divendres, 13 d’octubre de 2017

Violència (I)


Aquests dies he parlat amb una hongaresa, un rus, un marroquí, un grec, un japonès, una nigeriana, una portuguesa, quatre anglesos i dos espanyols, tots científics, i tots ells, TOTS, m'han dit el mateix: és increïble el que va fer la policia espanyola l'1-O. Una cosa així és inaudita a l'Europa occidental (la nigeriana i el rus deien que els recordava el que passa a casa seva), s'ha de condemnar i no s'ha de repetir. El referèndum i l'absurda actuació del govern espanyol ha sigut el mecanisme de propaganda més eficaç que ha tingut l'independentisme català. Absolutament tot el món ha estat pendent aquests dies del que passava a Catalunya i la gran majoria ha optat per fer-nos costat.

Ara bé, molta de la gent amb la qual vaig parlar coincidien també en una cosa: el separatisme el consideraven poc útil (suposo que cal viure aquests moviments des de dins per simpatitzar amb les raons, i alguns d'ells en tenien exemples als seus països que influïen en com ho veien). De totes maneres, altre cop tots estaven d'acord en una cosa: és el poble català qui ha de decidir què vol fer, i les accions d'Espanya han legitimat encara més les nostres demandes. Per tant un referèndum era l'única opció possible. Si el que vam fer es pot considerar vàlid o no ja és una altra discussió, però en tot cas ningú m'ha negat el dret a decidir. Tota aquesta gent, és clar, viuen fora d'Espanya, i tenen accés a premsa que no està controlada per l'Estat, per tant es poden formar una idea més propera a la realitat. També tinc amics a Madrid que ho estan entenent tot d'una altra manera. 

La pressió de l'Estat sobre Catalunya està arribant a uns límits increïbles (m'agradaria poder dir inesperats) i ningú sap com acabarà tot això. Jo sempre he cregut que l'encaix entre Catalunya i Espanya no era l'adequat i que ens en sortiríem millor pel nostre compte, però ara la independència s'ha convertit ja en una qüestió de supervivència. Un estat que et tracta així, com més lluny millor.

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

Fa molta por que la resposta a les mans aixecades siguin els cops de porra.

XeXu ha dit...

Una qüestió de supervivència, més més ben dit. Perquè si no marxem ens exterminaran com a poble, no fos cas que els la tornéssim a 'liar'. I si ja estem en el punt en que un partit demana obertament en el Congrés que la premsa estigui controlada, és que la dictadura espanyola ja no té ni necessitat de mostrar una cara amable. Efectivament, com més lluny millor. Han superat tots els límits quan els hem posat contra les cordes. I la repressió i la violència encara no han acabat. Encara falten plats forts.

joan gasull ha dit...

El que fa por en realitat és que quan ells ho vegin tot perdut, faran el que sigui per sortir-se amb la seva. Si marxem no se'n surten econòmicament i si ens esclafen els castiguen i tampoc se'n en surten. La seva única solució és abaixar el cap amb nosaltres, els pantalons amb Europa i callar. Però aquests raonaments no són típics dels que branden la rojigualda amb pollastre inclòs.
Com les últimes setmanes.....la setmana que ve serà decisiva. Ja he parlat amb una persona espanyolista amic de fa anys i li he dit que si ens trobem al carrer quan la cosa es posi lletja que em piqui el costat esquerra que del dret encara estic convalescent.....

Josep ha dit...

Probablement un encert per a l'espanyolisme més tronat, i un error pel futur del Regne d'Espanya.
A veure què més passa.

Oliva ha dit...

LA VIOLENCIA,ES LA RAO DE LES BESTIES...I D'NAZIS,I FATXES...CAMINAR AMB AQUESTA GENT VAL MITG PET¡¡¡.

Elfreelang ha dit...

espero que tal com dius algú fora de l'estat ens miri amb empatia .....no podem suportar més la repressió que ens espera......hem de poder marxar !

Helena Bonals ha dit...

Però com se suposa que ens n'hem d'anar??? Diuen que fins que no hi hagi morts no hi haurà independència.