte a les xarxes. Últimamentem el mantenia pels volts dels 63 punts, exceptuant moments concrets. A principis de setembre, la xifra va començar a pujar i des de llavors no ha parat fins arribar als 70, com veieu a la gràfica d'aquí al costat. Un salt de set punts és tota una fita en l'algoritme del klout i és una bona quantificació de tot el temps que inverteixo en activitats socials (enlloc d'estar escrivint...).

Curiosment, una bona part d'aquest ressò es concentra en accions puntuals. Per exemple, aquests tres tuits han generat cadascun el mateix impacte (medit en "impressions") que tot un mes d'activitat a twitter a l'època pre-referèndum: 
No és que tingui un gran nombre de seguidors que escampin els meus comentaris, però en en tinc un parell o tres que són influencers. És talment com diuen als manuals: si tinc la sort que algun d'ells em retuitegi, l'efecte bola de neu fa que guanyi una audiència inusual. I també alguns trols, és clar, que ja se sap que suten com els bolets quan hi ha temes polèmics. És molt interessant com funciona aquest món, les dinàmiques i les normes que ha generat en el poc temps que fa que funciona.

Encara m'ha passat una cosa més curiosa. En un moment d'inspiració, fa unes setmanes, vaig crear un meme amb l'ajut d'una de les moltes webs que es dediquen a aquestes coses. No ho havia fet mai i em va semblar un bon moment per estrenar-me. El vaig tuitejar i ja està. Em pensava que el veurien quatre amics, potser a algun li agradaria, riuríem una mica i passaríem a una altra cosa. Però, inesperadament, un d'aquests tuitstars amb un cabàs de seguidors el va retuitejar i va començar a circular com la pòlvora. Algú el va agafar i el va penjar a un altre web, allà va sortir a la llista de "trending" de la setmana i, al final, va passar allò que se sol dir: es va viralitzar. Com que no sortia enlloc el nom de l'autor, alguns amics m'enviaven el meme per whatsapp o twitter sense saber que l'havia fet jo, cosa que em feia molta gràcia. Vaig mantenir l'anonimat tota l'estona, fascinat per veure com la meva creació prenia vida pròpia i s'incorporava per unes hores a l'imaginari col·lectiu. Gràcies als comptadors que hi ha als webs vaig poder veure que en menys d'una setmana, el meme tenia mig milió de visualitzacions. No cal dir que va passar a l'oblit tan ràpid com va ascendir a la glòria. És la llei dels memes... Malgrat que casos semblants es veuen diàriament, mai m'hagués imaginat que em podria passar a mi, va ser una experiència divertida.

I res, ja veieu, enlloc d'estar escrivint la novel·la que tinc entre mans, perdo el temps explicant-vos històries i repassant estadístiques inútils. El que us deia: estem estancats. A veure si sortim d'aquest pou d'una vegada...

7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Doncs jo estic molt creativa, però no pas en els blogs, molt de tant en tant, sinó en un llibre que estic escrivint, i a la feina. Forster deia que la monotonia és enemiga de l'art. Que protegir-se de la malaltia, la pobresa, la violència i la grolleria és protegir-se també de les alegries. Això ens està passant als catalans independentistes.
M'agradaria, però, tenir temps per llegir, perquè darrerament els Whatsapp i la tele m'ho omplen tot!

pons007 ha dit...

Sóc l’únic que té curiositat per saber quin es aquest meme?

XeXu ha dit...

Les xarxes són hipnòtiques i atractives aquests dies, no pararia de mirar-les. A mi em passa això que dius, salvant les distàncies, amb el blog. Ja vaig anunciar aturada, perquè només tenia un tema al cap, i aquest el trobo a les xarxes. Ara he escrit alguna que altra cosa, però com que el monotema no s'acaba, la irregularitat continuarà. I és que és difícil centrar-se en altres temes quan en tens un de tan gran entre mans.

Ah, dubto que ens faltin llibres per llegir, però. Hi ha novetats d'autors catalans cada setmana, massa i tot.

Salvador Macip ha dit...

Me n'alegro, Helena! Suposo que ens agafa com ens agafa, això. Però tens raó que la monotonia encara és pitjor. Em conformo amb una mica de tranquil·litat!

pons, m'enduré el secret a la tomba! Segur que l'has vist, de totes maneres. Ha sigut un "best seller"! :)

XeXu, estem tots hipnotitzats pel monotema... però són moment històrics no es pot fer res més!

Dan ha dit...

Noi. Escriure res ara resulta complicadissim. No hi ha manera de desconnectar. Suposo que és el que tenen els moments històrics

kira permanyer ha dit...

a vegades, va be fer com els adolescents: fer el que ens ve de gust sense pensar "qué hauriem d'estar fent". Si ara et ve de gust això en comptes d'estar escrivint, benvinguda sigui la nova activitat... No sempre hem de seguir el que toca... gaudeix!

Salvador Macip ha dit...

Dan, és molt dur. Per sort la feina pendent ja la tenim feta, tu i jo, eh? :)

kira, m'ha agradat això dels adolescents. Gaudim com si ho fóssim, doncs!