Tenia un post programat aquesta setmana, una mica de ciència, com de costum, però em costa parlar de cap altra cosa. Quan la política es converteix en això que estem vivint ara, amb jutges que inventen delictes, governs que esborren les línies que separen els poders i miserables que se'n riuen dels abusos, no es pot fer altra cosa que protestar. Ens enfrontem a un govern enrocat que no vol ni sentir la paraula "diàleg", recolzat per l'Europa dels estats, que sempre funcionarà com un club d'amics poderosos. Davant d'un aparell tan poderós, el poble té poques opcions per fer-se sentir. Veurem si els esdeveniments recents, alguns massa similars als que van passar fa 80 anys, preciptaran una Primavera Catalana i si aconseguirem mantenir l'esperit no violent de les protestes, que ha sigut un dels fets diferencials des del principi. Tant de bo. El que està clar és que Catalunya no es quedarà callada... i que potser algun dia algú ens escoltarà.
2 comentaris:
Potser algun dia ens escoltaran... ho espero de tot cor.
L'esperança de que algú ens escolti cada cop és més petita. Ens tenim a nosaltres mateixos, i això ens ho haurem d'arreglar nosaltres. Però només ens guanyaran si ens rendim.
Publica un comentari a l'entrada