Els selfis de Sant Jordi, edició 2018

Què, com va anar el Sant Jordi? Vau rebre/donar molts llibres, roses i petons? Com he fet altres vegades (per exemple aquí, i aquí), us resumeixo la meva experiència amb uns quants selfis (i fotos de grup) que em vaig fer amb altra gent del ram aprofitant la meva visita a Barcelona (i rodalies).

El primer és amb en Daniel Closa, el coautor del llibre que presentava (recomanat per Vilaweb aquí i per El Punt/Avui aquí), i el Sergi Vicente, periodista que s'estrenava com a autor de Sant Jordi. Estem enfilats a la tarima del Palau de la Virreina, on es feia la foto dels autors durant l'esmorzar (que veureu a sota), i de fons es veuen tots els periodistes i polítics, que sumats deurien ser més que els escriptors que érem allà...

Entre els amics que em vaig trobar a l'esmorzar hi havia la sempre somrient Anna Maria Villalonga, escriptora negrota i comissària de l'any Pedrolo, que està fent una feina fantàstica recuperant i promocionant l'obra d'un autor que admiro molt. Aquí podeu llegir la crònica de l'esmorzar publicada a l'Illa dels llibres, amb algun comentari escatològic meu. I aquí en Joan Safont menciona com ens vam desvirtualitzar allà mateix.

Una mica més tard, i anant cap a la primera parada a signar, vaig tenir temps de parar a saludar els amics de les Males Herbes, i vaig tenir la sort d'ensopegar amb una de les autores de la casa, la Carme Torras, que fa temps que conec i segueixo. I d'aquesta manera improvisada, em vaig poder emportar a casa el seu darrer llibre signat.

Aquí estem ja treballant en Daniel i jo a la Rambla, amb l'editora de Cossetània al mig, la principal responsable que acabéssim fent el llibre després de fer-ne broma al Facebook.

També al bell mig de la Rambla em vaig trobar amb la Laura Borràs, diputada i ex-directora de la ILC, abillada amb un bonic vestit groc que enviava un missatge molt clar a tothom que el volgués escoltar.

A una de les parades (on vaig fer una pausa de llibre científic per signar la trilogia del Sóc un animal a un munt de nanos, de bracet d'en Lluís Llort) em vaig trobar els germans Simó, autors de La iaia embolica la troca, i uns dels coneguts que he pogut desvirtualitzar per fi al llarg d'aquests dies.

L'última sessió del dia va ser a la parada d'un centre comercial, on desentonàvem molt al costat de tres youtubers poetes (o una cosa així, segons ens van explicar) que tenien llargues cues d'adolescents embadalides esperant que els signessin el llibre. A nosaltres, en canvi, ens venien a veure científics barbuts com el de la foto.

I ara unes fotos de grup. A la parada tècnica per dinar ens vam reunir els autors que signàvem per Cossetània, Angle i Eumo que, junt amb els editors, vam fer aquesta relaxada foto de família. Si mireu bé hi podreu veure, entre altres cares conegudes, la Roser Capdevila (amb una de les seves bessones) i el Miquel de Palol en una posició ben còmoda.

Aquesta és la foto oficial de grup a la Virreina (una d'elles, perquè se'n va haver de fer una segona perquè no hi cabíem tots). Poder jugar a "on és Wally" (si heu estat atents a la meva indumentària em localitzareu ràpid) però us serà més fàcil trobar polítics (que acaparen les primeres files) que no pas escriptors (alguns d'ells minúsculs al galliner).

I després d'anar amunt i avall tot el dia, res millor que un sopar relaxat amb alguns dels companys d'agència, entre ells (el primer a al dreta), un dels triomfadors a les llistes del dia.

Acabo amb aquesta foto, que és d'uns dies després, de la meva visita a Lleida, perquè em fa especial il·lusió sortir-hi amb aquestes amigues blogaires i escriptores que fa molt temps que conec (més de deu anys a algunes i gairebé un quart de segle la que més) però que, en un parell de casos, no havia vist mai encara en persona. D'esquerra a dreta: la Carina d'El guant de l'Allie, la Rosa Fabregat (la gran dama de la ciència ficció catalana), la Montse Sanjuan i l'esplèndida amfitriona, la Ramona Solé del Tumateix llibres (que aquí explica la trobada). Va ser un plaer poder participar també en uns quants clubs de lectura (1, 2, etc) a instituts (Segrià TV en va fer un reportatge, i aquí parlen d'un altre), una cosa que sempre aprofito per fer quan baixo a terres catalanes.

Derrotar el càncer amb el Big Data

Estem a l’era del big data, de les dades massives. L’activitat humana genera una quantitat d’informació ingent, fins al punt que no podem processar-la de manera normal: calen nous softwares i hardwares (i tècnics especialitzats que els sàpiguen usar) per treure’n l’entrellat. Avui en dia els ordinadors, els telèfons, els cotxes i fins i tot el microones estan recollint constantment dades. Sovint no sabem ni què en farem, de tot això, però ho emmagatzemem per si de cas algun dia en podem treure profit.

La biomedicina també està vivint la febre del big data, i en l’àrea on és més evident és la genètica. Al cap i a la fi, la genètica treballa precisament amb informació, la que tenim inscrita en l’ADN. Al lloc d’aquest planeta on es guarda més bits no és als servidors de Google, sinó als genomes dels éssers vius, i ara tenim les eines per llegir-los i estudiar-los (i també manipular-los, però aquest és un altre tema). Des de principis de segle, hem seqüenciat tot el que ens queia a les mans, i això ens ha permès fer molts passos de gegant, els fruits dels quals ja es comencen a veure.

Però quan el 2005 va començar a circular la idea de llegir el genoma del càncer, van alçar-se veus crítiques. El càncer és una malaltia dels gens: són les mutacions en l’ADN les que provoquen els canvis que fan que una cèl·lula es torni maligna. Té sentit, doncs, voler saber quin són exactament aquests canvis, perquè seran els que intentarem tractar després amb fàrmacs específics. El problema és que cada tipus de càncer acumula fàcilment centenars d’aquestes variacions dolentes, que s’assemblaran poc a les dels altres tipus. Pretendre catalogar totes aquestes mutacions era una tasca titànica, i alguns van oposar-s’hi dient que no era la millor manera d’invertir tants diners, i que ens perdríem en un mar d’informació inintel·ligible.

El projecte, anomenat The Cancer Genome Atlas o TCGA, va tirar endavant i actualment ja s’han analitzat 33 càncers, cadascun usant entre desenes i centenars de mostres de pacients diferents. Fa unes setmanes es va publicar a la revista Cell una col·lecció d’articles que es capbussa en les tones de dades generades en els primers 13 anys de recerca i prova de trobar-hi connexions (els anglosaxons usen un verb molt gràfic per a això: to mine, extreure material valuós d’una mina). Les conclusions són apassionants pels qui treballem en el camp, però encara tardarem anys a entendre què volen dir exactament i, sobretot, trobar la manera d’incorporar-les als tractaments. Tot i que el big data pot espantar (per exemple si pensem en el munt de dades que Facebook guarda dels seus usuaris), és una eina poderosa pels científics i podria ser el principi de la fi del càncer. Veurem si en sabem treure tot el suc.

Aprofitant que parlem de càncer, deixeu-me que, com cada any quan acosta Sant Jordi, us recomani uns quants llibres, aquesta vegada relacionats amb el tema de l’article. Enterrats en la munió de novetats que envaeixen les botigues aquests dies (el nostre big data literari), si mireu bé podreu trobar uns quants exemples divulgació feta amb rigor, que pot ser tant interessant com una novel·la. Començo amb un de propi: 100 preguntes sobre el càncer , el llibre que he escrit amb el biòleg i divulgador Daniel Closa. És un recull de fitxes breus que proven de respondre de manera directe els dubtes que tothom té quan sent parlar d’aquesta malaltia, amb especial èmfasi en com es pot evitar i tractar.

Segueix un patró similar el darrer llibre d’en Manel Esteller, un dels científics amb qui comparteixo aquesta secció, titulat Parlem de càncer . És un resum molt clar de les diverses facetes de la malaltia, des del complex entramat molecular que té darrere fins a la nova generació de tractaments. Finalment, Cáncer. Cómo afrontar los tres días esenciales , de la psicòloga clínica Tània Estapé, s’ocupa a fons d’una part molt important, i que en els llibres anteriors només hi ha espai per tractar de passada: l’impacte psicològic en el malalt i el seu entorn. Ho fa centrant-se en tres moments clau: el del diagnòstic i els de principi i final del tractament.

Vigileu, però, si aneu a buscar aquesta mena de llibres a grans superfícies on venen de tot. És habitual trobar-los barrejats entre els típics pamflets sobre dietes màgiques, manuals de medicina “natural” i cursets d’equilibrament de txakres. Són justament la mena d’enganys que els que fem divulgació ens esforcem a intentar desemmascarar... cosa que demostra que encara ens queda molta feina per fer.

Publciat a El Periódico, 21/4/18

Feliç Sant Jordi!

Que tingueu tots una molt bona diada i torneu a casa carregats de llibres!

Si esteu a Barcelona i voleu passar a saludar, em troabreu a mi i al meu drac groc aquí:

- de 12h a 13h, Rambla Catalunya 61 (amb Aragó).
- de 13h a 14h, Rambla Catalunya, 119  (amb Rosselló).
- de 16.30h a 17.30h Escola IPSI (Comte Borrell, 243).
- de 19h a 20h FNAC Arenas.

Horaris de Sant Jordi

Dilluns que ve és Sant Jordi i us trobareu els carrers plens de llibres... i d'escriptors. Si voleu passar a saludar i a què us signi alguna cosa, em podreu trobar a les següents parades de Barcelona:

- de 12h a 13h, Rambla Catalunya 61 (amb Aragó)
- de 13h a 14h, Rambla Catalunya, 119  (amb Rosselló)
- de 16.30h a 17.30h Escola IPSI (Comte Borrell, 243)
- de 19h a 20h FNAC Arenas.

Aniré acompanyat del Daniel Closa a totes elles (signant a quatre mans les 100 preguntes sobre el càncer) menys a la tercera, on el canviaré pel Lluís Llort i en Sergi Càmara (llavors signarem els Sóc un animal, és clar).

I si viviu prop de Lleida, passeu el dijous 26 a saludar a les 19.00 a la sala Alfred Perenya, on faré una xerrada sobre el càncer i aprofitaré per presentar també el llibre.

Avui: presentació de 100 preguntes sobre el càncer

Atenció, barcelonins! Aquesta tarda en Daniel Closa (amb la col·laboració de l'Azucena Salas) presentarà el nostre llibre 100 preguntes sobre el càncer a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia. Jo me la perdré per conflictes d'agenda però, des de la distància, els donaré suport moral. No hi falteu! I si em voleu veure a mi parlant del llibre, us haureu d'esperar al 26 d'abril i fer una excursió fins a Lleida (ja us en donaré més detalls)...

Per si encara no us ha quedat clar si és la mena de llibre que us pot interessar, en podeu llegir la crítica que en va fer en XeXu, la de la jomateixa, la de NCYT o la ressenya d'en JM Tibau. Fins i tot un diari mexicà se n'ha fet ressò.

I si decidiu que el voleu comprar, depèn d'on aneu a buscar-lo potser us sorprendrà trobar-lo en segons quina companyia. En Daniel ja va explicar al seu blog que se l'havia localitzat "en territori estrany", i a mi em va passar al mateix (vegeu la foto) en una altra gran superfície. Per algun motiu, certes botigues que venen llibres (no sé si se les pot anomenar llibreries) confonen amb molta alegria ciència i xarlataneria. Així doncs, no us estranyi ensopegar amb el nostre llibre envoltat de dietes màgiques, instruccions per netejar les xacres i tractats de medicina "natural", justament la mena de coses que desmuntem a l'interior. Encara ens queda molta feina per fer per bandejar el pensament màgic de les nostres vides...

ACTUALITZACIÓ:
Aquí teniu uens quantes fotos de la presentació.

Barreja post-vacacional

Espero que les vacances de Setmana Santa us hagin anat bé. Jo he carregat vitamina D al meu poble i ara, altre cop al regne de la pluja, us penjo quatre cosetes científiques que han sortit .darrerament per tornar a arrencar.

Primer, escolteu aquesta taula rodona amb en Daniel Closa i la Tània Estapé, que va moderar la Mònica Terribas al seu programa de Catalunya Ràdio, com veieu a les fotos. Parlem de càncer, és clar, en motiu de l'aparició del nou llibre.

Per altra banda, el meu últim article a l'ARA parlava d'una nova tanda d'organismes modificats genèticament que ens trobarem ben aviat a les botigues perquè s'estan saltant les regulacions habituals en aquests casos gràcies a un tecnicisme.




I acabo amb les últimes col·laboracions a El Balcó de la SER, cinc minuts de ciència cada divendres a les 19.30 (quan la política ens deixa). Aquest cop vam parlar de les semblances neuronals entre amics, de com les rates sembla que també saben negociar tant bé com nosaltres, i de com usar l'ADN com un disc dur per emmagatzemar dades durant anys i anys. No us perdeu la propera sessió aquesta tarda!