Els finals no arriben mai de sobte: de què va

Continuo parlant-vos de la meva nova novel·la, acabada de sortir del forn: Els finals no arriben mai de sobte. En teniu la sinopsi a la foto de la contracoberta, però us en puc explicar alguna cosa més sense fer espoilers.

Per començar, s'assembla poc a les altres novel·les que he publicat, això ho veureu ràpidament. Es podria dir que és una novel·la "històrica", perquè està situada en un moment i una època molt concrets (l'11 de setembre del 2001 a Nova York, durant i poc després dels atemptats a les Torres Bessones). Però això és només el teló de fons. És un dels "finals" als quals es refereix el títol, ja que va representar realment el final d'una era per a tothom.

Però el final que més importa en el llibre és el canvi de vida que se li presenta al protagonista, el Guillem, un català de trenta-i-pocs que porta un parell d'anys vivint a Manhattan. El mon ensorrant-se al seu voltant l'obligarà a prendre unes decisions que preferiria evitar. El passat, el present i el futur estaran representant per tres dones, la Sandra és la principal d'elles, i les relacions que hi ha establert. I amb ells hi ha un bon amic, el Roger, que fa d'observador de tot plegat (o potser no tant com voldria). Mentre el mon embogeix, el Guillem, la Sandra i el Roger hauran d'escollir què volen fer amb les seves vides.

Sens dubte és el llibre més introspectiu que he fet, que parla de crisis personals enmig d'una gran crisi social, de com sembla que les coses canvien d'un moment a l'altre, tot i que els finals realment porten molt temps gestant-se. És un retrat, també, d'un moment traumàtic que em va tocar viure a primera línia. I tot i que el 90% del que hi surt està basat en fets reals, no és un llibre d'auto-ficció, encara que en alguns moments pugui semblar-ho. Al proper post us explicaré el making of, com sempre.

I acabo amb aquesta mostra, treta de la solapa: