divendres, 28 de setembre del 2018

Ressenya: Tants interlocutors a Bassera

Ja sé que esteu tots centrats en les novetats de la reentré, però permeteu-me que comenci amb aquesta una tanda de ressenyes de llibres de la temporada anterior (la de Sant Jordi) que he anat llegint durant els últims mesos. Us selecciono els que he trobat més interessants.

El primer és Tants interlocutors a Bassera, una reedició d'un Pedrolo oblidat (publicat dècades després de ser escrit perquè l'autor no n'estava prou convençut, no us sabria dir per què) a càrrec de Llibres del Delicte i aprofitant que estem celebrant l'Any Pedrolo. És una història negra, però no s'ha inclòs mai en el cànon pedrolià del gènere, potser per no ser prou ortodoxa. Però a mi m'ha semblat que serviria per fer una d'aquestes minisèries de misteri psicològic que viem darrerament a Netflix o la HBO: no té res a envejar al que fan els escriptors anglosaxons. Explica la història d'un home que investiga un rapte, que podria ser un assassinat, o que podria no ser res de res. Passa uns dies a un poble petit i interacciona amb els habitants a mida que va descabdellant l'enigma, i tot això està explicat principalment amb diàlegs, cosa que subratlla la qualitat audiovisual de la narració.

He trobat que té un ritme envejable i que Pedrolo gestiona molt bé la part del thriller. En aquest sentit, podria haver estat escrit perfectament fa dos dies. La part que ha envellit pitjor és la de la relació del protagonista amb les dones, que ara ens sona encarcarada, però que no deixa de ser un reflex de com eren les coses als anys 50. Però això no li treu mèrit al llibre, que es llegeix d'una revolada i deixa molt bon gust de boca. Un misteri simple però efectiu que atrapa des de la primera plana.

De jove vaig ser molt fan del Pedrolo i em vaig empassar desenes dels seus llibres, però després l'havia deixat una mica de banda. M'ha anat molt bé l'excusa del centenari per recuperar-lo i descobrir petites joies com aquesta que no havien tingut prou ressò en el seu moment. Aplaudiments a Llibres del Delicte per haver fet feina d'arqueologia i haver rescatat aquest thriller tan rodó.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Jo, que he descobert Pedrolo de gran, a banda del qüestionable Mecanoscrit, em costa una miqueta perquè això que dius tu que no treu mèrit a la narració se'm fa difícil d'empassar, i perquè en general no és l'únic que em sembla encarcarat. De totes maneres, ho tornaré provant.

La bona notícia és que els dimonis del teu blog sembla que han marxat definitivament.

Salvador Macip ha dit...

XeXu, ja t'havia dit que l'exorcisme havia funcionat... :) Alguns llibres de Pedrolo envelleixen millor que altres, però aquest en un 90% sona molt fresc. M'ha sorprès favorablement.