Amb aquesta d'avui faig trampes, perquè la vaig llegir fa un temps en l'edició que en va treure La Magrana. Però tant li fa: la trilogia de novel·les curtes Claus i Lucas és un d'aquells llibres imprescindibles que no hauria d'estar mai descatalogat, i és una gran notícia que Amsterdam el tregui al carrer amb tots els honors de novetat de Sant Jordi. Per això el recomano sense reserves.
L'Agota Kristof era una escriptora espectacular. Però no perquè fes floritures, al contrari: tenia un estil fred, quasi quirúrgic, i les seves històries eren crues i recargolades. Aquestes tres novel·les, que s'han de llegir seguides com si fossin una de sola, expliquen la vida de dos germans que intenen sobreviure en un país en guerra. Però això és l'excusa per explicar la pèrdua de la innocència dels protagonistes i com alguns nens han de créixer a cops. És dramàtica, és clar, però la tragèdia no és gratuïta. No es tracta de fer saltar la llàgrima, sinó de deixar el lector sense respiració.
No és un llibre fàcil, s'ha de dir, però per a mi això és bo: és sorprenent i radical, i en acabar-lo et quedes com si t'haguessin donat un cop de puny. Poques novel·les aconsegueixen un efecte tant impactant, i el mèrit és tot de la particular manera de narrar de la Kristof. El millor llibre d'una escritora única que, si no la coneixeu, no us podeu deixar escapar.
2 comentaris:
Coincideixo molt amb el que dius, menys amb que ja l'havia llegit abans, és clar. L'he llegit ara recentment i m'ha convençut, no serà l'últim que llegiré d'aquesta autora!
Aquest no el tinc a casa, però sí que estava a la llista.
Publica un comentari a l'entrada